La literatura medieval valenciana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,72 KB
SAN VICENT FERRER
Era un teòleg i amb reputació de dramaturg, molt influent a Girona, naix a València i mor a Gran Bretanya. Era fill d'un notari, als 17 va ingressar en una ordre dominica, més tard va estudiar teologia, filosofia i lògica a Barcelona, Lleida i Tolosa. Finalment va ser sacerdot. Va escriure el tractat The Modern Ecclesial Schismater per al rei Pere el Cerimoniós. Va ser nomenat mestre de teologia i el principal de tots els sacerdots de l'ordre. Quan Benet XII va ser Papa va nomenar-lo capellà i després ho va deixar per una malaltia i es va dedicar a predicar i a la política. També va viatjar com a missioner.
FRANCESC D’EIXIMENIS
Va néixer a Girona en una família burgesa, va entrar jove al convent de franciscans i va estudiar teologia a Oxford i a Tolosa. Va ser fraire i va gestionar política a Barcelona com a encàrrec de l'ajuntament. Va escriure a València la majoria de les seves obres, destaca Lo Crestià, que tracta de cristianisme i estudi de teologia entre els laics. El seu estil era senzill amb elements col·loquials i populars, sistemàtic i amb ús de recursos propis de predicació per a entendre i recordar fàcilment.
INTRODUCCIÓ AL S.XV
L'esplendor de la Corona d'Aragó va ser a València, va ser una de les ciutats més importants d'Europa, havien grans escriptors i arquitectes com Ausiàs March, Joanot Martorell, La Llotja i el Palau de la Generalitat.
EL TEATRE MEDIEVAL
Va néixer gràcies a la predicació de la litúrgia, a pesar de les prohibicions es va estendre per tota Europa. Al nostre teatre medieval destaca el Cant de la Sibil·la. El teatre religiós es estructura en 5 parts: 1-Pascua: mort, passió, resurrecció de Crist, 2-Nadal: Naixement, adoració pastors i reis i anunciació del judici final (Cant de la Sibil·la), 3-El Vell Testament, 4-Vides de sants, 5-María, mort i resurrecció de la Verge (Misteri d’Elx). El teatre cortesà era representat per joglars en convits, el teatre popular mostrava lluites entre moros i cristians.
EL MISTERI D’ELX
Destaquen tres coses: complexitat escènica, qualitat musical i la conservació inalterada del text. La representació té dos escenaris: vertical (Mangrana i L'Araceli) i horitzontal (Sèpulcre de la Verge). Aquesta és l'única obra que mai ha parat d'interpretar-se. Va ser el primer patrimoni cultural de la humanitat a Espanya per la UNESCO en 2001. L'argument és: 1-mort i resurrecció de la Verge, 2-vol reunir-se amb el seu fill, 3-un àngel li dóna una palma, 4-María vol als apòstols en la seua mort, 5-l'àngel li concedeix el desig, 6-San Joan porta una Bíblia i San Pere dues claus, apareixen els altres apòstols, 7-la Verge mor, 8-els àngels se la porten al cel amb la seua ànima, 9-van a soterrar-la i apareixen jueus per a impedir-ho, 10-San Pere els converteix al cristianisme i la enterren tots junts, 11-la Verge ressuscita per a pujar al cel, 12-apareix Sant Tomàs per a demanar-li perdó, 13-baixa la Santa Trinitat, 14-la Verge és coronada reina.
POESIA MEDIEVAL
Es va crear al segle XIV a València per Jaume i Pere March (pare i oncle d'Ausiàs March). Està en occità i resulta prou repetitiva. La societat va evolucionar i es va quedar antiquada, correspon a la societat feudal.
POESIA ITALIANA
Els principals renovadors van ser Dante i Petrarca, que van trencar amb la poesia trobadoresca allunyant-se del codi de cavalleria i de la dama humil.
