Literatura Popular i Evolució Literària Catalana (S. XVI-XVIII)

LITERATURA POPULAR

La literatura popular són les manifestacions orals creades pel poble a partir de la necessitat d'expressar vivències, creences, desitjos, pors... L'escriu un autor anònim i recull una tradició. Aquesta obra es continua transmetent oralment.

La literatura tradicional és d'un autor conegut, encara que poca gent se'n recordi. I l'oralitat és culta.

Gèneres de la Literatura Popular

• Mites: Serveixen per donar resposta a alguna cosa que provoca angoixa.
• Llegendes: Història de vegades basada en alguna cosa que té un punt de realitat.
• Cançó, poesia, teatre, rondalles, refranys, endevinalles.

Cançons Religioses

• Goigs: Composicions que lloen les excel·lències de Nostre Senyor.
• Nadales: Cançons relacionades amb el cicle de Nadal.

Cançons Profanes: Romanços

Composició amb nombre indeterminat de versos, generalment de 7 síl·labes.

• Romanços d'influència castellana: Solen explicar fets històrics o relacions amoroses entre cristians i mores.
• Romanços d'influència ultrapirinenca: Relacions amoroses (amors impossibles...).
• Romanços autòctons: Temàtica amorosa i fets històrics.

Característiques Formals

• Llengua: Llenguatge col·loquial.
• Ritme: 1 àtona, 1 tònica o bé 2 àtones i tònica.
• Vers: Art menor (sempre que sigui menys de 8 síl·labes).
• Estrofes: 2 versos.
• Recursos: Refrany o tornada.

Teatre

• Teatre religiós: El més antic, relacionat amb l'Església.
• Teatre profà: Exemple: La Patum de Berga, amb entremesos.
• Sainet: Finalitat, fer riure.

LA CORONA D'ARAGÓ I EL REGNE DE CASTELLA

A partir del segle XVI, Catalunya entra en un període d'afebliment, amb molt poca producció literària de qualitat. Catalunya va tenir una guerra civil a causa de la Corona d'Aragó, i va quedar un país empobrit i molt fluix econòmicament.

Causes Socioculturals de la Crisi

• Crisi demogràfica.
• Crisi econòmica.
• Extinció del Casal de Barcelona.
• Unió de Ferran II d'Aragó i d'Isabel de Castella.

L'ús del català es va veure molt afectat i va haver de competir amb el llatí i el castellà. Es produeix una tensió entre:

• Llatí / Llengües vulgars.
• Llengua antiga / Llengua moderna.
• Llengua / Dialectes.

Factors clau: La impremta i la universitat (humanistes).

EL RENAIXEMENT (S. XVI)

Va ser el període històric en què va acabar dominant en tots els aspectes de la vida humana i va potenciar les arts, els descobriments tècnics i científics de l'Edat Moderna. Carpe Diem és el lema principal.

Literatura Catalana del Renaixement

• Pere Serafí (vers 1505-1567).
• Joan Pujol.
• Joan Timoneda (1510/15 - 1583).

EL BARROC (S. XVII)

El lema principal és Tempus fugit irreparable. És important que la mort arribi amb unes bones condicions, per poder tenir una vida eterna còmoda.

Literatura Catalana del Barroc

Va ser una època nefasta i es va consolidar el poder de Castella sobre la Corona d'Aragó.

• Francesc Vicent Garcia (1579-1623).
• Francesc Fontanella (1610/20-1680/85).

EL NEOCLASSICISME (S. XVIII)

Retorn als clàssics grecs i romans. La raó predomina i juga un paper fonamental. Si no es pot demostrar, no existeix, per tant, no és cert.

La Il·lustració

En el moviment de la Il·lustració, la ciència és al centre.

Producció Literària de la Il·lustració

• Joan Ramis i Ramis (1746-1819).
• Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1818).