Literatura i Llengua Catalana: El Segle d'Or Valencià i la Morfologia

El Segle d'Or Valencià: Context i Literatura

Una Nova Cultura: El Segle XV a Europa i València

L'Europa del segle XV es mou a cavall entre l'Edat Mitjana i el Renaixement. L'estructura de la societat es basa encara en el model feudal, però es desenvolupa la burgesia, una classe social que no tenia obligacions feudals i que vivia majoritàriament a les ciutats (comerciants, metges, etc.).

En el segle XV s'havien creat les universitats arreu d'Europa. La Universitat de València es va fundar al començament de l'any 1500, quan el papa Alexandre VI va emetre la butlla de creació.

Fets clau del segle XV a Europa

• La caiguda de Constantinoble (1453): L'Imperi Bizantí va desaparèixer quan l'Imperi Otomà es va apoderar de Constantinoble.
• L'ús de la impremta: Gràcies a l'aportació de diferents tècnics, es va consolidar un sistema d'impressió que es va estendre a partir de 1456 aproximadament. La impremta va augmentar la difusió de llibres i en va abaratir els costos.
• La consolidació de la monarquia: Durant la baixa Edat Mitjana, es consolida el poder de la monarquia davant de la noblesa, assentant les bases de la monarquia absoluta.
• El desplegament de l'Humanisme: S'estableixen els fonaments filosòfics i culturals del Renaixement o la Reforma iniciada en el si de l'Església per Luter.
• El descobriment d'Amèrica (1492): Cristòfor Colom va aconseguir el suport dels Reis Catòlics per dur a terme una de les expedicions comercials més ambicioses de l'època.
• El final de l'Al-Àndalus (1492): Els Reis Catòlics també van conquerir la ciutat de Granada, l'últim regne musulmà de la Península.

El Segle d'Or a València: Esplendor i Autors

València viu una etapa d'esplendor, com es reflecteix en la quantitat de construccions gòtiques. És el cas de la Llotja de la Seda, considerada Patrimoni de la Humanitat. També destaquen les Torres dels Serrans, les Torres de Quart, el Convent de Sant Domènec o les Drassanes del Grau.

A València coincideixen els autors principals del Segle d'Or:

• Joanot Martorell
• Ausiàs March
• Joan Roís de Corella
• Sor Isabel de Villena

La vitalitat del cap i casal es comparteix amb altres ciutats importants del Regne com Gandia o Xàtiva.

Aquesta època va ser de creixement econòmic i esplendor cultural. Gràcies a una certa estabilitat social i a un dinamisme comercial, València es va convertir en el territori capdavanter de la Corona d'Aragó. Els Borja es van convertir en un dels clans més poderosos de la política europea, fins i tot arribant a tenir dos papes. La importància de la literatura i l'art d'aquella època expliquen que l'hagin definida com el Segle d'Or de la nostra cultura. No obstant això, no es va consolidar un poder fort, fet que explica que, a partir del final del segle XV, el Regne de València perdés una part de l'impuls que havia assolit.

La Literatura del Segle d'Or Valencià

La Narrativa: De l'Èpica a la Novel·la Cavalleresca

La narrativa es desenvolupa des de l'èpica fins a formes més realistes:

L'Èpica i les Novel·les de Cavalleries

Cal destacar les cançons de gesta com el Beowulf, El Mio Cid o la Chanson de Roland. En la nostra llengua no es conserva cap cançó de gesta completa. També es va generar l'anomenada matèria de Bretanya amb la figura del rei Artús. Temps després, aquesta tradició es va concretar en les novel·les de cavalleries, protagonitzades per personatges mítics en llocs exòtics amb elements meravellosos.

L'Humor i la Novel·la Cavalleresca

Més pròxima a la realitat i amb elements humorístics i eròtics. Són narracions breus, protagonitzades per persones de classe baixa o mitjana en situacions còmiques. Al llarg del segle XIV, una sèrie de llibres de contes d'autors individuals demostren una ambició literària singular. Més endavant es desenvolupa la novel·la cavalleresca, que incorpora elements quotidians. Desapareixen els elements màgics i les ambientacions imaginàries: es trasllada a llocs reals i els protagonistes són versemblants.

