Literatura Medieval i Barroca: Cavalleries, Ausiàs March i Més

La Narrativa Cavalleresca

En l'edat mitjana, els cavallers representaven els ideals de la noblesa i el món feudal, com el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, el menyspreu de la mort i el dolor, la religiositat i l'anhel d'honor i glòria. En la nostra tradició literària, hi ha obres que parlen amb finalitat didàctica. Ramon Llull escrigué Llibre de l'orde de cavalleria i Pere III el Cerimoniós, escrigué Tractat de Cavalleria.

La narrativa de cavalleries nasqué a mitjan segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Els primers relats cavallerescos s'inspiraven en la història i les llegendes clàssiques grecollatines; més tard recrearen els antics mites celtics, coneguts com a matèria de Bretanya. Durant el segle XIV aparegueren a la nostra llengua algunes narracions franceses en prosa, com Quest del Sant Graal i també apareixen obres castellanes com L'Amadis de Gaula.

Les obres més representatives de la nostra matèria de Bretanya: El Blandín de Cornualla i La Faula. El Blandín és un poema narratiu en noves rimades (versos octosíl·labs apariats), conté elements fantàstics del folklore europeu, i també inclou alguns elements realistes. Tant El Blandín com La Faula tenen intenció crítica i moralitzadora sobre la crisi que pateix la cavalleria. En oposició als valors feudals, la mentalitat burgesa comença a afirmar uns nous valors: la realitat enfront de la fantasia.

Les novel·les que ara anomenem cavalleresques, aspiren a ser realistes i versemblants i els herois protagonistes ja no els cal tenir sang noble per a ser personatges importants, poden ascendir socialment gràcies al seu valor i esforç. Mentre que en els vells llibres de cavalleries hi ha èpoques remotes, llocs llunyans i exòtics, i protagonistes amb qualitats sobrehumanes, en les novel·les cavalleresques s'observa un afany de realisme i versemblança, la geografia és coneguda, el temps de l'acció se situa en èpoques pròximes i els protagonistes tenen característiques humanes.

Joan Roís de Corella (1435-1497)

Nascut probablement a Gandia, pertanyia a una família noble que mantenia relacions estretes amb la del poeta Ausiàs March. Seguí els religiosos i arribà a ser mestre en teologia. No sabem si va ser ordenat sacerdot, tingué un fill i una filla amb Isabel Martínez de Vera, no sabem si estava casat. En l'obra de Roís de Corella influïren autors clàssics com ara Ovidi. Corella participa en les tertúlies que organitzava Berenguer Mercader a sa casa.

La prosa de Corella la classifiquem en grups:

• Tema amorós: Tragèdia de Caldesa relata els amors de Corella amb una dona a qui diu Caldesa, i la traïció d'aquesta.
• Tema religiós: Vida de la Mare de Déu, Història de la gloriosa Santa Magdalena (biografia), Història de Josep, fill del gran patriarca Jacob (explica la vida de Josep).
• Tema mitològic: Història de Leandre i Hero, d'amor impossible. Història de Jason i Medea.
• Obres de circumstàncies: Triomf de les Dones defensa el gènere femení. Parlament en casa de Berenguer Mercader, descriu una vetllada literària sobre mitologia.

L'estil de la prosa de Corella empra llatinismes. L'obra tingué un ressò escàs i no hi hagué continuadors dels seus intents d'aproximació al Renaixement, vivia una castellanització progressiva que abandonava la llengua pròpia davant el prestigi de la literatura castellana. Corella és autor de poesia religiosa, circumstancial i fins i tot amorosa. Cal destacar el poema inclòs en Tragèdia de Caldesa: Balada de la garsa i l'esmerla. Corella tenia aspiracions humanistes, els seus versos segueixen l'accentuació típica del decasíl·lab provençal, en quarta síl·laba i cesura posterior (4+6).

Ausiàs March: Referents Literaris

En la poesia d'Ausiàs March trobem referències a distintes tradicions literàries: poesia trobadoresca, tradició escolàstica i l'humanisme italià. Segons Martí de Riquer, la principal diferència entre la poesia d'Ausiàs March, la dels trobadors i la dels poetes italians del dolce stil novo és l'actitud envers la dona:

• La dama dels trobadors és una senyora feudal, superior, per això aquest li ret un vassallatge amorós.
• Els poetes italians veren en la dona la donna angelicata; per a Dante, Beatrice és el camí a Déu i a Petrarca, si bé en redueix la idealització.
• En canvi, Ausiàs March considera la dona com un ésser humà amb virtuts, sentiments i contradiccions.

L'Obra d'Ausiàs March

128 poemes, dividits en cants d'acord amb la temàtica:

• Cants d'amor: March teoritza sobre l'amor i considera distintes classes d'amor: amor sensual, amor fi i amor venal o conjugal. 76 poemes subdividits en cicles.
• Cants de mort: el poeta es plany de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor de l'absència, etc.
• Cants morals: fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.
• Cant espiritual: 224 versos en què s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats.

