La literatura medieval catalana

Novela cavalleresca

S'ha acabat convertint en el gènere per antonomàsia de l'edat mitjana. Cal tenir en compte els diferents ordres de cavalleria, eren institucions d'un gran prestigi: els seus membres s'organitzaven en defensa del bé, de l'església o dels febles. Vinculada a conceptes com l'honor, el valor, la justícia o la generositat. La cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les arturiques o matèria de Bretanya. En general, la novel·la de cavalleries tenia un caràcter fantàstic però en canvi en la novel·la catalana; en la qual les dues obres més representatives són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, obres realistes. Es distingeixen perquè les obres fantàstiques s'anomenen obres de cavalleries i les més realistes obres cavalleresques.

Poesia del S.XV

Durant el s. XII i XIII hi va haver l'anomenada poesia trobadoresca, escrita en llengua provençal seguint el codi de l'amor cortès. En aquesta època Occitània era la regió més culta i les seves corts eren molt importants, però en aquesta zona van haver-hi una sèrie d'heretgies, especialment els càtars o albigesos. Aleshores el papa va organitzar una croada contra aquestes corts i amb la seva destrucció es va acabar la poesia trobadoresca.

Durant el s. XIV a Tolosa de Llenguadoc es crea un concurs poètic amb una temàtica concreta; una poesia religiosa adreçada principalment a la mare de Déu. Tot i que ja començaven a escriure en català, encara en aquests poemes es trobaven molts provençalismes.

No és fins al S. XV que es produeix la renovació de la poesia amb Ausiàs March, que per una banda renova la temàtica, la dama a la qual s'adreça ja no és insalvable sinó que és una relació d'iguals amb la qual és possible tenir una relació, és una dona amb qualitats i amb defectes. A nivell lingüístic va ser el primer poeta que va escriure en català pur, sense provençalismes.

Obra ausiasmarquiana

Consta de 128 poemes, repartits en cants d'amor, cant de mort, cants morals i cant espiritual.

Pel que fa als cants d'amor, els poemes més coneguts de l'autor van suposar una ruptura amb l'amor cortès trobadoresc i amb el dolce stil nuovo, el qual trenca amb l'esperit classicista i es fonamenta en la noblesa del cor. Ausiàs rebutja la idealització perquè va veure l'obsessió amorosa com a malaltissa ja que portava una falsa passió cap a la dona estimada. Aquest rebuig el porta a graus molt alts de realisme. També, a part del rebuig als trobadors, March els té molt presents com per exemple en l'última estrofa dels poemes designa a l'estimada amb un senyal: plena de seny, llir entre cards, oh folla amor, amor, amor. També cal destacar el poema Cant Espiritual on March parla a Déu amb por de haver pecat en la seva vida amorosa.

Curial e Güelfa

1a part: Lombard Curial arriba a la cort del marquès de Montferrat ja que ell vol ser cavaller. La germana del marquès, Güelfa, s'enamora de Curial i decideix protegir-lo, aleshores encarrega a Melcior de Pando, un vell cavaller, la seva instrucció. Més tard arriba la informació que la duquessa d'Ostalriche (Àustria) ha estat calumniada, se l'acusa de ser infidel al seu espòs i cal que algun cavaller defensi el seu honor. Curial i el seu instructor van a Àustria i aconsegueixen vèncer els calumniadors. Els pares de la duquessa agraeixen a Curial el seu fet i li proposen que es casí amb la seva filla petita, Laquesis. A partir d'aquí comença la gelosia de Güelfa que desconfia de Curial, i la 1a part acaba amb el retorn de Curial a Montferrat.

2a part: Curial participa en un torneig molt important a França on es converteix en el millor cavaller, allà es retroba amb Laquesis. Curial va al torneig acompanyat de Festa, la donzella de Güelfa, que s'encarrega d'informar-la. En tenir notícia de la trobada, Güelfa diu que no el perdonarà mai fins que la Cort de Puig de nostra dona li demani perdó. Laquesis, en veure la indecisió de Curial, decideix casar-se amb el duc d'Orleans.