Obres Clau de la Narrativa

L'Espill (o Llibre de les Dones) de Jaume Roig

Aquesta obra és la més destacada del segle XV. És un llarg poema format per 16.247 versos, cadascun tetrasíl·lab, i amb una estructura de rodolins. Pertany a una llarga tradició de debats intel·lectuals al voltant dels defectes de les dones, debats propis d'una mentalitat misògina. Encara que vol ser un reflex d'un model de comportament, té una clara intenció moral que recull característiques del sermó medieval, i és una obra amb una càrrega còmica.

L'obra s'estructura en quatre llibres i un prefaci:

1. Un prefaci: Baltasar Bou li conta la seva vida i com l'han tractat les dones.
2. Llibre I: Ens conta la joventut del personatge. Va ser expulsat de casa per la seva mare i va emprendre un viatge fins a París.
3. Llibre II: Ens conta els diferents matrimonis i més viatges (a Castella, Navarra, etc.).
4. Llibre III: Representa un gir en la narració. En un somni rep la visita de Salomó, canvia la seva personalitat i es dedica a la meditació.
5. Llibre IV: Es desperta del somni i es convenç del canvi. Comença un viatge a les cartoixes i monestirs.

Curial e Güelfa (Anònim)

És un manuscrit anònim del segle XV i va ser una obra ben bé desconeguda fins al 1876. Se suposa que l'autor podria ser el cavaller Enyego d'Àvalos. En aquesta obra es conta la vida de Curial, un personatge de procedència humil que esdevé cavaller i es converteix en un heroi amb l'ajuda de Güelfa.

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

És una de les obres més importants de la literatura universal, traduïda a moltes llengües i editada en moltes ocasions. Modernament l'han adaptat al còmic i al cinema.

L'Autor: Joanot Martorell

Va néixer al voltant de 1413 en una família de la noblesa, ben relacionada amb el poder. Durant la seva vida, va viatjar per Europa i va tenir diversos enfrontaments amb altres nobles, els quals es coneixen per mitjà de les lletres de batalla. El Tirant no es va publicar fins al 1490 i va aparèixer directament en una versió impresa, preparada per Martí Joan de Galba.

Argument i Estructura

Té com a tema principal les aventures d'un heroi, Tirant, que és una mostra dels ideals cavallerescos. S'han diferenciat cinc parts:

1. Capítols 1-97: Tenen lloc a Anglaterra.
2. Capítols 98-114: Tirant viatja per la Mediterrània.
3. Capítols 115-297: Tirant es trasllada a l'Imperi Bizantí. Serà a Constantinoble on tindrà lloc la seva relació amb la princesa Carmesina.
4. Capítols 298-407: Tirant es troba a Àfrica.
5. Capítols 408-487: Es narra la tornada a Bizanci, es casa amb la princesa i es proclama emperador. L'obra acaba amb la mort dels personatges protagonistes.

És una novel·la relativament realista amb grans dosis d'humor, ironia i erotisme. Utilitza un llenguatge col·loquial i es detecten influències d'altres autors.

La Poesia del Segle d'Or

Ausiàs March: El Poeta Més Important

Ausiàs March és el poeta valencià més important de tots els temps. Pertanyia a una família noble amb una certa tradició literària. El seu oncle va organitzar els Jocs Florals, i el seu pare va ser un poeta molt valorat. Durant els anys de joventut, va tenir una vida pròpia d'un cavaller: va representar el seu estament a les Corts i va participar en diferents expedicions d'Alfons el Magnànim. A partir de 1425 es va dedicar a gestionar les seves possessions feudals a la Safor. Més tard, va exercir com a falconer reial. Es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot. Després de la mort d'Isabel, es va casar amb Joana Escorna. Finalment, el poeta va morir el 1459 a Gandia.

