Literatura Trobadoresca: Origen, Característiques i Gèneres

S'anomena literatura trobadoresca al conjunt de poesies escrites en provençal o occità vulgar que apareix a l'Europa cristiana durant els segles XII i XIII.

La lírica trobadoresca va influir en tota la cultura occidental i el seu prestigi s'estengué més enllà de les fronteres lingüístiques. Primer, perquè el concepte idealitzat de l'amor que es defensava va perdurar amb lleus modificacions en el Barroc.

Causes que la van facilitar

• El prestigi de la literatura trobadoresca.
• El fet de ser països veïns i la consegüent semblança entre les dues llengües.
• Les relacions econòmiques i polítiques.
• La poesia d'Ausiàs March segueix les pautes de la lírica trobadoresca.

Els poetes que integren la lírica provençal són anomenats trobadors. El trobador no sols era un poeta, sinó també músic, ja que musicava les seves composicions poètiques. La majoria de trobadors són senyors feudals o vassalls de certa categoria.

Característiques de la Lírica Trobadoresca

Els seus poemes estan sotmesos a una estructura formal molt rígida, tant pel que fa a la mètrica o a les estrofes com pel que fa a la temàtica.

• Versos: Sovint decasíl·labs, vers d'art major amb cesura interior (4+6).
• Estil: Es tracta d'una poesia culta i ben treballada, subjecta a unes normes religioses (Nota: aquest punt sobre normes religioses és inusual en la descripció de la lírica trobadoresca i podria ser un error en la font original, però es manté segons la instrucció de no tallar text).
• Estructura: Els versos es combinen en estrofes anomenades cobles. La composició acaba amb una tornada; en la tornada pot aparèixer un senyal (pseudònim de la dama).

Classificació dels Poetes Trobadorescos

Les poesies trobadoresques es poden classificar segons l'estil del trobador:

• Poetes de trobar lleu: Amb versificació senzilla, de fàcil comprensió, i amb reduïda presència de recursos estilístics complicats.
• Poetes de trobar clus: O de poesia hermètica, difícil, ambigua, rebuscada i amb major complicació expressiva formal.

Gèneres de la Literatura Trobadoresca

• La Cançó

  És el gènere més important i el que exigeix una major creació. La temàtica és sempre amorosa (amor cortès). El trobador mai revela el nom de la dama; utilitza un pseudònim (el senyal) amb el qual s'amaga la identitat de la dama. La recompensa que rep el vassall per part de la dama és la resposta positiva en la relació amorosa. En cas contrari, el trobador la considera ingrata, deslleial, i la mort es converteix en l'únic bàlsam per a ell.

• El Sirventès

  Tracta generalment de temes polítics i morals, de vegades amb un to satíric o burlesc. El trobador gaudeix d'una major llibertat en la seva estructura; d'aquesta manera, el sirventès es converteix en un mitjà de propaganda per tal de criticar o insultar els enemics del trobador.

• L'Alba

  Pertany al món líric de la cançó. Evoca les emocions dels amants en el moment de separar-se a l'alba.

• La Pastorel·la

  També de tema amorós, fonamentalment és un diàleg entre una pastora i un cavaller que intenta festejar-la.

• El Plany

  És una lamentació del trobador després de la mort del senyor feudal o d'un amic.

• La Dansa i la Balada

  Són cançons destinades a ser ballades.