Literatura Medieval: Trobadors, Llull, Cròniques i Tirant

Els Trobadors, els Joglars i els Poetes

En l'època medieval, existien tres tipus de figures literàries:

• Poetes: Escrivien en llatí.
• Joglars: Cantaven poesia de caràcter popular.
• Trobadors: Escrivien i cantaven poesia en llengua occitana.

L'Occità: Llengua de Cultura Medieval

L'occità va ser una de les llengües de cultura més importants de l'Edat Mitjana. Estava associada amb la poesia trobadoresca dels segles XII i XIII, i la seva manifestació més emblemàtica era l'amor cortès.

L'Amor Cortès: Un Codi Amorós

L'amor cortès es basava en les relacions entre el senyor feudal i el vassall. El trobador feia el paper d'enamorat d'una dama noble (casada amb un noble). Per tant, l'amor cortès era, en els seus orígens trobadorescos, un amor adúlter i secret.

Figures de l'Amor Cortès:

• Hom: Trobador enamorat.
• Midons: Dama, senyora meva.
• Senhal o pseudònim: Nom fictici per referir-se a la dama.
• Gilós: El marit.
• Lausangiers o maldicents: Espies o delatadors.

Gèneres de l'Amor Cortès:

L'amor cortès s'expressava principalment a través de la cançó. Altres gèneres eren:

• El sirventès: Podia ser satíric o una exaltació de la guerra.
• El plany: Lament per la mort d'un personatge.
• El debat poètic: Discussió entre trobadors.
• La pastorel·la: Diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
• L'alba: Poema que narra la separació dels amants després d'haver passat la nit junts.

Alguns trobadors destacats que van utilitzar aquests gèneres van ser Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Ramon Llull: Pare de la Prosa Catalana

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Era un noble casat amb Blanca Picany i pare de dos fills. Va fer vida a la cort fins als 31 anys, quan la va deixar després que Déu se li aparegués cinc vegades.

• És el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics.
• Va ser el creador d'un llenguatge literari català, sense predecessors, i va servir de model per a altres autors.
• Va escriure al voltant de 265 volums sobre temes teològics, didàctics o morals.

Obres Principals de Llull:

Llull traduïa o promovia la traducció de la seva obra del català al llatí, al francès i al castellà.

Novel·les:

• Llibre d'Evast, Aloma e Blanquerna
• Fèlix o Llibre de meravelles

Blanquerna:

S'explica la vida de Blanquerna, vist com un ideal de vida cristiana. Inclou el Llibre d'amic e amat (366 versicles).

Fèlix:

Mostra com el protagonista, un pelegrí ingenu, va descobrint la distància entre la conducta humana i l'ordre diví de la creació. Inclou el Llibre de les bèsties.

Les Cròniques: Testimonis de l'Esplendor Medieval

Les cròniques són textos històrics en prosa que reflecteixen el màxim moment d'esplendor de la Corona catalanoaragonesa. Destaquen:

• Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
• Pere el Cerimoniós (1336-1387)
• Ramon Muntaner (1265-1336)
• Bernat Desclot

Bernat Metge i l'Humanisme

Després del Renaixement, va arribar l'humanisme, provinent d'Itàlia, a través d'autors com Dante Alighieri (Divina Comèdia) i Giovanni Boccaccio (Decameró). Bernat Metge, nascut a Barcelona, era funcionari de la Cancelleria. Tenia diners i privilegis fins que el rei va aparèixer mort al bosc. La reina va començar a empresonar els consellers, entre ells Metge, i així va escriure Lo Somni.

Lo Somni:

Poc després de sortir de la presó, Metge va escriure Lo Somni per guanyar-se el favor del rei Martí l'Humà. Es divideix en quatre llibres:

• Llibre 1: Conversa entre Metge i el rei Joan I sobre la immortalitat de l'ànima.
• Llibre 2: Joan I contesta preguntes de Bernat sobre la causa de la seva mort, el seu destí (el purgatori), el perquè de la seva aparició per evitar que Metge es condemnés, i qui són i què representen els dos personatges que l'acompanyen.
• Llibre 3: Parlen Orfeu i Tirèsias. Aquest últim fa un atac contra les dones.
• Llibre 4: Bernat respon l'atac de Tirèsias i critica els homes. Finalment, el protagonista es desperta del que no era més que un somni.

Lo Somni destaca per la seva modernitat, culturalisme i model de prosa.

La Novel·la Cavalleresca: Entre la Fantasia i el Realisme

La novel·la cavalleresca s'ha acabat convertint en el gènere per antonomàsia de l'Edat Mitjana. Va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques. Un aspecte molt important és el seu caràcter fantàstic, com passa en castellà, però en català es caracteritzen pel realisme.

• Novel·les de cavalleries: Tradicionals, amb predomini de la fantasia.
• Novel·les cavalleresques: Terme amb què es refereix a Tirant lo Blanc.

Tirant lo Blanc: Una Obra Mestra de la Literatura Catalana

Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important de tots els temps. És coneguda perquè en la novel·la El Quixot cremen els llibres que han provocat la bogeria del protagonista, però"indulte" Tirant. És una novel·la cavalleresca, històrica, eròtica, d'aventures, i té molta modernitat (desmitificació, ironia, erotisme i ús de diferents tipus de llenguatge segons els personatges i les situacions).

Autor, Argument i Estructura de Tirant lo Blanc:

Joanot Martorell (València, 1405), provinent d'una família prestigiosa, va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc, un cavaller. No va arribar a veure publicada la seva novel·la. El 1490 va ser editada per Martí Joan, amic de Joanot.

Estructura:

• La part anglesa (capítols 2-97)
• Tirant a Sicília i Rodes (capítols 98-114)
• Tirant a l'Imperi Grec (capítols 115-296)
• Tirant al nord d'Àfrica (capítols 297-407)
• Retorn a l'Imperi Grec (capítols 408-478)
• Després de la mort de Tirant (capítols 479-487)