Literatura i Societat a la Baixa Edat Mitjana

La societat dels segles XIV i XV

L'expansió territorial per la Mediterrània, l'aparició d'una nova classe social, la burgesia urbana, i el creixement de les ciutats on es van crear les noves universitats. La propagació de la pesta negra, la divisió de l'Església com a conseqüència del Cisma d'Orient. La convocatòria del Compromís de Casp el 1412. Canvi dinàstic amb l'accés al tron de Ferran d'Antequera, d'origen castellà.

La literatura doctrinària

Es va iniciar un nou corrent cultural, denominat humanisme, que:

1. Qüestionava la visió medieval del món, basada en el teocentrisme.
2. Va introduir la idea de l'home com a centre de l'univers (antropocentrisme).
3. Defensa la importància de la raó i el paper de la creença i la tècnica.

L'escriptor predicador, personatge que refusava els principis fonamentals de l'humanisme i, des d'una moralitat escrita.

Francesc Eiximenis

Va néixer a Girona el 1327, ingressà en l'orde franciscà, va viatjar per diverses ciutats europees com París, Colònia, Oxford, Avinyó i Tolosa. El 1383 es va instal·lar a València, va arribar a ser conseller de la ciutat, a la qual dedica el tractat Regiment de la cosa pública, que conté elogis entusiastes a les terres valencianes i als seus pobladors. Va morir a Perpinyà el 1409. És autor d'una obra extensa, de caràcter didàctic i moralitzador, intentà ordenar les vides dels fidels durant la crisi des d'una mentalitat medieval. Va escriure tretze llibres agrupats sota el títol genèric de Lo Crestià, dels quals només se n'han conservat quatre: el primer, el segon, el tercer i el dotzè.

El teatre medieval

Gran aspecte visual, eren un producte cultural de consum de massa:

1. Sovint transmetien missatges amb senzillesa i ingenuïtat.
2. Tenien un impacte social important, capacitat educativa i de funció lúdica.
3. Prestaven una gran diversitat de gèneres: teatre religiós, teatre profà i teatre culte.

El teatre religiós té els seus orígens en la necessitat de l'Església de fer més entenedor el seu missatge dogmàtic; va néixer un tipus de manifestacions teatrals en llengua vulgar anomenades Misteri d'Elx.

Teatre profà: uns espectacles que van néixer amb la voluntat de visualitzar dramàticament la vida quotidiana i amb la pretensió de reflectir l'estructura jeràrquica de la societat feudal.

El Misteri d'Elx

És un drama sacre que encara es representa anualment a la ciutat d'Elx el 14 i el 15 d'agost al temple de Santa Maria. Peça més representativa del cicle Marià, tracta sobre el misteri de la mort i l'assumpció de la Mare de Déu al cel.

El text, d'uns dos-cents versos, s'ha conservat en còpies d'una consueta del 1625, que era també còpia d'una anterior.

L'argument de l'obra, enterament cantada. Tots els actors eren homes, capellans i seglars, representen els personatges principals, i els nens, les dones santes. La representació se celebra en un cadafal al centre de l'església. Es realitza el descens de l'àngel dins d'una magrana i el moviment de l'araceli.

Ramon Llull

Va néixer a Ciutat de Mallorca l'any 1232. Gràcies a Vida coetània, una obra autobiogràfica, es coneixen aspectes importants de la seva vida, com ara que estigué al servei de Jaume II i que es casà amb Blanca Picany, amb qui tingué dos fills. Cap als trenta anys, segons confessa ell mateix, li va aparèixer Jesucrist cinc vegades i aquest fet va provocar una profunda crisi espiritual que el va impulsar a vendre gran part de les seves propietats, i abandonà la família i els càrrecs que tenia per emprendre una nova vida. A partir d'aquell moment, orientà tota la seva activitat en tres accions:

• Convertir els fidels.
• Escriure obres per a difondre l'ideal cristià.
• Crear escoles de formació en llengües orientals, sobretot en àrab, per a futurs missioners.

A partir del 1285, va visitar diverses ciutats per completar els seus estudis i fundar monestirs mentre escrivia els seus llibres. A Tunis i a Bugia va ser perseguit, fins i tot, empresonat i condemnat a mort. Se sap que va morir pels voltants de l'any 1316.

Obra escrita

Un dels pensadors més destacats del segle XIII, coneixia i emprava el llatí i també expressava en altres llengües com l'àrab, l'occità i el català. Coneixement, des de la tecnologia i la filosofia fins a la medicina, l'astronomia, la física, l'educació o la poesia mística. No escrivia per a crear bellesa o per a distreure els seus lectors, sinó per a transmetre coneixements i per a convèncer-los de la validesa de la seva opció de vida.

