La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van des de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 (s.v.) fins a l'inici del Renaixement italià (a finals del segle XIV, inicis del segle XV).
CART. Poesia culta: Textos elaborats amb una mètrica concreta i ús de figures retòriques. Poesia lírica: Expressa els sentiments de l’autor pel que fa a l’amor, la mort o la religió. Poesia en llengua occitana o provençal: A.CORTES. L’amor cortès, també anomenat fin’amors, està lligat a la societat feudal, en què el codi feudal del pacte de vassallatge es traspassa a l’experiència amorosa: El trobador o hom és l’enamorat que manifesta el seu desig a la dama de manera progressiva. La dama o midons accepta aquest amor d’amagat ja que és una dona casada amb un senyor feudal de gran poder. Amor i matrimoni són dos conceptes independents. El guaita és l'amic que vigila i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separació dels amants. El marit o gilós adquireix el paper d’antagonista a l’amor entre el trobador i la dama i se serveix d’uns espies aduladors (lausengiers) perquè els vigilin i vetllin per la fidelitat que la dama li deu. Els trobadors consideren la "midons" un ésser superior al qual retre homenatge, com si es tractés del seu senyor feudal, establint-hi una relació de vassallatge. En els poemes, el trobador amaga el nom de la seva estimada darrere un “senyal”, és a dir, una paraula o expressió que esdevé el pseudònim de l’estimada.
GÈNERES: Cançó: Poema amorós on el trobador idealitza la dama, amagada sota un senyal que apareix a la tornada final. Sirventès: Poesia satírica o política usada per atacar o criticar algú amb qui el trobador té enemistat o rivalitat. Alba: Poema en què el poeta lamenta haver de separar-se de la dama a l’alba després de passar la nit junts. Pastorel·la: Diàleg poètic entre un cavaller i una pastora. Plany: Composició que expressa el dol per la mort d’una persona important. Tençó: Debat poètic en forma de diàleg entre dos trobadors.
GUILLEM DE BERGUEDÀ (1138-1196): Un dels trobadors més antics i destaca pel seu estil agressiu, sarcàstic i sovint obscè. Va demostrar una gran originalitat estròfica i un domini notable del vers. Alternà la poesia d’amor cortès amb sirventesos satírics, especialment durs i plens d’insults, dirigits sobretot contra el seu enemic Ponç de Mataplana. També compongué cançons, tençons i un plany dedicat a la mort de Ponç. La seva vida, marcada per conflictes amorosos i polítics, acabà de manera violenta: fou assassinat per un soldat d’un senyor feudal rival.
GUILLEM DE CABESTANY (1162-1212): Trobador català que escrivia en llengua provençal i és especialment conegut per la seva fama literària, tot i que es conserven pocs detalls fiables de la seva vida real. Només han perviscut nou de les seves cançons, dues d’elles d’autoria dubtosa. La seva obra més destacada és «Lo dous cossire», una de les cançons més difoses de la lírica trobadoresca. La seva figura està envoltada per la llegenda del cor menjat, un relat fictici present a les biografies dels cançoners, que ha contribuït a la seva popularitat més enllà dels fets històrics.
CERVERÍ DE GIRONA (1259-1285): Guillem de Cervera fou un trobador de la cort aragonesa en temps de Jaume I i Pere III. És l’autor més prolífic del món trobadoresc i la seva obra, plena de referències històriques, és clau per comprendre l’època. Alterna el trobar leu i el trobar ric dins l’amor cortès, i tracta temes com la conducta cavalleresca, les diferències socials i la crítica política. Destaca pel seu enginy i per composicions que buscaven entretenir i sorprendre els cortesans.
ESTILS O TROBARS: Trobar leu (o pla): Estil senzill i clar, amb llenguatge accessible i formes de vers simples. Buscava arribar a un públic ampli i era el més utilitzat, sobretot en els sirventesos. Trobar ric: Estil elaborat que dona molta importància a la forma i a la musicalitat. Utilitza llenguatge complex, rimes difícils i recursos com metàfores i al·legories. Trobar clus: Estil molt hermètic i complicat, amb conceptes obscurs i llenguatge d’argot. Pensat per a un públic selecte, però la seva dificultat va fer que desaparegués cap al 1200.
(1232–1316) Filòsof i escriptor. Els seus pares arribaren a Mallorca arran de la conquesta catalana. La seva joventut transcorregué a la cort de Jaume II de Mallorca, de qui fou senescal (majordom, càrrec major de palau). Amb trenta anys, casat i amb dos fills, va patir una profunda crisi que el portà a deixar-ho tot per dedicar-se a la conversió d’infidels, ja que creia haver trobat un mètode «científic», una Art, amb el qual racionalment ningú podia optar per cap altra religió. Fundà una escola de llengües orientals per formar missioners en el seu mètode. Dictà una autobiografia, Vita coetània, on explica la immensa tasca a la qual dedicà la vida. Va escriure més de 265 obres en occità, català, llatí i àrab, de les quals se’n conserven unes 30 d’originals.
LA IL·LUMINACIÓ DE RANDA (1274): Llull volia provar els articles de la fe (sobretot la Trinitat i l’Encarnació, que són els més difícils de pair pels musulmans) i es troba a la recerca d’un sistema que li proporcioni les raons necessàries. La il·luminació del Puig de Randa (1274) li proporciona aquest sistema: l’Art. Així neix l'ART LUL·LIANA, el seu sistema per trobar i demostrar la veritat de la fe cristiana, és una mena de llibre de lògica científica (matemàtica, dret, filosofia, metafísica, medicina) que utilitza per aplicar-lo als dubtes religiosos, va escriure diferents versions.
Llibre de les meravelles (1288): En Fèlix és enviat pel seu pare a conèixer el món i es meravella davant de tot el que va descobrint. Tindrà converses amb monjos, dames, savis, ermitans… i trobarà que tot l’orienta cap a la veritat de l’existència de Déu. La novel·la es divideix en deu llibres sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l’home (tant des del punt de vista físic com de l’espiritual), el paradís i l’infern.
Llibre d’Evast e Blanquerna (1283): Descriu la vida medieval per presentar l’ideal cristià. Està organitzat en cinc llibres que representen diversos estats de vida religiosa, destacant l’ermità com el més perfecte. L’obra retrata el món mediterrani del segle XIII i els seus conflictes espirituals. És considerada la primera novel·la biogràfica medieval europea.
Entradas relacionadas:
catalán con un tamaño de 8,25 KB