Literatura Romànica Medieval: Èpica, Roman i Trobadoresca

Literatura Romànica: Segles XI-XII

Èpica

És poesia, escrita en vers i recitada oralment pels joglars a les corts o a les places dels pobles. Narren la història d'un poble, els seus fets memorables i les gestes dels seus herois (història real). Són textos anònims i representen una societat amb poca delicadesa, brutalitat, guerres...

Èpica Francesa

No té una base real; narren el que el poble vol sentir sobre la seva història. «Chanson de Roland»: derrota de l'exèrcit de Carlemany a la batalla de Roncesvalls.

Roman

La seva finalitat és ser llegit i no recitat. Encara que els primers textos fossin en vers, es van escriure en prosa. Acostumaven a explicar la història d'un rei llegendari, «Artús». Estaven escrits en francès i, igual que l'èpica francesa, narren fets imaginaris, ja que aquest rei no va existir mai, ni la Taula Rodona ni els personatges de Camelot. El creador dels cinc primers romans va ser Chrétien de Troyes. La seva història va ser una continuació de la història de la Bretanya; això s'anomenà «Matèria de Bretanya». Aquesta història de la Bretanya, la del rei Artús, ha influït en obres com «Tirant lo Blanc». La societat és més refinada, inventa l'ideal cavalleresc, amb bona educació...

Poesia Trobadoresca

Segle XI. Els costums cavallerescos són més refinats. A més, la dona ja no és només un objecte sexual; vol que els cavallers es guanyin el seu amor amb la paraula, la cultura, la música... és a dir, l'amor cortès, on l'home se sent inferior a la dama i lluita per enamorar-la. És llavors que neix la poesia trobadoresca, quan l'home expressa els seus sentiments causats per la dama (soledat, tristesa...).

Relació de Vassallatge

Es fa un canvi en les relacions feudals amoroses de vassallatge, on la dama ocupa el lloc del senyor feudal. La dama es va convertir en La Belle Dame sans Merci i per això l'amant se sent rebutjat, fent-lo sentir que mor per amor, i ara ell és el seu vassall fins a la mort, jurant fidelitat.

El Trobador i la Música

La poesia trobadoresca sempre és cantada. El trobador sempre era una persona culta, escrivia una cançó i componia un poema per ser cantat.

El Joglar

• Líric

  La cançó no la cantava un trobador, sinó un joglar.

• Actuacions de Circ

  Era un home de vida nòmada, cantant i músic que sempre tocava un instrument. A més, solia fer malabars, balls...

• Èpic

  Els joglars podien improvisar quan cantaven un poema èpic, però no si era líric.

Llengua i Estil

Estaven escrits en occità.

1. Trobador Lèu: senzill, directe i sentimental.
2. Trobador Clus: difícil d'entendre, d'expressió hermètica.
3. Trobador Ric: carregat de figures retòriques.

Mètrica

És el sistema actual i és sobretot estricta en la rima; en canvi, no té una norma exacta en el nombre de versos per estrofa. Llavors es va decidir recollir en un llibre la gramàtica i la mètrica (el primer escrit en llengua romànica).

Gèneres Trobadorescos

• A) Cançó

  Sempre és de tema amorós; l'amant utilitza un pseudònim perquè és un amor prohibit (ella està casada). Cada trobador feia servir un senyal, que solia ressaltar la principal virtut de la dama; d'aquesta manera, només ella sabia que li anava dirigit. La cançó anava acompanyada d'una melodia original.

  • A.1) Escòndic

    Poema en què l'amant es defensa de les acusacions dels lausengiers (aquells que expliquen al marit la relació extramatrimonial).

  • A.2) Dansa

    Cançó escrita per ser ballada.

  • A.3) Pastorel·la

    Diàleg entre una pastora i un cavaller. Ell s'enamora d'ella.

  • A.4) Alba

    Separació dels amants, que han dormit junts, quan surt el sol i el guaita els avisa abans que arribi el gelós.

• B) Sirventès

  És un poema de compromís polític; pot haver-hi insults, crítiques, sàtires... Demostren que la poesia serveix per exposar les idees i, perquè la gent en recordés la lletra, s'acompanyaven de música coneguda.

  • B.1) Plany

    Dolor per la mort d'un amic o senyor feudal. Si fos per la dama, seria una cançó.

  • B.2) Tençó

    Debat entre poetes per saber qui és el millor.