Literatura Medieval: Gèneres, Autors i Evolució Històrica

10 Segles de Món Medieval: Un Repàs Literari

La Llengua de Cultura: El Llatí

La cultura grecollatina no desapareix del tot gràcies a l’esforç de dues institucions clau: l'Església i la Universitat. El llatí s'adapta com a llengua usual per a la litúrgia i s'utilitza en les obres dels escriptors cristians. Esdevé la llengua universitària i el vehicle principal per transmetre la religió i la cultura.

Les Literatures Nacionals

Les primeres creacions literàries es manifesten en dues formes principals:

• Manifestacions orals: Inclouen les cançons de gesta i la lírica tradicional, sovint d'autor anònim i amb recreació col·lectiva.
• Literatura culta: Caracteritzada per la transmissió escrita i un autor conegut.

L'Èpica Medieval

Els cants èpics són els primers testimonis literaris de les literatures europees. La vida guerrera es manifesta en dues formes de literatura èpica: les cançons de gesta i els poemes cavallerescos.

Les Cançons de Gesta

Són relats en vers amb caràcter informatiu, on el joglar narra les gestes d’un heroi, creant-les oralment. Són obres anònimes d’autoria col·lectiva que es transmeten per via oral. Alguns exemples destacats són:

• Cançó de Rotllà: Destaca per la justificació de la derrota i la lloança de la cavallerositat de l’heroi, amb rima assonant i cesura.
• Els Nibelungs
• Cançó del Cid

Els Poemes Cavallerescos

Es tracta d'una narració culta, en vers, que esdevé una novel·la cortesana. Els arguments giren a l’entorn de la Matèria de Bretanya. Un autor clau és Chrétien de Troyes, amb obres com:

• El Cavaller del Lleó
• El Cavaller de la Carreta

La Poesia Trobadoresca

Poesia en Provençal

Aquesta poesia, en llengua vulgar, apareix a les corts trobadoresques i es caracteritza per la rima consonant. Inclou diversos gèneres:

Cançó:

Expressa l'amor cortès.

Sirventès:

Composició de crítica social o política.

Plany:

Un lament fúnebre.

Albada:

Cant del que vigila l'arribada de l'alba.

Poesia Culta en Llatí

Aquesta poesia, que apareix entre els segles XI i XIII, fuig dels plantejaments seriosos. La seva finalitat no és divertir, sinó entretenir un grup de persones cultes.

Formes Narratives Medievals

Narrativa Satírica

• Fabliaux

  Contes breus caracteritzats per la seva brevetat, pocs personatges, un sol escenari i temes com la misogínia o la infidelitat de la dona.

• Roman de Renard

  La guineu representa l'astúcia.

Narrativa Al·legòrica

• Roman de la Rose

  Explora l'amor entre una noia de 15 anys i un poeta de 20, mostrant una evolució sentimental.

• Contes i Apòlegs

  Obres amb una finalitat didàctica i doctrinal, escrites en prosa. Un exemple notable és Geoffrey Chaucer amb els seus Contes de Canterbury, que narren un pelegrinatge.

Llibres de Cavalleries

Aquests llibres presenten un heroi que triga a complir els seus objectius, immers en aventures fantàstiques amb éssers estranys en terres desconegudes. L'acció es situa en un passat remot, amb un narrador omniscient. El pas del temps no afecta l'heroi, que actua per la fama i per l'amor. L'exemple més conegut és l'Amadís de Gaula.

Novel·les Cavalleresques

A diferència dels llibres de cavalleries, les novel·les cavalleresques, com el Tirant lo Blanc, no inclouen éssers fantàstics. La vida és real i els espais són coneguts. El narrador és omniscient, i l'heroi és fort però dins de la mesura humana, fins i tot covard davant l'amor.

El Teatre Medieval

El teatre medieval no té una vinculació directa amb el teatre clàssic. Neix en el marc físic de l'Església, inicialment com un diàleg entre el celebrant i els assistents. Es representava primer al presbiteri, després a la nau i a l'atri, i finalment a la plaça pública.

Gèneres del Teatre Medieval

• Teatre Religiós Medieval

  • Misteris: Representen episodis de la Bíblia, la vida de Crist o les vides de sants.
  • Miracles: Obres que narren miracles.

• Teatre Profà Medieval

  • Farses: Peces còmiques i satíriques.
  • Danses de la Mort: La coneguda dansa macabra.