Literatura medieval catalana: edat mitjana i primers textos

L'edat Mitjana

L'edat Mitjana abasta des de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident (s. V) fins a l'ocupació de Constantinoble per part dels turcs (s. XV). Se sol dividir en alta edat mitjana (s. V-X) i baixa edat mitjana (s. XI-XV).

Característiques de la societat i del pensament medieval

• La societat està estructurada en tres estaments: noblesa, eclesiàstics i pagesos, que treballaven per a un senyor feudal. Posteriorment apareix un quart grup, el dels burgesos, dedicats a l'artesania i al comerç.
• La cultura es forja al voltant de les corts reials i dels monestirs. A partir del segle XIV, però, el saber s'anirà estenent cap a la classe social urbana.
• L'Església és fonamental durant tot el període; molts autors fan servir la literatura i tècniques literàries amb un propòsit evangelitzador.
• La lírica trobadoresca idealitza la dona; no obstant això, dins del sistema feudal la dona medieval sovint està relegada a un paper secundari, i per això són poc freqüents els casos de literatura femenina.
• No es coneixia el concepte de plagi: escriure volia dir imitar els escriptors prestigiosos.
• Moltes obres sabem que van existir, però no les coneixem perquè no ens n'ha arribat el text: el que coneixem avui dia de la literatura medieval és el que ens ha arribat.
• S'escrivien textos en tauletes de cera; després es transcrivien al pergamí, un procediment lent i car.
• A l'inici del segle XIII, procedent de la Xina, arriba a Europa el paper; la impremta, cap al 1450, acabarà de revolucionar la transmissió de la informació.

El naixement del català

El naixement del català és fruit de la degradació de l'anomenat llatí vulgar. El llatí literari esdevindrà incomprensible per a la major part del poble. Al mateix temps, les diferències dialectals seran tan importants que dificultaran la comunicació entre habitants de territoris diferents.

El concili de Tours de l'any 813 recomana que es prediqui en llengua vulgar i no pas en llatí; al segle IX ja podem parlar de llengües romàniques.

Els primers textos en català

El llatí continuarà sent el codi usat habitualment per escriure fins al segle XIII. Serà, això sí, un llatí ple de transgressions gramaticals i lèxiques que mostren la influència de la llengua vulgar.

• De finals del s. XI es coneixen alguns documents de caràcter feudal ja escrits totalment en català, com els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet.
• Hi ha dues traduccions diferents del Forum iudicum, un llibre de lleis. La traducció més antiga és de la primera meitat del s. XII; només se n'ha conservat un fragment.
• Les Homilies d'Organyà són l'escrit arcaic català més conegut.

Hi ha una voluntat literària en alguns textos: en la poesia culta es dona la paradoxa que, tot i la persistència del llatí en l'escriptura culta, la llengua romànica ja comença a imposar-se. La prosa evolucionarà de manera natural del llatí cap al català.

Les quatre cròniques

Entre la segona meitat del s. XIII i finals del s. XIV s'escriuen diversos textos historiogràfics sobre fets recents o contemporanis als seus redactors. Les quatre cròniques més importants són:

• Llibre dels fets de Jaume I
• Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere el Cerimoniós

L'autoria d'aquestes obres té sempre relació amb la cort reial: o bé són dictades o supervisades directament pels monarques (és el cas de Jaume I i de Pere el Cerimoniós), o bé són escrites per personatges que mantenen una relació estreta amb la monarquia (com l'enigmàtic Bernat Desclot i Ramon Muntaner).

Intencions i singularitat

• Assegurar que els fets narrats siguin coneguts i recordats.
• Enaltir la casa reial.
• Justificar els fets i les accions dels monarques.
• Que allò narrat serveixi de model per a futurs reis (mirall de prínceps).

Una característica que fa úniques les cròniques catalanes és que sovint es limiten a parlar de fets més o menys contemporanis i, a més, molts d'aquests textos estan viscuts i narrats en primera persona.