Literatura popular catalana: poesia, teatre i prosa

Literatura popular: poesia, teatre i prosa

La lírica popular té un paper important en la poesia culta de diferents èpoques. Es relaciona amb la necessitat bàsica, que sempre hi ha hagut, d'expressar-se a través de la cançó. Els primers temps de la llengua catalana serveixen per a parlar dels inicis d'aquesta literatura en el nostre àmbit lingüístic. Però és en el període que va del segle XVI al XVII, quan la literatura catalana acusa una certa crisi de qualitat i quantitat, que la literatura popular i tradicional rep protagonisme i representativitat en la conservació de la llengua. Aquest tipus de literatura té una dimensió, d'una banda, popular (pel ressò i l'acceptació que aconsegueix en una comunitat que la fa seva) i alhora tradicional (perquè no s'estabilitza en l'èxit momentani, sinó que es transmet de generació en generació).

Romanços

Composició poètica d'un nombre indeterminat de versos, sol tenir rima assonant als parells i una manca de rima als senars. Ens ha arribat el romancer català, cal destacar una sèrie de temes i personatges que es convertiran en material de gran interès i profit per a la literatura catalana dels segles XIX i XX. Una cançó com "Els segadors" esdevindrà un himne patriòtic de Catalunya i els romanços del bandoler Joan de Serrallonga i de la figura llegendària del comte Arnau són reelaborats i reinterpretats en diverses obres literàries posteriors. Trobem romanços històrics i llegendaris.

Goigs i nadales

Cal destacar, també, tot un vessant religiós, sobretot del cançoner, que donarà formes com els goigs (conjunt d'heptasíl·labs, amb una tornada inicial de 4 versos i un nombre variable d'estrofes de 8 versos que reprenen, al final, els 2 darrers de la tornada) i les nadales (cançons de Nadal, amb l'explotació d'un ambient casolà i referències a la celebració de la diada).

Corrandes i cançons de pandero

La corranda és una estrofa de 4 o 5 versos que té sentit per ella mateixa. D'elaboració fàcil, permet tractar una temàtica molt diversa. Les cançons de pandero són cantades, des de la segona meitat del segle XVIII, en ocasions de festa, com ara casaments i bateigs. Sembla que aquestes composicions són de 8 versos heptasíl·làbics, de caràcter normalment amable i laudatori, eren interpretades per dones que s'acompanyaven elles mateixes amb un pandero.

Rondalles

Pel que fa a la literatura popular en prosa, cal remarcar la importància de les rondalles, narracions anònimes transmeses oralment que presenten fets fantàstics o imaginaris. És molt destacable la feina dels que les han recollit directament de la gent del poble: els compiladors de rondalles com el mallorquí Antoni Maria Alcover, el gran poeta del segle XIX Jacint Verdaguer i l'escriptor valencià Enric Valor, entre d'altres.

Teatre popular de tradició medieval

Al llarg de l'edat mitjana, l'Església s'adona de les possibilitats propagandístiques i pedagògiques que ofereix el teatre i s'aplica a partir dels rituals religiosos a introduir progressivament elements dramàtics que ben aviat fan agafar volada a obres independents. Els textos són senzills i directes, amb grans facilitats comunicatives, per tal de fer arribar el missatge religiós. En clar contrast amb la part literària, l'aparell escenogràfic i musical és d'una complexitat considerable. Es tracta d'impressionar la gent, d'emocionar-la amb el gran moviment escènic i amb les melodies. Aquestes representacions de teatre religiós s'anomenen misteris i introdueixen temes relacionats amb la història del cristianisme. Destaca, el cicle Pasqual, que es relaciona amb la vida, amb la mort, la passió i la resurrecció de Crist. Les passions han continuat representant-se en terres catalanes, són prou conegudes les d'Esparreguera i d'Olesa. També van ser tractades, les històries al voltant del naixement de Jesucrist, les vides dels sants i de la Verge Maria i la festivitat del Corpus.

Entremesos i sainets

A les acaballes del segle XVIII trobem un gènere teatral que sembla haver aconseguit un veritable ressò popular en les diverses contrades dels territoris de parla catalana. La seva estructura és força homogènia: es tracta de peces còmiques curtes, en versos de caràcter popular, d'intenció satírica. Se solen representar com a complement d'una obra dramàtica més llarga i amb pretensions més transcendents. Aquest tipus de teatre es representa en qualsevol espai obert o tancat i rep el nom de sainets al Principat i d'entremesos a les illes Balears. Aquesta línia dramàtica té totes les característiques de la literatura feta per als sectors populars, com la pagesia o la menestralia, amb una clara voluntat d'esbarjo, tot i que no hi deixen d'aparèixer comentaris sarcàstics de les diverses autoritats militars i eclesiàstiques. La temàtica gira al voltant dels conflictes que provoquen l'amor i la gana, en què personatges prototípics, com el marit banyut, el conquistador de fatxenda, la doneta presumida, el policia o militar vanitós i molt sovint, estudiants trapelles que pertanyen plenament al món de la picaresca. Els personatges són definits amb dues pinzellades, que els donen un caràcter tòpic, gens aprofundit.