Literatura Medieval: Societat, Cultura i Amor Cortès

Societat:

• Piràmide social estricta: clergat (bisbes), noblesa (reis), poble (burgesos).
• Feudalisme: el senyor feudal demanava als pagesos vassallatge a canvi de terres i béns.
• Ascensió de la burgesia: al segle XII va adquirint importància, com també les ciutats.
• Importància de conceptes com honor, valor i fidelitat, representats per la cavalleria.

Cultura Medieval

• De la fragmentació del llatí sorgeixen les llengües vulgars al segle VIII. Als segles XII i XIII s'incorporaran a l'escriptura (català).
• Teocentrisme: Déu és el centre de tota la vida religiosa i seglar, i així es veurà a la literatura.
• Introducció de l’alta cultura als monestirs (literatura religiosa), a les corts (poesia trobadoresca), a la cultura popular (poemes cantats per joglars) i a les representacions teatrals (teatre religiós).
• Imitació de models originaris de l’antiguitat llatina o orientals amb la finalitat d’adaptar-los a un context conegut.
• Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura (intenta ensenyar a part d'entretenir).

L'Amor Cortès

A l’edat mitjana hi havia dos tipus d’autors del que ara en diríem “poesia”:

• Poetes: escrivien poesia en llatí per a un públic culte i religiós.
• Trobadors: generalment nobles que escrivien poesia en provençal (o occità) per a un públic culte, cortesà i laic, i també la podien cantar per a aquest públic.

A part, els joglars eren gent del món de les acrobàcies i jocs de mans que també podien dedicar-se a memoritzar poemes trobadorescos i cantar-los a corts i viles. La poesia trobadoresca se situa sobretot a l’actual migdia francès, a part de l’actual Catalunya i del nord d’Itàlia durant els segles XI i XIII. La seva principal manifestació és l’amor cortès (fin’amor).

Característiques de l'Amor Cortès

L’amor cortès tenia com a públic destinatari la cort. En aquest amor es fa una transposició del codi feudal a l’experiència amorosa. En aquest cas es canvia la relació de senyor feudal i vassall per la de dama i trobador enamorat, respectivament, de manera que hi tindrem dos elements: l’amor i el vassallatge del trobador a la dama: el trobador es sotmet a la dama a canvi d’algun bé material d’aquesta. Aquest tipus d’amor podia tenir un caire adúlter: normalment només era un joc retòric, però es podia haver donat algun cas de relació amorosa efectiva.

En relació a la cortesia, el trobador, com a home de cort, ha de seguir uns valors: lleialtat, generositat, valentia, elegància, etc. La dama ha de ser casada, noble i senyor del trobador (midons); se l’elogia per la seva bellesa, bondat i seny. Acostuma a ser una dama inaccessible i el trobador ha de fer mèrits per a aconseguir-la.

Vocabulari de l'Amor Cortès

En aquest procés d’enamorament i vassallatge hi ha una sèrie de vocabulari:

• Hom: trobador enamorat.
• Midons (‘el meu senyor’): dama.
• Senhal: pseudònim referit a la dama.
• Gilós: gelós (marit de la dama).
• Lausangiers: maldients (espies o delators de la relació amorosa).

Normalment els poemes no reflectien una relació efectiva entre trobador i dama, tot i que es podia haver donat algun cas que ho reflectís.

Gradació de la Relació Amorosa

La relació entre l’enamorat i la dama té una gradació, des de la més distant a la més íntima:

• Fenhedor: tímid (l’enamorat no acaba d’atrevir-se a entrar en contacte amb la dama).
• Pregador: suplicant (la dama anima el trobador que li expressi el seu amor).
• Entenedor: enamorat acceptat (la dama dóna penyores d’amor al trobador).
• Drutz: amic, amant (el trobador és correspost per la dama).

En els gèneres trobadorescos els primers estadis són sobretot a la cançó mentre que el drutz el podríem trobar a les albes.