Estil Poètic d'Ausiàs March

Els versos d'Ausiàs March són durs i intensos a causa de la condensació de significats que contenen. Abunden hiperbatons, sovint difícils d'entendre, expressions col·loquials, comparacions, metàfores intenses, imatges tristes, macabres o violentes. Fa servir l'al·legoria, interrogació retòrica, apòstrofes, antítesis, paradoxes, personificacions.

Jaume Roig

Fou un metge valencià prestigiós, pertanyia a l'estament burgès i ocupà diversos càrrecs importants. En 1460 va fugir de la pesta que assolava València, es refugià a Callosa d'en Sarrià on començà la redacció de l'Espill, única obra que se li coneix i presenta l'estructura següent:

• Prefaci: l'autor anuncia que vol aconsellar els homes perquè desconfiïn de les dones, dedica l'obra a Baltasar Bou.
• Llibre 1: De sa joventut: narra en primera persona les seves aventures des que mor son pare, és expulsat de casa per sa mare i ha de lluitar per guanyar-se la vida. Viatja a París on s'enriqueix amb la cavalleria.
• Llibre 2: De quant fon casat: explica els fracasos sentimentals del protagonista que sempre s'atribueixen a la maldat de les dones.
• Llibre 3: De la lliço de Salomo: tot i la desesperació de no poder trobar una bona dona encara pretén tornar-se a casar, se li apareix el savi Salomo que fa una llarga crítica a les dones.
• Llibre 4: D'enviudar: decideix dedicar-se a la vida contemplativa i retirar-se a València.

La temàtica de l'Espill s'insereix en la tradició medieval de la misoginia que acusa a les dones de tota mena de maldats (pecats de la carn). La misoginia tenia una llarga tradició i unes arrels religioses antigues; en el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, esculpa la dona, Eva, del pecat comès per Adam i per ella. La crítica de les dones és general i arriba a la caricatura, només se salva la Verge Maria i la dona de l'autor. En l'Espill hi ha una crítica a la societat de l'època. És una narració en versos apariats de quatre síl·labes, que l'autor denomina noves rimades comediades. Llenguatge popular i ric.

El Barroc

En l'àmbit polític, es desenvoluparen processos d'unificació social molt centralitzadors, amb una visió bel·licista i imperialista que sovint s'emprava en criteris religiosos. Les crisis demogràfiques i econòmiques causaren un sentiment de frustració o escepticisme que caracteritza la literatura del segle XVII i bona part del XVIII, la religiositat torna a impregnar l'expressió artística. Barroc: allò que és lleig, repulsiu o extravagant en l'art, o bé excessivament afectat o adornat, fins i tot grotesc o ridícul. Les contradiccions i crisis socials són el referent d'una literatura que descriu la realitat en termes de contrastos: antítesi, paradoxa, oxímoron, exageració, hipèrbole, hipèrbaton i complicació sintàctica. L'art barroc deformava la realitat en un joc entre la realitat i l'aparença. Dos corrents literaris: conceptisme, culteranisme. L'esplendor de la literatura barroca castellana és un altre factor que impulsa els escriptors valencians i catalans a escriure en castellà. Així trobem una gran influència en els temes: la fuga del plaer, la mort o el desengany i també en el llenguatge i la mètrica: octaves, dècimes o romanços.

La Literatura Barroca

La producció poètica és relativament abundant. La poesia es caracteritza per l'excés retòric i la imitació dels temes i les formes castellanes. Els autors més representatius són:

• Francesc Vicent Garcia: nasqué a Tortosa, temes de l'amor, el desengany, el pas del temps o la mort, encara que sovint des d'una òptica burlesca. Un estil elegant i artificiós que fa servir en els sonets i les dècimes i un estil més popular, burlesc i irònic. Aquest estil burlesc fou el que més fama donà al Rector de Vallfogona i el que creà el corrent anomenat vallfogonisme.
• Francesc Fontanella: Barcelona, seguidor de Garcilaso. Escrigué teatre, Lo desgany i poemes de tema religiós i amorós rics en metàfores i al·lusions mitològiques.
• Francesc Mulet: principal exponent del vallfogonisme a València. Té obres de tema burlesc, Tractat del pet, dues peces teatrals: La infanta Tellina i el rei Matarot, una paròdia de les intrigues amoroses en una cort cavalleresca, i Los amors de Gaiferos i Melisendra, paròdia grotesca.

Isabel de Villena

Nasqué a València com a filla il·legítima de l'escriptor Enric de Villena. Va ser acollida a la cort de Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim. En 1463, fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València. Fou una dona culta, autora d'una única obra, Vita Christi, escrita arran de la insurrecció de les monges del seu convent. Vita Christi relata la vida de Jesucrist i el paper principal correspon a la Mare de Déu i a les dones que envoltaren la vida de Jesús.