Literatura Medieval Catalana: Dels Trobadors a Ausiàs March

Escrito el 22 de Enero de 2026 en catalán con un tamaño de 5,79 KB

La Poesia Trobadoresca: Orígens i Evolució

Segles: XII-XIII. Es va escriure en provençal (sud de França), una llengua molt semblant al català.
Difusió: Era una poesia cantada i recitada a les corts.
Participants principals:
- Trobadors: Els autors que escriuen i componen la música.
- Joglars: Els intèrprets que reciten i canten les obres.
- Trobairitz: Dones trobadores (tot i que n'hi havia poques).
L'Amor Cortès:
- Es tracta d'un amor idealitzat i inabastable, estructurat com una relació feudal.
- Qualitats del trobador: Mesura, educació, valentia, generositat, joventut i alegria.
- Fases de l'enamorat:
  1. Fenhedor (estima en secret).
  2. Pregador (confessa el seu amor).
  3. Entenedor (la dama dona signes d'acceptació).
  4. Drutz (arriben a ser amants).
Gèneres poètics: Cançó, Alba, Pastorel·la, Sirventès i Plany.
Mètrica i estil:
- Ús de la rima consonant i versos de 7 o 8 síl·labes.
- Estils: Trobar leu (tècnica fàcil), trobar clus (difícil i tancat) i trobar ric (entenedor però molt elaborat).

Context històric: Coincideix amb la Conquesta de Mallorca (1229).
Biografia destacada:
- Nascut el 1232 a Palma, d'origen noble.
- Abandonà la família i les riqueses per dedicar-se completament a Déu.
- Aprengué àrab amb l'objectiu de predicar entre els musulmans.
Obra literària i científica:
- Filosòfica: Ars Magna, on busca la demostració de la veritat cristiana mitjançant la raó.
- Mística: Llibre d’amic e amat i Llibre de contemplació en Déu.
- Didàctica: Llibre de les bèsties i Llibre de l’ordre de cavalleria.
- Narrativa: Llibre d’Evast i Blanquerna.
Objectius: Difondre el cristianisme amb la raó i de forma pacífica, fomentant el diàleg entre religions.
Llengües utilitzades: Català, llatí, àrab i occità.

Crònica de Jaume I: Dictada pel mateix rei, té la voluntat de recordar les seves gestes i justificar-les. Temes: conquesta de Mallorca, València i Múrcia.
Crònica de Bernat Desclot: Relata la història des de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran. Destaca per la idealització de Pere II i l'ús de documents oficials.
Crònica de Ramon Muntaner: Explica les memòries dels reis d’Aragó amb un estil èpic. Temes: conquesta de Menorca, Sicília i l'expedició dels almogàvers.
Crònica de Pere el Cerimoniós: Escrita per justificar la política i les accions del rei. Temes: regnat d’Alfons III i les guerres amb Castella i Gènova.

Argument: Un cavaller heroic que protagonitza grans victòries militars i una història d'amor amb Carmesina.
Temes principals: Amor cortès, lleialtat, guerra, política, religió i la mort.
Personatges clau:
- Tirant: Un cavaller valent però amb dimensions humanes.
- Carmesina: Princesa bella, sàvia i virtuosa.
- Diafebus: Actua com a narrador de part de l'acció.
- Plaerdemavida: L'ajudant i mitjancera en els afers amorosos.
- Viuda Reposada: L'antagonista que intenta separar Tirant i Carmesina.
Final de l'obra: Tirant mor tràgicament per una malaltia després de conquerir l’Imperi.

L'Humanisme:
- Moviment que busca recuperar les obres de l'antiguitat clàssica amb un enfocament centrat en l'ésser humà.
- Nascut al segle XIV a Itàlia, substitueix el teocentrisme per l'antropocentrisme.
Bernat Metge:
- Secretari reial que, després de ser empresonat, va escriure la seva obra mestra, Lo Somni, a la presó.
- Temes: La immortalitat de l'ànima, el més enllà i la condició de les dones.
- Estructura: Diàlegs filosòfics sobre l'ànima, la moral i la defensa de les dones.
- Característiques: Es considera el primer exemple de prosa humanística a la Península, amb una forta influència de la sintaxi llatina.

Perfil: Poeta valencià del segle XV, destacat per la seva profunditat emocional i intel·lectual.
Temes: L'amor, la reflexió espiritual i la mort.
Cicles poètics: Plena de Seny, Llir entre cards i Amor, amor.
Estil: Una poesia lliure i sincera, que va trencar amb la tradició trobadoresca i va tenir una gran influència en poetes posteriors.

Etiquetas: