Literatura Popular i Tradicional Catalana: Gèneres Clau

La Literatura Popular i Tradicional Catalana

Mentre la literatura culta estava en crisi, la literatura popular i tradicional catalana era molt rica. La literatura popular era la que feia el poble i era consumida per les classes baixes (la gran majoria, el 90%).

Popular: Concepte que lliga amb l’anonimat (autor anònim). En certa manera, és com si els consumidors (ja que molts la reciten) fossin l’autor, ja que hi poden anar introduint canvis.

Tradicional: És la literatura que es transmet de generació en generació. Molts gèneres van arribar al segle XX (van desaparèixer per la influència de la TV i la Ràdio).

Aquesta literatura anònima s’allarga en el temps i era consumida per les classes baixes. Si s’imprimia (no sempre, perquè era literatura oral), sempre es feia en folis solts, i es comprava en folis o plecs molt barats i de molt mala qualitat perquè la gent planera pogués comprar-los i accedir a la literatura escrita: la Literatura de canya i cordill.

El Teatre Popular Català

En el teatre popular ens trobem dos tipus d’obres. Per un costat, unes breus i per fer riure, i per altra banda, unes peces més elaborades que representen escenes religioses, representades a les esglésies (tal com havien acordat en el Concili de Tremp).

La Prosa Popular Catalana

En la prosa bàsicament hi trobem rondalles i llegendes, però també tenim una obra anònima destacable: Viatge a l’infern d’en Pere Porter.

Resum: Viatge a l’Infern d’en Pere Porter

La història es situa a Sils. (A Sils hi havia un estany, més gran que el de Banyoles, però portava moltes malalties i el van assecar). El protagonista és estafat per un notari amb l’herència del seu pare. Pere Porter o Portes decideix anar a l’infern a buscar el seu pare. Un cop allà, aquest li explica on hi ha el testament i què ha de fer per aconseguir-lo. Torna de l’infern pensant que només ha estat fora poca estona, però en realitat hi va estar dues setmanes. Finalment, troba el testament i maten el notari per estafador.

No és casual que sigui anònim, ja que l’autor tenia por de la Inquisició i, a més a més, critica el sistema corrupte.

La Poesia Popular Catalana

La poesia és el gran gènere popular per excel·lència. Tenim sis tipus de poemes:

1. Romanç: O romanços, són poemes narratius llargs (entre 20 i 100 versos), per explicar una història de bandolers (com Serrallonga), també parlen de guerres, històries del passat… Els romanços en català s’escriuen en successions de versos heptasíl·labs que rimaven en rima assonant en els versos parells.
2. Goigs: Són poemes dedicats a un Sant d’un lloc concret o d’una parròquia i tots eren cantats. Els goigs s’imprimien en folis. (Hi ha gent que els col·lecciona).
3. Nadales: Cançons que es canten per celebrar el Nadal. Les nadales actuals són del segle XVIII, però n’hi ha alguna del segle XVI.
4. Corrandes: Són poesies de 4 versos heptasíl·labs que es cantaven.
5. Cançons de pandero: Són igual que les corrandes (4 versos heptasíl·labs) i es cantaven en els aniversaris per homenatjar una persona amb l’acompanyament d’una pandereta.
6. Cançó: Són poesies fetes amb versos heptasíl·labs de temàtica diversa, sobretot amorosa.