Literatura Medieval: Context Històric i Social a Europa i Catalunya

Context històric, social i estètic de l’Edat Mitjana a Europa

• La literatura d'aquesta època es compon de textos religiosos i laics.
• La literatura de l'edat mitjana és la de l'elit feudal i reflecteix els seus ideals: pietat, fidelitat i valor.
• En aquell temps, el sistema feudal estructura la societat i això es veu en la literatura: abunden les escenes de guerres, la fe cristiana hi és omnipresent. Tanmateix, a partir de finals del segle XII, els burgesos europeus aconsegueixen, gràcies a l'impuls de la manufactura, privilegis econòmics i jurídics que els permeten competir amb els poders senyorials.
• L'anonimat no es deu només a la manca de documents, també es deu al concepte del paper de l'autor, totalment diferent al d'avui dia. El nom de l'autor només comença a interessar a partir del segle XII.
• A Europa, els autors medievals fan referència contínuament a la literatura antiga i mostren una tendència a donar forma o embellir històries conegudes més que a inventar-ne de noves.
• Al segle XIII comença un afany notable per la lectura, a la qual podem anomenar "burgesa", constituïda per jutges, notaris o clergues, i fins i tot artesans, comptables o mercaders.
• Majoritàriament, els textos conservats no s'assemblen a la versió original de l'obra, ja que es tracta d'una transcripció dels textos o cançons, o bé de la còpia de textos ja transcrits. En el transcurs de la difusió oral d'una obra, la "fidelitat" a l'autor no es tenia en compte. També els copistes dels monestirs es permeten modificacions allà on els sembla pertinent.
• El punt de referència per als autors era el món ideal.
• Natura com a reflex de l'individu i com a reflex de l'art.
• Per primer cop apareixen els quaderns nocturns.
• Exageració en les formes, música, etc., per transmetre la grandesa de l’època.

Context històric, social i estètic de l’Edat Mitjana a Catalunya

• L'edat mitjana va des de la caiguda de l'Imperi Romà (segle V) fins al Renaixement (segle XVI).
• Durant aquest període es desenvolupa una important literatura en llatí, element identificador d'un conjunt de països europeus que van ser intensament romanitzats.
• Des de la segona meitat del segle XII apareixen mostres de prosa catalana amb un català primitiu, en les quals, de tant en tant, s'observa una clara intenció literària.
• L'església tenia en aquesta època un paper important, ja que tot girava al voltant de la religió i de Déu.
• El rei Alfons el Magnànim aconsegueix la màxima expansió mediterrània, tot i que a Catalunya apareixen greus problemes econòmics i socials.
• La societat feudal estava fonamentada en els oratores (els qui resen: clergues), els bellatores (els guerrers) i els laboratores (els que treballen: camperols, artesans, etc.); per tant, era una societat jerarquitzada. Això ens porta a la creació de tres tipus de literatura, una per a cada àmbit social: la religiosa o didàctica, la cavalleresca i la popular.
• Més tard, Joan II (successor d'Alfons el Magnànim) va incrementar l'enemistat entre la corona i l'oligarquia a Catalunya i va provocar una guerra civil.
• Les corts feudals es converteixen en centres productors i difusors d'una literatura cortesana.
• El successor de Joan II, Ferran el Catòlic, va introduir molts aspectes negatius com la implantació de la Inquisició castellana, l'expulsió dels jueus i la castellanització de les corts.
• A partir del segle XII, la ciutat comença a convertir-se en un espai de gran activitat econòmica i hi ha un augment demogràfic considerable. Aquest panorama facilita el desenvolupament d'una burgesia. Aquesta nova classe social consumeix una nova literatura, que tindrà una gran empenta amb la implantació de la impremta.
• Des de mitjans del segle XIV fins al final del XV, Catalunya va caure en una etapa de gran crisi, per diferents causes. Aquestes van ser:
  • Davallada demogràfica: La Pesta Negra va ser la principal causa.
  • La crisi al camp: La noblesa va endurir les condicions dels pagesos, la qual cosa va portar a revoltes.
  • La crisi a la ciutat: La petita i gran burgesia es disputaven el control dels governs de la ciutat.
  • El comerç català: Va patir una davallada molt gran.