AUSIAS MARCH (1397-1459)
Va néixer a La Safor en una família d'escriptors. Pere March era el seu pare i Jaume March el seu oncle. Va participar en campanyes italianes gràcies a Alfons el Magnànim i va aprendre els corrents poètics italians. La recompensa del rei va ser un títol de senyor en 3 localitats de La Safor i el va nomenar falconer reial fins que va dedicar-se a la poesia. Es va casar dues vegades i no va tenir descendència, menys que 5 fills extramatrimonials. Les seves dones es van morir i es deien Isabel Martorell i Joana Escana. A ell el van soterrar a València. Els trets més importants d'Ausiàs March eren la vacil·lació, el dubte i l'angoixa de la contradicció en l'instint humà i el pensament racional. També tenia un sentiment de culpabilitat dins que era el seu motor per a escriure. OBRES: abandona la poesia trobadoresca i els aspectes temàtics i lingüístics, crea un amor real i no ideal, és a dir, de carn i ossos. Hi ha un diàleg de igual a igual, no masclisme (desenvolupa), hi ha un amor inicialment físic i després intelectual, utilitza recursos propis, rebutja l'occità, és a dir, valencià, la mètrica és com la dels trobadors, hi ha una meditació personal i íntima, parla de home i deu, amor, mort i ètica, té la mateixa estructura que els trobadors i utilitzava la poesia com a mitjà de confessió. La obra es divideix en 1-cants d’amor on amaga el nom de la dama, 5 etapes: 1-plena de seny->recriminen a la dona per no estimar-lo com vol, 2-Llir entre cords->és un amor total sensual i espiritual, 3-fola-amor->amor boig hi ha dos A) perdua de d’estimar B) Avorriment i fàstic (vell i cansat), 4-Poemes dedicats a la 2ª esposa. March era un home de matèria i esperit i volia aconseguir l'amor espiritual. 2-Cants morals: exposaven els sentiments d'aquell que vol ser millor en l'altra vida. 3-Cants de mort: el poeta es planteja per la mort de la dama, es preocupa per la sort de l'ànima i té remordiments per ser la causa. 4-Cant espiritual: el poeta invoca a deu i li confia la seva misericòrdia.
LA NARRATIVA DEL S.XV
Els llibres de cavalleríes eren ficció, aquesta es caracteritzava de tenir geografies fantàstiques i animals ficticis, èpoques remotes, cavaller en busca del seu destí.
LA NARRATIVA O NOVEL·LA CAVALLERESCA
Les històries de cavallers són substituïdes per soldats i es caracteritzava de la versemblança, geografia real, herois que guanyaven amb força i astúcia que lluitaven per terres o dones.
CURIAL I GUELFA
Va escriure 3 llibres. 1º LLIBRE: Curial entra a les corts del marquès i rep educació com a cavaller. Guelfa li ajuda, que és la germana del marquès, i s'enamora d'ell. Curial guanya un combat i com a premi li entrega la filla del marquès i Guelfa es sent enganyada i no li perdona. 2º LLIBRE: aventures cavallerescques on uns envejosos li diuen a Guelfa que no és bona la relació amb Curial, ell intenta tornar i no li perdona. 3º LLIBRE: Curial és empresonat i venut a un senyor ric que més tard és alliberat i torna a casa, Guelfa no li fa cas i mentres va guanyant fama i el nombre capita cristia en una lluita i més tard Guelfa li perdona i es casen.
TIRANT LO BLANCH-JOANOT MARTORELL
Naix en una família de noblesa, comença a escriure Tirant en 1460 i mor sense acabar-ho i l’acaba Martí de Galba i el imprimeix a València. Es divideix en tres parts: 1-formació com a cavaller on va a Anglaterra, 2-el nomenen almirant marítim, 3-lluita contra els turcs a Constantinoble, 4-va a Nord-Àfrica i intenta convertir els musulmans en cristians, 5-allibera Grècia dels turcs i es casa amb Carmesina i finalment moren tots. Característiques: és un personatge de complexa psicologia, té una final no feliç, apareixen els ideals cavallerescos d'abandonament i apropiació, apareix amor total físic i espiritual, Tirant és valent i tímido amb les dones, els personatges evolucionen i actuen en circumstàncies, no hi ha res fantàstic, sempre guanya intel·ligentment les batalles, els personatges possiblement reals i circumstàncies quotidianes. Conclusió: Tirant és la imatge d’un cavaller ridiculitzat.