• A l'obra religiosa i moral: El llibre d'Evast e Blanquerna.
• A l'obra filosòfica i científica: L'Arbre de ciència.
• A l'obra didàctica: El llibre de l'orde de cavalleria.
• A l'obra narrativa: El llibre de meravelles, Llibre de bèsties, El llibre d'Evast e Blanquerna.

Les quatre grans cròniques

• La crònica de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels fets.
• La crònica de Bernat Desclot.
• La crònica de Ramon Muntaner.
• La crònica de Pere el Cerimoniós.

Característiques

• Es van redactar en català.
• Les van escriure reis (Jaume I el Conqueridor o Pere el Cerimoniós) o personatges propers a la cort.
• Narren fets històrics contemporanis als seus autors i exalten les gestes dels monarques.
• Tenen un gran interès lingüístic i literari.
• Van ser escrites perquè se'n fes una lectura oral col·lectiva.
• Pretenien justificar les actuacions polítiques dels reis.

Cancelleria Reial

Fou la institució encarregada de copiar i tramitar tots els documents reials, de la noblesa i eclesiàstics, és a dir, la documentació oficial de la Generalitat de Catalunya, del Regne de València i del Gran i General Consell del Regne de Mallorca. La Cancelleria Reial va ajudar a cohesionar i unificar l'idioma.

Les llengües romàniques

Són les llengües que provenen del llatí. Els romans van imposar-lo i van desplaçar les altres llengües que es parlaven a la península Ibèrica. Amb l'arribada dels pobles germànics, el llatí es va fragmentar: castellà, català, occità, francès, sard, italià, romanès i bable.

• Substrat: és el conjunt d'influències d'una llengua que desapareix sobre la llengua imposada.
• Superstrat: fa referència als elements que una llengua dominant deixa sobre la llengua dominada.
• Adstrat: està format per les petjades que deixen unes llengües sobre les altres a causa del contacte en un mateix territori durant un període de temps.

La misogínia en la literatura medieval

Dues visions diferents de la dona:

• La visió idealitzada pròpia de la narrativa cavalleresca.
• La visió de la misogínia, amb una imatge de la dona perversa, pròpia dels autors burgesos, que rebutjaven la societat feudal.

Per tant, parlem de misogínia quan es dóna una actitud d'odi, de menyspreu o d'aversió a les dones. Els autors del segle XIV i XV no inventaren aquesta visió de la dona, sinó que reproduïen idees i prejudicis molt arrelats en la societat.

Escriptors misògins: Bernat Metge, Jaume Roig, Isabel de Villena.

Bernat Metge i Lo somni

Bernat Metge va néixer a Barcelona i va ser funcionari de la Cancelleria Reial, amb alts càrrecs. Admirador dels autors clàssics i de Dante, Boccaccio i Petrarca, és considerat el primer escriptor humanístic de la literatura catalana. La seva obra més important és Lo somni, per defensar-se de les acusacions de la mort sobtada del rei Joan I, de qui era secretari.

Lo somni: una llarga conversa que l'autor manté en somnis amb el rei difunt. Obra plenament humanística, amb referències a la tradició clàssica, racionalisme, escepticisme, individualisme i religiositat personal.

Jaume Roig i L'Espill

Va néixer a València a començaments del segle XV, estudià medicina i fou un metge de gran prestigi. Va ser el metge de la reina Maria de Castella. Es casà amb Isabel Pellicer i tingué sis fills. La més petita ingressà en el convent de la Trinitat a València, on era abadessa Isabel de Villena. La seva obra més important és L'Espill o Llibre de les dones, amb més de 16.000 versos tetrasíl·labs, que constitueix un violent atac contra les dones en la més pura tradició misògina i ofereix una visió de la societat burgesa valenciana del segle XV. El llibre narra en primera persona la vida del protagonista, des de la joventut fins a la vellesa.

Isabel de Villena i la Vita Christi

Va néixer a València el 1430, filla d'Enric de Villena i neboda de la reina Maria. Va escriure la Vita Christi: l'obra relata la vida de Jesucrist des de l'òptica femenina i subratlla la importància de les dones en diversos episodis de la vida de Crist. Comença amb el naixement de la Mare de Déu i acaba amb la seva assumpció al cel. Destaca les virtuts femenines i l'amor que Jesús mostra per les dones, descriu amb una gran riquesa de matisos en contrast amb les figures masculines, molt més desdibuixades. De fet, l'obra és considerada una resposta a la misogínia de L'Espill.