Literatura Popular Catalana (S. XVI-XVIII): Gèneres i Renaixença

Significació de la Literatura Popular (S. XVI-XVIII)

Aquesta literatura es dona en els primers temps de la llengua catalana, en el període que va del s. XVI al XVIII. Té una dimensió popular i tradicional, perquè es transmet de generació en generació. Un factor que hi ajuda és el fet d'estar, sovint, musicada. Durant el s. XIX, en plena *Renaixença*, se sent la urgència de recuperar tota aquesta literatura. Ho fa **Manuel Milà i Fontanals**, que recull i publica el *Romancer* i el *Cançoner*.

Els Gèneres de la Literatura Popular

El Romanç: Composició i Temàtica

El romanç és una composició poètica d'un nombre determinat de versos (generalment heptasíl·labs). Sol tenir rima assonant als parells i no té rima als senars. Del romancer català cal destacar:

• *Els Segadors*
• Els romanços del bandoler **Joan de Serrallonga**
• Els romanços del **Comte Arnau**

El nucli essencial del romancer català sembla que es constitueix als segles XVI i XIX. Trobem romanços històrics (bandolers i lladres de camí ral), llegendaris, novel·lescos, de costums, etc.

Goigs i Nadales: El Vessant Religiós

Tot un vessant religiós, sobretot dins del cançoner, donarà formes com:

• **Els Goigs:** Conjunt d'heptasíl·labs amb nombre variable d'estrofes de vuit versos.
• **Les Nadales:** Cançons de Nadal amb referències a la celebració de la diada.

Corrandes i Cançons de Pandero

• **La Corranda:** És una estrofa de 4 o 5 versos que té sentit per ella mateixa. Presenta temàtica diversa.
• **Les Cançons de Pandero:** Són cantades en ocasions de festa. Són 8 versos heptasíl·labs de caràcter normalment amable, encara que també n'hi ha de satíriques.

Les Rondalles: Narracions en Prosa

En la literatura popular en prosa, cal destacar les rondalles. Són narracions anònimes transmeses oralment que presenten fets fantàstics o imaginaris. **Antoni Maria Alcover**, **Jacint Verdaguer** o **Enric Valor** (entre d'altres) van tenir l'encert de refondre les diverses versions i narrar-les al seu estil.

"La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau

El poema *La Pàtria* de **Bonaventura Carles Aribau** s'acabarà convertint en un text que recollirà inquietuds i projectes de la societat catalana del s. XIX. L'autor desenvolupa el sentiment d'enyorança d'un paisatge i d'una llengua. Utilitza un to reivindicatiu i força elements romàntics i d'aspectes relacionats amb la Renaixença. Quan es publica a la revista *El Vapor*, deixa de tenir caràcter privat i es converteix en un poema que obté fama i valoració immediates. Presenta una dignitat lingüística i d'estil poètic que fa pensar en el català com a llengua de cultura. Tria una forma (la cobla d'art major o cobla de **Juan de Mena** (ABBA ACCA)) amb 8 versos alexandrins.

De la Nostàlgia a l'Activisme Literari

Aquest període marca el pas de la nostàlgia a l'acció literària:

• **Joaquim Rubió i Ors:** Activista de la llengua catalana.
• *Los trobadors nous*, d'Antoni Bofarull.
• *Los trobadors moderns*, de Víctor Balaguer: una interpretació política de la Renaixença i de l'activitat poètica.

Aquests reculls poètics comporten una selecció dels textos més destacats per a la poesia en llengua catalana i es complementen amb la notable tasca de recollida que empren figures importants com **Manuel Milà i Fontanals** i **Maria Aguiló**. Es tracta de perseguir l'esperit que el Romanticisme cerca en les cançons tradicionals.