Literatura Medieval: Història, Context i Característiques

Literatura Medieval

L’edat mitjana europea s’estén del segle V fins al 1453, any en què Constantinoble cau en mans dels turcs. La denominació 'edat mitjana' tenia al principi una connotació despectiva; era considerada una època bàrbara situada entre l'època romana i la renaixentista. Gràcies al Romanticisme, moltes cultures van mitificar el seu passat medieval.

Context Històric i Cultural

L’edat mitjana comença amb les invasions dels pobles bàrbars al segle V. Occident deixa de ser el centre del món i inicia una llarga etapa de lluites i de transformacions socials que comporta sovint un cert procés d’aculturació, és a dir, de reculada cultural, malgrat els esforços de l’Església cristiana per conservar la cultura grecollatina als monestirs.

L'Emergència de les Llengües Vernacles

Entre els segles V i X es van diferenciant les diverses llengües europees i es va definint la nova cultura medieval. No serà fins al segle XII que les diferents literatures nacionals europees, després d’un llarg període de transmissió oral, assoliran el rang de llengües escrites al costat del llatí.

El procés cap a l’aparició de les literatures escrites en llengües no llatines s'intensifica a partir del segle XIII. La mentalitat d’una nova classe social, la burgesia, impulsarà la societat europea cap a una cultura més humanista.

Factors Clau de la Societat Medieval

Factors clau per a la cohesió de l'Europa medieval:

• L’expansió del cristianisme.
• L’aparició d’una nova estructura social i política basada en el feu, la terra, i en un encadenat de relacions de vassallatge: el feudalisme. Aquesta societat teocèntrica i estamental, dividida en noblesa, església i poble (ballatores, oratores i laboratores), generarà una literatura específica per a cadascun d’aquests grups socials (cortesana o cavalleresca; moral o doctrinal; i popular, amb conceptes cavallerescos com l’honor, el valor o la fidelitat).
• L’agrupament enfront de determinats enemics comuns ajudarà a configurar aliances i relacions que condicionaran l’aparició de les primeres nacions europees. És així que, al segle VIII, Carlemany aconsegueix refer en part l’Imperi romà d’Occident amb l’Imperi carolingi. Cap als segles XI i XII, les croades ajudaran a pacificar la societat europea.

Oralitat, Escriptura i Llatí

La societat medieval era plurilingüe. Al costat de les llengües vernacles, el llatí es va mantenir sempre com a llengua de cultura.

De la literatura oral d’aquesta època, poca cosa ens ha arribat, i sempre en transcripcions molt posteriors, sobretot d’algunes obres èpiques. Fins ben entrat el segle XIII, la literatura en llengües vernacles va continuar sent eminentment oral. La lectura solitària i silenciosa no es va imposar fins a l'arribada dels humanistes, al segle XIV.

Autoria i Imitació

Als primers autors de literatura medieval en llengües vernacles se'ls sol atribuir el mèrit de ser els creadors d'aquelles literatures. L'exemple de Ramon Llull en català és molt rellevant. És important destacar que la literatura medieval es basava molt en la imitació de models preexistents.

El fet de 'plagiar' o integrar fragments d’altres autors dins d’una obra es considerava meritori, ja que demostrava l’erudició.

La Influència de la Literatura Oriental

És justament a través d’Al-Àndalus que Europa va entrar en contacte amb el món cultural i literari de l’Orient. Amb l’expansió del poble àrab, també es va iniciar l’expansió de la seva literatura. Copistes i traductors van jugar un paper clau en aquesta transmissió. Exemples d'obres transmeses inclouen col·leccions d’apòlegs d’origen indi, com el Calila i Dimna. També van arribar versions de Les mil i una nits.