Literatura Medieval Catalana: Trobadors, Llull i March

Context de l'Edat Mitjana

Teocentrisme

Déu és el centre de l'univers, tot és creat per ell.

Societat Estamental i Literatura

La societat s'organitzava en estaments, i la literatura reflectia aquesta divisió:

• Literatura religiosa o doctrinal: escrita principalment en llatí.
• Literatura cavalleresca: escrita principalment en occità.
• Literatura popular: transmesa en llengua vulgar, de forma oral i generalment anònima.

Els Trobadors i la Poesia Trobadoresca

Els Trobadors

El trobador era un poeta culte de l'edat mitjana. Mentre que la poesia popular era en llengua vernacla (però no considerada culta, anònima i de transmissió oral), els trobadors van elevar la poesia en llengua romànica.

Llengües de Cultura

• Llatí: Era la llengua culta per excel·lència, utilitzada en monestirs i universitats.
• Occità o provençal: Es va convertir en la llengua de prestigi per a la poesia lírica i la noblesa.

Característiques de la Poesia Trobadoresca

Era una poesia culta escrita en llengua romànica (occità). Es caracteritzava per:

• Temàtica no religiosa (principalment amorosa).
• Autor conegut (el trobador).
• Anava acompanyada de música.

Figures Clau

• Trobador: Autor de la lletra i sovint de la música de la poesia trobadoresca.
• Joglar: Intèrpret que difonia les composicions trobadoresques o la poesia popular.

L'Amor Cortès (*Fin'amors*)

És el tema central de la poesia trobadoresca.

• Presenta una dama idealitzada, sovint casada (relació adúltera).
• La relació entre el trobador i la dama (anomenada midons, 'el meu senyor') segueix el model del vassallatge feudal.

Personatges Típics de l'Amor Cortès

• Dama: midons (tractada com a senyor feudal).
• Trobador: hom (vassall).
• Marit de la dama: gilós (gelós).
• Espies/Murmuradors: lausengiers (informen el marit).

Trobadors Catalans

Alguns trobadors catalans van destacar per la qualitat de la seva obra, afavorits per la proximitat geogràfica amb Occitània i la similitud entre l'occità i el català.

Trobadors Importants:

• Guillem de Berguedà (ex. Cançoneta leu e plana)
• Guillem de Cabestany (associat a La llegenda del cor menjat)
• Cerverí de Girona (ex. No·l prenatz lo fals marit)

La Prosa Medieval Catalana

Les Cròniques

Una crònica és un text en prosa que narra fets històrics.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes:

• Crònica de Jaume I (el Conqueridor)
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere III (el Cerimoniós)

Totes elles expliquen les vides dels reis i els esdeveniments dels seus regnats i conquestes, sovint amb una intenció propagandística o justificativa.

Conceptes Literaris Generals

Definició de Literatura

Art d'escriure i llegir; coneixement de tot el que s'ha escrit.

Gèneres Literaris Principals

• Èpica: Narració de fets històrics des d'una perspectiva heroica, generalment en vers.
• Lírica: Poesia on predominen els tons afectius i sentimentals (sovint en primera persona), en vers.
• Gènere dramàtic: Inclou formes com la tragèdia, el drama i la comèdia (menys desenvolupat en català durant l'alta edat mitjana).

Mètrica Bàsica

• Sinalefa: Fenomen fonètic pel qual dues vocals en contacte, pertanyents a mots diferents, es pronuncien en una sola síl·laba.
• Elisió: Supressió d'una de les dues vocals en contacte (sovint la primera si és àtona, o una si són idèntiques).

Autors Fonamentals de la Prosa i Poesia Post-Trobadoresca

Ramon Llull (c. 1232 - c. 1316)

• Neix a Mallorca. Als 30 anys, abandona la vida mundana amb tres grans objectius:
• Convertir els "infidels" (musulmans i jueus) al cristianisme.
• Escriure "el millor llibre del món" contra els errors dels infidels.
• Convèncer papes i reis de fundar centres d'ensenyament de llengües (àrab, hebreu) per a missioners.
• Cap al 1274, rep la "il·luminació" divina al puig de Randa, que li revela l'Art, un sistema filosòfic-teològic (base del Llibre de contemplació en Déu).
• Era un home laic i autodidacte (no va estudiar formalment a la universitat).
• Es va dedicar a l'estudi de l'islam, l'àrab i el llatí per fonamentar la seva missió.
• Considerat el creador de la prosa literària catalana.
• Obres importants: Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties), Blanquerna, Llibre de l'orde de cavalleria, Cant de Ramon (poesia).

Bernat Metge (c. 1340 - 1413)

• Neix a Barcelona. Va ser secretari reial.
• Escrivia en llatí, català i aragonès.
• Les seves obres mostren un estil irònic i burlesc, influït per lectures clàssiques i italianes.
• Obres principals: Sermó (paròdia), Llibre de Fortuna i Prudència, Lo somni (obra mestra).
• Se'l considera el primer introductor de l'humanisme renaixentista a la literatura catalana i un model de prosa elegant.

Ausiàs March (c. 1400 - 1459)

• Neix probablement a Gandia (València). Va tenir el càrrec de falconer reial.
• Era cunyat de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc.
• És considerat el poeta més important en llengua catalana de l'edat mitjana.
• Va escriure poesia culta plenament en català, abandonant l'occità i l'estil dels trobadors.
• La seva poesia és introspectiva, moral i filosòfica, explorant les contradiccions de l'amor, la mort i la relació amb Déu.