Literatura i Oratòria a l'Antiga Roma: De Plaute a August

Quan els romans van conquerir la Magna Grècia i van descobrir la civilització grega, van sorgir a Roma dos corrents oposats:

• Corrent antihel·lènica: Encapçalada per Cató, que deia que Grècia era una civilització lliurada als plaers i a la bona vida. Argumentaven que eren un poble que Roma havia conquerit i, per tant, havia de ser neutralitzat. Els valors que s'havien d'ensenyar eren els típics romans: autoritat i respecte pels costums i tradicions.
• Corrent prohel·lènica: Encapçalada pels germans Escipió, que deia que la civilització grega havia de ser absorbida completament i els romans havien d'aprofitar tots els avenços dels grecs.

Plaute: El Mestre de la Comèdia Llatina

És el millor comediògraf llatí. Treballava al teatre, amb la qual cosa es va enriquir. Va escriure moltes comèdies, però només ens en queden 20, com Aulularia, Amphitruo, etc. Les seves obres són pal·liates, de font i tema grec. Era un bon coneixedor del poble romà. Característiques de les seves obres:

• S'estructuren en un pròleg que pretenia disposar benèvolament els espectadors, i en cinc actes amb diverses escenes.
• L'acció se situava sempre a Grècia.
• L'acció era complicada i recargolada, per mantenir l'atenció del públic. Sabia crear situacions còmiques.
• Presentava una societat de classe mitjana, viciosa i grotesca. Els personatges eren: paràsits que adulaven per obtenir invitacions, esclaus astuts, soldats fanfarrons i noies que només pensaven en l'amor.
• Els personatges parlaven com el poble romà del seu temps, una llengua viva, amb acudits i expressions del carrer.
• Les comèdies de Plaute no eren moralitzadores; no pretenia educar, sinó divertir. Ell només buscava fer riure al públic.

Terenci: La Comèdia Ciutadana i Sentimental

Terenci era un africà berber portat a Roma com a esclau, però el van alliberar més tard. A Roma va adquirir molta cultura. Va escriure poques comèdies, perquè va morir jove. El criticaven i l'acusaven de plagi, perquè introduïa molts personatges de Plaute. Terenci pretenia crear comèdies ciutadanes i sentimentals.

Obres destacades de Terenci:

• Hecyra, que va fracassar les dues primeres vegades que es va representar.
• Eunuchus, que va tenir molt èxit, perquè va accentuar més la comicitat i va complicar la intriga.

Homo sum: humani nihil a me alienum puto = Soc un home: res del que és humà em resulta indiferent.

L'Època Ciceroniana: L'Art de l'Oratòria a Roma

L'art de la paraula era necessari a Roma, ja que un bon orador podia aconseguir que s'aprovessin o es refusessin les proposicions de lleis. L'art de l'oratòria era indispensable per aspirar al cursus honorum, la carrera política. Escoles d'oratòria:

• L'asiàtica, d'estil recercat.
• La neoàtica, que propugnava la concisió.
• La ròdia, que mantenia una posició intermèdia.

Ciceró: Orador, Polític i Homo Novus

Era fill d'una família de cavallers, va ser el primer homo novus (que no va néixer noble) i va seguir el cursus honorum. A Roma va obtenir l'ensenyament dels millors oradors. Quan va tornar a Roma, després del seu viatge, va exercir de fiscal i va pronunciar els discursos contra Verres, on Ciceró va triomfar molt. Més tard va ser nomenat cònsol i va pronunciar les quatre Catilinàries. Va ser censurat durament, perquè les quatre Catilinàries van ser sufocades sagnantment. Quan es va formar el primer Triumvirat amb Crassus, Cèsar i Pompeu, Ciceró es va exiliar, fins que el van cridar per salvar la situació caòtica en què es trobava la República. En esclatar la guerra entre Cèsar i Pompeu, Ciceró es va posar de part de Pompeu, el qual va perdre, però igualment Cèsar el va perdonar. Finalment, l'última pronunciació que va fer Ciceró van ser les 14 Filípiques contra Marc Antoni, que va suposar una pronunciació molt violenta. Finalment, Ciceró és assassinat per uns sicaris que envia Marc Antoni.

L'Època Augustal: Pax Romana i Renaixement Cultural

Octavi va ser amo absolut de l'Imperi Egipci, i li van atorgar a August el títol de Diví. L'època d'August es caracteritza per la Pax Romana (August porta la pau). Va promulgar lleis sobre la protecció de la família, de la religió, de la tradició i de la moral. Va demanar ajuda als homes de lletres, a qui a canvi va donar la seva protecció. El poeta va arribar a ser molt important en la nació.