3a part: Curial emprèn noves aventures a Terra Santa i Grècia però el seu vaixell naufraga i és venut com a esclau a Tunis on passa 6 anys. Camar, la filla del seu amo, s'enamora d'ell i vol fer tot el possible per ajudar-lo i amb l'ajuda de Curial escapa. Ella s'havia de casar amb el rei del seu país però com estava enamorada de Curial decideix suïcidar-se. Güelfa es nega a parlar amb ell i Curial emprèn noves aventures, va cap a Alemanya i aconsegueix alliberar al marquès que era presoner dels Turcs. Finalment Curial aconsegueix que el marquès l'ajudi en el seu propòsit de recuperar a Güelfa. El rei de França i tota la cort demanen a Güelfa que perdoni a Curial i es casen.

Novela picaresca i Jaume Roig

A la segona meitat del s. XV sorgeix el València que seria el precedent de la novel·la picaresca. Com a la novel·la de cavalleries, el protagonista és un heroi, en aquest nou gènere el protagonista és un antiheroi.

Jaume Roig al 1460 escriu l'Espill o llibre de les dones que es converteix en el model d'aquest nou gènere. L'autor era metge, tenia un gran prestigi, i tenia filles i dona, això sorprèn perquè a la novel·la predomina l'escriptura en primera persona. L'obra es divideix en 4 parts:

-1a: el protagonista fuig de València pels mals tractes que rep de la seva mare, de camí a Barcelona coneix a un bandoler que li ensenya l'ofici però ha de marxar perquè la dona del bandoler el vol matar. Aleshores s'en va a París on es queda en un hostal, la mestressa del qual li roba tot el que té i més tard es descobreix que es dedica a matar als hostes i els utilitza com a menjar.

Aleshores s'allista a l'exèrcit per lluitar contra els anglesos i s'enriqueix amb el botí de guerra. A partir d'aquí decideix buscar una dona per casar-se i tenir fills. Amb la primera que es casa és una donzella però resulta que ja estava casada i s'anul·la el matrimoni.

El protagonista decideix anar a Compostela. De retorn està a punt de casar-se amb una beata però resulta que és una alcavota. Més tard coneix una vídua però l'enganya fent veure que ha tingut un fill, al descobrir l'engany la dona fuig i es penja. Normalment es casa amb una donzella educada per unes monges que a part de matar el seu fill amb estranyes medicacions, estant borratxa acaba ofegada en un cup de vi.

Davant la desesperació de no tenir successors, el protagonista decideix no tornar a tenir tractes amb dones, es retira a la seva casa de València on acull a hostes i captaires sempre que siguin homes.

L'obra acaba amb un elogi a dues dones: la mare de Déu i Isabel Pallisser l'esposa de Jaume Roig. Aquesta obra es diferencia de les de cavalleries perquè ofereix una visió juvenil i alegre de la vida a l'espill. L'autor posa en evidència la misèria humana.

Tirant lo Blanc

Autoria

L'autor principal de Tirant lo Blanc és Joanot Martorell, l'autor va morir abans d'acabar l'obra. Aleshores Martí Joa de Galba es va encarregar d'acabar l'obra i portar-la a la impremta. Joanot Martorell pertanyia a la mitjana noblesa i coneixia el món de la cavalleria.

Durant la seva vida va escriure nombrosos conflictes, destaquen el que va tenir amb el seu cosí Joan de Monpalau, ell s'havia compromès amb Damiata Martorell, la germana de l'escriptor però al final es tira enrere. Això provocava un greuge per la noia i Joanot volia resoldre el tema amb un duel, però el cosí va fugir a Anglaterra, llavors Joanot el segueix i demana ajuda al rei d'Anglaterra però al final la disputa es resol amb una compensació econòmica. A la biblioteca del rei descobreix un manuscrit anomenat Guy de Warwik i va fer una versió anomenada Guillem Varoic que es van convertir en els primers capítols de Tirant lo Blanc.