Literatura i llengua catalana a la postguerra (1939-1975)

La llarga postguerra (1939-1975)

1939-1945

Anys de lluita clandestina per mantenir l'esperit de catalanitat. A partir del 1944 es van donar els permisos per editar llibres d'autors no contemporanis, com Verdaguer.

1945-1966

Primeres accions contra el règim. Creació d'Edicions 62 i de revistes com Serra d'Or.

1966-1975

Llei que permetia no haver de dur els escrits a censura. Creació de l'Assemblea de Catalunya (1971).

Panorama de la poesia

La poesia era el gènere dominant en els primers anys de la postguerra.

Veus destacades

Salvador Espriu (1913-1985)

Una de les seves obres va ser Doctor Rip (1931), amb la qual va iniciar la seva carrera. Es va dedicar a la poesia i al teatre, on reflexionava sobre la mort, el pas del temps i el món destruït per la guerra. Una obra clau és Cementiri de Sinera.

Joan Oliver (1899-1986)

Escriptor que duia a terme actes provocatius i lúdics. Va sorprendre amb els seus llibres, com Les decapitacions i Bestiari.

Els pronoms personals

Exemples d'ús

• Sintagmes adjectivals: El jersei està brut? Sí, ho està.
• Sintagmes preposicionals: Hi anirà demà, a Sant Cugat.
• Oracions: Creus que és veritat? Sí, ho crec.

Tipus de pronoms díctics

• Demostratius: aquest, aquesta, aquells...
• Possessius: meu, teu, seu...
• Numerals: tres, doble, primer...
• Quantitatius: molts, pocs, uns quants...
• Indefinits: algú, ningú, res, tothom...
• Relatius: que, on, qui, la qual...
• Interrogatius: què, quina...
• Personals: jo, tu, ella, em, et, es, en...

Variació lingüística

• Diatòpiques (geogràfiques): Segons el lloc de procedència.
• Diacròniques (històriques): Segons el temps en què es parlen.
• Diastràtiques (socials): Segons el grup social dels parlants.
• Idiolecte: Varietat pròpia d'un individu.

Varietat estàndard

És la varietat que tothom pot fer servir per comunicar-se en àmbits formals.

Registres lingüístics (o varietats diafàsiques)

Cada parlant els ha de dominar si vol entendre i fer-se entendre en diferents situacions comunicatives.

Tipus d'oracions

Les oracions coordinades i subordinades s'uneixen amb un nexe.

Oracions coordinades

Una oració no depèn de l'altra. Exemple: Em compraré roba, però no tinc gaires diners.

• Copulatives: i, ni
• Disjuntives: o, o bé
• Adversatives: però, sinó
• Il·latives (de conseqüència): per tant, doncs
• Explicatives (d'aclariment): és a dir, o sigui

Oracions subordinades

Una oració depèn de l'altra (la principal). Exemple: Encara que no tingui gaires diners, em compraré roba.

• Substantives: Fan la funció d'un nom (CD, CI, Atribut, etc.).
• Adjectives: Fan la funció d'un adjectiu.
• Adverbials: Fan la funció d'un adverbi.

La novel·la de postguerra

• Testimoni de la guerra: Representada per un títol de gran ambició, Incerta glòria (1956) de Joan Sales, que tracta l'experiència de la guerra i l'exili.
• Novel·la psicològica i existencial: Com a resposta a molts interrogants plantejats per la depressió i la frustració. Un exemple és Necessitem morir (1952) de Maria Aurèlia Capmany.
• Novel·la fantàstica: Amb tocs de surrealisme. Exemples: Llibres de cavalleries (1957), Històries naturals (1960) i Combat de nit.
• Realisme social: Conreada especialment per Josep M. Espinàs amb obres com Com ganivets o flames (1954).
• Seguidora dels models narratius nord-americans: Representada per autors com Manuel de Pedrolo.
• Tradició psicològica: Té la seva màxima expressió en l'obra de Mercè Rodoreda, amb narracions ambicioses i originals com La plaça del Diamant.

Autors destacats

• Mercè Rodoreda (1908-1983)
• Pere Calders (1912-1994)