L'Obra Poètica

Ens han arribat 13 cançoners manuscrits. Se li atribueixen 128 poemes, agrupats tradicionalment en quatre cants:

• Cants d'amor
• Cants de mort (o morals, segons la classificació)
• Cants morals
• El Cant espiritual

La poesia d'Ausiàs March parteix de les característiques formals i temàtiques de la tradició trobadoresca i la fa evolucionar. Destaquen dos temes principals:

1. L'Amor: Un tema típic dels trobadors, però percebut com un sentiment contradictori: el desig sexual pot conduir a la luxúria, però alhora és un reflex dels sentiments més profunds que pot fer experimentar l'amor.
2. La Mort: Es relaciona amb la idea de Déu.

Però el tema principal dels poemes de March són els sentiments individuals: el jo poètic.

L'Escola Satírica Valenciana

S'agrupen una sèrie de poetes cultes que practiquen una poesia de caràcter humorístic i amb molts recursos procedents de la tradició popular. El seu representant principal és Bernat Fenollar, ànima d'una concorreguda tertúlia literària, en la qual s'escrivien poemes col·lectius. Més tard es va publicar Lo procés de les olives, un debat poètic. Jaume Gassull va continuar aquest llibre en Lo somni i va escriure La brama dels llauradors de l'horta de València.

Morfologia i Anàlisi del Discurs

La Derivació: Procés de Formació de Paraules

És el procés més productiu de formació de paraules pel qual creem una paraula nova (sobretot adjectius i verbs) a partir d'una altra de ja existent, adjuntant morfemes derivatius a l'arrel: cavall → cavaller.

Les paraules que tenen la mateixa arrel formen una família de paraules (cavall, cavaller, encavallar, etc.). Hi ha arrels que presenten formes diferents, anomenades al·lomorfs (com cavall- i cavalc-).

Una classe especial de derivació és la conversió, que consisteix a canviar la categoria d'una paraula sense afegir cap morfema. Els morfemes flexius no creen paraules noves i els estudia la morfologia, a diferència dels morfemes derivatius, que sí que creen noves paraules i depenen dels sufixos i prefixos. Hi ha diferents sufixos, anomenats valoratius, que no creen noves paraules; en canvi, els fossilitzats sí que creen noves paraules.

La Composició: Formació de Paraules

La composició és un procés pel qual es forma una paraula nova a partir de dues paraules o més de ja existents. La paraula composta que en resulta és una construcció sintàctica, de manera que els constituents estan relacionats per subordinació.

Tipus i característiques:

• N'hi ha que poden ser compostos derivats.
• Els compostos tenen desinències només en el segon element.
• Alguns compostos estan formats per un verb més un nom. El nom és variable quan designa una entitat única o un únic element, i quan és un nom no comptable o de massa.
• Hi ha una classe de compostos, els compostos sintagmàtics, que tenen desinències en el primer constituent o en el primer i el segon. N'hi ha de nominals, d'adjectivals i de verbals.
• Els compostos cultes són noms i adjectius que provenen de paraules gregues i/o llatines, i en alguns casos barregen una paraula culta amb una que ja existeix.

La Modalització: Subjectivitat en el Discurs

L'emissor sempre manté una actitud davant d'allò que diu. La modalització és el fenomen pel qual l'emissor incorpora al discurs marques d'aquesta actitud, marques de la seva subjectivitat. El fenomen contrari és la impersonalitat.

Com més s'amagui l'actitud de l'emissor i menys marques modalitzadores hi trobem, més impersonal serà el text.

Segons l'àmbit d'ús, la modalització es pot presentar de diverses maneres per donar l'opinió de l'emissor. Les marques de subjectivitat inclouen:

• L'ús de la primera persona.
• El lèxic valoratiu.
• Les enumeracions emfàtiques.
• Les preguntes retòriques.
• Les metàfores i altres recursos estilístics.
• El to (irònic, incrèdul, èpic, etc.).
• Altres recursos tipogràfics, prefixos i sufixos.