Literatura Popular Catalana: De l'Edat Mitjana al Segle XVIII
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,14 KB
La Literatura Popular: De l'Edat Mitjana al Segle XVIII
Paral·lelament a la literatura culta, al llarg de l’Edat Mitjana i durant tots els segles de l’Edat Moderna es desenvolupa una literatura popular creada pel poble.
Característiques de la Literatura Popular
- És tradicional: es desenvolupa al marge dels moviments cultes.
- És oral.
- És anònima.
- És canviable: cada intèrpret hi afegeix canvis depenent de l’auditori.
Influència de la Literatura Popular en la Poesia Culta
Alguns autors cultes van incorporar elements o van escriure obres amb influència popular o en llengua vulgar:
- Joan Ferrandis d’Heredia: La visita
- Pere Serafí: Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana
- Joan Timoneda: Flor de enamorados
Característiques de la Poesia del Període
D’una banda, es manté la influència de la tradició medieval i d’Ausiàs Marc; d’altra banda, entren els nous corrents de la poesia renaixentista. Els poetes imiten formes de la literatura popular i són bilingües.
Gèneres de la Literatura Popular
La Poesia Popular
Són composicions poètiques que tenen una gran varietat de gèneres:
- Els goigs: composicions religioses que lloaven Jesucrist, la Mare de Déu o els sants.
- Les nadales: composicions inspirades en els esdeveniments de Nadal.
- Els romanços: poemes narratius que acostumaven a explicar una situació dramàtica i podien tractar del bandolerisme, l’amor, fets històrics, etc.
- Les corrandes: cançons breus que podien tenir diversos temes: cants d’amor, d’enyorança, de treball, de bressol, etc.
- Les cançons de pandero: cançons que es cantaven en festes, com casaments, batejos, etc.
La Narrativa Popular
Les rondalles, les llegendes i les tradicions són els gèneres més importants de la narrativa popular. Eren narracions breus escrites en prosa sobre fets imaginaris i fantàstics.
- Les llegendes: narracions que es presentaven com a històriques però que tenien força elements imaginatius.
- Les tradicions: narracions que explicaven l’origen d’uns determinats elements, com plantes, accidents geogràfics, noms de lloc, costums, etc. Les explicacions tenien un contingut fantàstic.
El Teatre Popular
El teatre religiós i profà ja el trobem a l’Edat Mitjana i algunes manifestacions han perdurat fins als nostres dies, com ara la Passió, els Pastorets, etc.
El Teatre Religiós: Els Misteris
Segons la seva temàtica, els misteris els podríem classificar en cinc cicles: el cicle de Pasqua, el de Nadal, el de l’Assumpció de Maria, l’hagiogràfic i el bíblic.
El Teatre Profà: L'Entremès
L’entremès era una composició breu, en un sol acte, de caràcter còmic i d’ambientació popular.