Literatura Medieval Catalana: Trobadors i Cròniques

La Poesia Trobadoresca

Al segle XI, la lírica trobadoresca va néixer a les corts d'Occitània. En aquest context, la dona, per primera vegada, imposa una nova concepció de l'amor: l'amor cortès. Ella obliga l'home a patir per ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L'home es troba sol davant d'un amor pràcticament impossible i expressa en provençal els seus dubtes i la seva tristesa.

El Trobador i la Música

El trobador escrivia una cançó. No escrivia un poema per ser llegit ni recitat; componia un poema perquè algú el cantés davant d'una cort amb dames i cavallers. Els trobadors vivien a les mateixes corts.

El Joglar

Aquesta cançó no la cantava el trobador. El joglar era un home de vida nòmada que era cantant i músic, i tocava sempre un instrument musical. Podia improvisar, aturar la narració i, fins i tot, passar el platet per demanar diners.

Llengua i Estil

La poesia trobadoresca va ser escrita en llengua provençal.

Aviat, entre els trobadors, es van distingir tres tendències estilístiques:

• El trobar lleu: una poesia d'expressió senzilla, directa i emotiva.
• El trobar clus: difícil d'entendre, d'expressió hermètica.
• El trobar ric: una poesia ampul·losa, molt carregada de figures retòriques.

Mètrica

Sistema rítmic actual basat en el recompte sil·làbic i en la distribució d'accents.

La Cançó

Una cançó és un poema de tema amorós que adreça l'amant a la seva estimada. El nom de la qual s'amaga sota un pseudònim perquè és un amor prohibit. La cançó era el gènere més elevat de la poesia trobadoresca.

Les Quatre Grans Cròniques

Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I

És la primera crònica que va ser escrita per Jaume I, redactada en primera persona majestàtica. Aquesta crònica ens explica els fets més importants de la seva vida, explicats per ell mateix, des del seu naixement fins a la seva mort. Explica les seves anècdotes i els seus moments personals, i tots són verídics. El llibre està dividit en quatre parts:

• La batalla de Muret.
• Les conquestes a Mallorca i València.
• Les desavinences amb Alfons X de Castella, campanyes contra els sarraïns de València, la revolta de la noblesa aragonesa.
• Les noves campanyes a València, la conquesta de Múrcia i les guerres a Catalunya.

En el seu estil, predomina un clima personal, sobretot d'heroisme. La narració és àgil, pintoresca i graciosa, i utilitza refranys i expressions populars.

Llibre del Rei en Pere o Crònica de B. Desclot

Aquesta crònica va ser escrita entre 1283 i 1288. L'autor s'hi va proposar de tractar els "grans fets e les conquestes que faeren sobre sarraïns e sobre altres gents". El nucli principal de l'obra correspon al regnat de Pere el Gran. Aquest rei n'és el protagonista, i els grans temes són la intervenció dels reis de la Corona d'Aragó a Itàlia i la invasió de Catalunya. La característica principal d'aquest llibre és l'objectivitat i la riquesa d'informació que fa servir per presentar els fets. Per aconseguir aquesta objectivitat, B. Desclot es va valer de diverses fonts: textos més llegendaris, textos historiogràfics, records personals i documents d'arxiu. En el seu estil, utilitza una prosa vigorosa, austera, flexible, precisa i clara.

Crònica de Ramon Muntaner

Polític i militar, lluitador i viatger, va néixer a Peralada el 1265. Des del 1301, seguim els seus passos a través de la crònica. Va morir a Eivissa el 1336. Ramon va voler explicar la història de Catalunya que va viure: els regnats de Jaume I, Pere II el Gran, d'Alfons II el Franc, Jaume II el Just i la coronació d'Alfons II el Benigne, sempre deixant clara la constància dels seus serveis i dels seus mèrits, i ponderar la grandesa de la nació catalana. I, encara que ell no en tingués la intenció, la seva crònica també és un testimoni valuós de l'expedició dels almogàvers a Orient. Aquesta crònica és la de més qualitat literària, tot i que Ramon la va escriure no per ser llegida, sinó per ser escoltada, i per això el llenguatge és directe i les hipèrboles són abundants.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Aquest va néixer el 1309, va ser coronat el 1336 i va morir el 1387. Pere III va promoure un intens moviment cultural que duia l'empremta de la seva personalitat, i va ser un gran organitzador: va ordenar l'arxiu reial i va crear un cos de copistes i un altre de traductors. Però la passió més gran de Pere III va ser la història. Aquesta crònica va ser redactada per iniciativa seva i explica els fets del seu regnat. Amb la redacció d'aquesta crònica, volia aconseguir dos propòsits: afermar la monarquia i deixar una obra que justifiqués la seva actuació com a rei. Admirava Jaume I i, potser amb un afany imitatiu, es va decidir a escriure aquests set llibres en què es divideix la seva crònica. La font bàsica d'aquesta crònica són els documents de cancelleria, però també, amb la intervenció del monarca, els seus records, les seves aspiracions i els seus sentiments, la van fer més personalitzada i amb detalls pintorescos. Tot i això, la prosa és seca, acurada i perfeccionista.

Ramon Llull

Va néixer a Mallorca el 1232. Es va casar amb Blanca Picany i va tenir fills. L'Art de Llull és una sèrie de tècniques i mètodes per ensenyar la doctrina veritable, l'eix entorn del qual gira el seu pensament i tota la seva obra. Llull explica la seva vida a un deixeble, i aquest el va narrar per escrit al llibre Vita coetanea. Gràcies a aquest llibre coneixem la vida de Llull. Ramon va ser un personatge molt viatger, mai no es va desanimar i va aconseguir el gran objectiu de la seva vida: convertir tothom al cristianisme. Pel que fa a la llengua, Llull va escriure poemes trobadorescos en provençal, en àrab, en català i en llatí. Escrivia amb una finalitat didàctica i apologètica.

Obres en vers

Tot el que va escriure Llull en vers és poesia. La més important fou Lo desconhort, amb una gran força dramàtica i amb moltes notes autobiogràfiques.

Obres en prosa

Cal destacar les que són de característica més literària:

• Llibre de contemplació
• L'ordre de cavalleria
• Evast e Aloma e Blanquerna
• Amic e Amat
• Llibre de les meravelles
• Llibre de les bèsties

Humanisme

Al segle XIV, la raó humana es va imposar a l'hora d'entendre el món per damunt d'aquella raó divina que ho explicava tot durant la llarga etapa medieval. Ens trobem davant d'una nova actitud que s'enfronta a la vida amb molta més seguretat, confiant en el potencial de la ment humana per donar respostes a les qüestions de la vida.