Literatura Medieval: Amor, Cavalleria i Ausiàs March

L'origen de la misoginia

L'origen de la misoginia resulta inseparable de l'àmbit religiós. Durant l'edat mitjana, moltes obres alerten els homes del perill que suposa l'amor i la luxúria, considerades la causa de tots els mals i vicis del món. Aquesta visió misògina de la dona com a portadora de tots els mals i pecats apareix a la Bíblia: Eva, la causant del pecat original. No sols el cristianisme tenia aquesta idea; també per als grecs, l'aparició de les dones al món va ser una desgràcia.

L'heroi cavalleresc

La figura de l'heroi ha mantingut unes característiques constants al llarg de la història. En la literatura medieval, l'heroi cavalleresc reprenia elements de personatges anteriors (mitologia grecollatina o de la Bíblia) i, al seu torn, va influir en obres d'èpoques posteriors. Elements comuns:

• Un naixement especial.
• Una missió que orientarà la seva vida.
• Un període de formació.
• Unes qualitats extraordinàries que el fan excel·lir per damunt dels altres.

L'orde de cavalleria

L'ideal cavalleresc es basava en diversos principis, com ara:

• La defensa de la religió cristiana.
• La protecció dels més dèbils, com les dones i els infants.
• La fidelitat al senyor feudal.
• La valentia manifestada pel menyspreu del dolor i la mort.
• L'anhel d'honor i de glòria.

La novel·la cavalleresca

Localitza l'acció en espais geogràfics reals. El contingut, en general, és realista i els personatges tenen comportaments creïbles. L'heroi té qualitats que el fan destacar per damunt de la resta de cavallers, però sense tenir poders sobrenaturals. Són més realistes que els llibres de cavalleries.

Curial e Guelfa

Novel·la cavalleresca del segle XV, d'autor anònim. Història d'amor i d'armes, narra els amors entre Curial, jove sense recursos, i Guelfa, germana del marquès. Curial esdevindrà cavaller gràcies als recursos econòmics de Guelfa. Però Curial, enlluernat per la bellesa de Laquesis, provocarà la gelosia de Guelfa. Curial viatja a Pròxim Orient, pateix captiveri a Tunis, lluita contra els turcs i finalment obté el perdó de Guelfa, amb qui es casa.

L'amor en la literatura

La concepció de l'amor és producte d'una cultura. L'amor té l'origen en l'amor trobadoresc, un amor idealitzat que reproduïa les relacions de vassallatge pròpies de la societat feudal entre el trobador i la dama. El tema de l'amor s'ha tractat al llarg de tota la història de la literatura (l'amor passional, l'amor idealitzat, l'amor fidel, l'amor matrimonial, la gelosia, l'absència, el dolor de l'enamorat...). Actualment, més del vuitanta per cent de les cançons més populars són de temes amorosos.

La poesia trobadoresca

Durant els segles XII i XIII, mentre apareixien les primeres manifestacions escrites en llengua catalana, s'estén des d'Occitània un tipus de poesia essencialment de tema amorós en provençal o occità. Aquesta literatura, que s'anomena poesia trobadoresca perquè els trobadors són els autors de les composicions, era divulgada pels joglars. Durant aquest període i quasi fins al segle XV, els poetes catalans s'expressen en provençal i segueixen més o menys fidelment l'estètica trobadoresca.

L'amor cortès

Era un amor basat en l'adulació a la dama, un joc de societat que reproduïa la rígida estructura jeràrquica de la societat feudal. La dama, anomenada domina o midons, ocupava en la poètica trobadoresca el mateix paper que ocupava el senyor en la societat feudal i era l'objecte de fidelitat i de vassallatge amorós per part del trobador. En les composicions trobadoresques, el nom de la dama solia aparèixer sota un pseudònim (senhal) en l'última estrofa (tornada) de la composició, per a preservar-ne l'anonimat i, de vegades, per a protegir el poeta de les reaccions d'un marit gelós.

Ausiàs March

Nasqué a València cap al 1397. Procedia de Gandia. Armat cavaller molt jove, participà en les guerres marítimes d'Alfons el Magnànim. Gràcies a aquests mèrits militars va aconseguir favors del rei, que li van permetre retirar-se de la vida militar. De retorn a la seva ciutat, començà a escriure versos que segueixen la tradició de la poesia trobadoresca. Ausiàs March, casat dues vegades (Isabel Martorell i Joana Escorna), en cap dels dos matrimonis va tenir fills. Tingué fills amb altres dones, fet que apareix reflectit en els seus poemes. Va morir el 1459. La poesia d'Ausiàs March, els seus poemes, estan escrits en català i exposen vivències personals. La voluntat de veritat es veu molt trencada amb el tema amorós, per això, encara que el seu amor aspira a una unió intel·lectual dels amants, la seva poesia no deixa d'expressar la impossibilitat d'aquesta unió. Ausiàs March veia l'amor com un conflicte irresoluble.

Verbs

Present: canto
Perfet ind.: he cantat
Imperfet: cantava
Plusquamperfet: havia cantat
Passat simple: cantí
Passat perifràstic: vaig cantar
Passat anterior: haguí cantat
Passat anterior perif.: vaig haver cantat
Futur: cantaré
Futur perfet: hauré cantat
Condicional: cantaria
Condicional perfet: hauria cantat
Subjuntiu Present: cante
Perfet: haja cantat
Imperfet: cantés
Plusquamperfet: hagués cantat
Imperatiu: canta
Participi: cantat
Infinitiu: cantar
Gerundi: cantant

Oracions coordinades

• Copulatives: (i, ni)
• Disjuntives: (o, o bé)
• Adversatives: (però, tanmateix)
• Distributives: 2 iguals en una frase
• Explicatives: (és a dir, això és)

Oracions subordinades

• Causals: (perquè, ja que, com que)
• Consecutives: (així doncs, de manera que, per tant)
• Condicionals: (si, en cas que, posat que)
• Finals: (perquè, per tal que)
• Concessives: (encara que, tot i que, malgrat que)