Literatura medieval catalana: Eiximenis, Ferrer, Anselm i Bernat Metge

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va bastir un gran renom tant a la cort com en els àmbits religiosos; la seva extensa obra va gaudir d'una gran popularitat. L'obra més extensa i coneguda d'Eiximenis fou Lo Crestià, un recull de textos que pretenien orientar la conducta dels cristians. L'estil és clar i planer, cosa que fa el discurs més amè i més eficaç a l'hora d'adoctrinar i moralitzar. També escrigué altres llibres, com ara Llibre dels àngels i Llibre de les dones.

Vicent Ferrer

Vicent Ferrer fou un frare dominicà nascut a València, amb fama internacional per la seva tasca predicadora. Mestre en teologia, fou conseller de reis i papes i intervingué en el cisma d'Occident. Ferrer no fou escriptor sinó un gran orador que captivava l'atenció dels oïdors amb els sermons que predicava arreu d'Europa. El seu llenguatge era molt viu, ple d'expressions col·loquials i alteracions sintàctiques pròpies de la llengua oral, encara que també emprava llatinismes freqüents. A través de la seva obra podem observar els costums de l'època i els criteris morals amb què l'ordre dominicà jutjava la societat.

Anselm

Anselm, frare mallorquí de l'ordre franciscà, té com a principal obra en prosa la Disputa de l'ase contra frare Anselm, on planteja la discussió entre ell mateix i un ase sobre la superioritat de l'home davant els animals. Fa servir un to irònic i inclou diverses històries anticlericals. En vers, escrigué el Llibre dels bons amonestaments, on recull un seguit de bons consells que fan una crítica mordaç a l'estament clerical. D'altra banda, la seva obra poètica, Cobles de la divisió del regne de Mallorques, és una composició amb intenció política sobre la personalitat de les illes.

Bernat Metge

Bernat Metge, funcionari barceloní de la cancelleria reial, es formà en un ambient llatinitzat que influí en la seva producció literària. Tot i això, les seves obres encara contenen molts temes medievals, encara que adopta una actitud diferent de la que mantenien els moralistes religiosos: el seu discurs és crític i escèptic amb els valors defensats pels predicadors, i sovint fa servir la ironia.

En la seva obra poètica hi destaquen El Llibre de Fortuna i Prudència (una paròdia dels sermons religiosos amb què denuncia la hipocresia social). En prosa, cal destacar Lo Somni, obra dividida en quatre llibres dialogats de contingut divers, en què Metge és protagonista d'un somni: a la presó dialoga amb el rei Joan I, que acaba de morir, sobre la immortalitat de l'ànima. L'estil de la prosa de Bernat Metge segueix el model de la llengua llatina clàssica; l'obra de Bernat Metge és considerada precursora de l'humanisme en les nostres lletres.