Literatura Llatina: Èpica Virgili i Història d'Ilerda

Poesia Èpica

• Gènere narratiu en vers (hexàmetre).
• Obres extenses.
• Protagonistes: herois històrics o llegendaris.
• Tema central: gestes heroiques.
• Sovint: intervenció dels déus.

Èpica Llatina

• Model grec: Ilíada, Odissea.
• Primera obra llatina: Livi Andrònic.
• Autors clau: Neví, Enni.

VIRGILI

• Neix: 70 aC, Màntua.
• Mor: 19 aC, Bríndisi.
• Amic de Mecenes i August.
• Vida: senzilla, poeta pur.

Obres de Virgili

Bucòliques

• Temàtica pastoral.
• El concepte de locus amoenus.
• Èxit que li va permetre l'amistat amb Mecenes.

Geòrgiques

• Poema didàctic.
• Tracta sobre l'agricultura i la vida rural.

Eneida

• Epopeia nacional romana.
• Consta de 12 llibres, amb aproximadament 10.000 versos.
• Protagonista: Enees.

Inspiració de l'Eneida

• Llibres I–VI: inspirats en l'Odissea (el viatge).
• Llibres VII–XII: inspirats en la Ilíada (la guerra).

Primera part (Llibres I–VI) → El viatge

• Enees: fill de Venus i Anquises.
• Juno provoca una tempesta.
• Arribada a Cartago.
• Acollida per la reina Dido.

Relat retrospectiu:

• Cant II: destrucció de Troia.
• Cant III: viatge fins a Cartago.

Amor amb Dido (Cant IV)

• Dido s’enamora d’Enees.
• Viuen junts un any.
• Els déus ordenen a Enees marxar.
• Enees abandona Dido.
  👉 Suïcidi de Dido.

Segona part (Llibres VII–XII) → La guerra

• Arribada a Itàlia.
• Ajuda del rei Llatí.
• Promesa de matrimoni amb Lavínia.
• Conflicte amb Turn.
• Es desencadena la Guerra.
• Final: mort de Turn i victòria d’Enees.

Objectius de Virgili:
Explicar els orígens llegendaris de Roma i unir Enees amb la gens Iulia (família d’August).

Idees clau:
August és considerat descendent d’Enees i se'l considera un ésser diví.

Missió: Estendre la Pax Romana.

L’Eneida és l’epopeia nacional romana que explica els orígens de Roma a través d’Enees, amb una finalitat política i ideològica al servei d’August.

Ilerda (Lleida)

Data Fundacional

• Fundació romana probable: inici del segle I aC.
• Restes romanes més antigues: finals del segle II aC.
• Referència escrita més antiga: Bronze d’Ascoli (89 aC) → apareix el nom ilerdenses.

Origen i Motiu de la Fundació

• Orígens ibèrics: Iltirta era la capital de la tribu ibera dels ilergets.
• Motiu: Situació estratègica: encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, i des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià.
• Poble iber anterior: Tribu ibera dels ilergets.

Importància històrica a la Hispània romana

Segle I aC (70 aC): Guerra Sertoriana

• Ilerda és escenari d’enfrontaments militars.

49 aC: Guerra civil Cèsar vs Pompeu

• Afrani i Petreu (lloctinents de Pompeu) estableixen Ilerda com a base militar.
• Assetjament de la ciutat per Juli Cèsar.
• Fets narrats a De bello ciuili.
• Rendició final dels partidaris de Pompeu.

Segle I aC – I dC (Època August):

• Ilerda obté l’estatus de municipium.
• Procés de monumentalització urbana.

Segle III dC: Forta crisi urbana i econòmica.

Segle V dC:

• Atacs de tribus bàrbares (sueus i bagaudes).
• Recuperació posterior de la ciutat.

Categoria administrativa: Municipium.

Ubicació i Característiques

• Emplaçament estratègic: situada damunt d'un turó a la vora del riu Sicoris (Segre).

• Pertanyia al districte judicial (conuentus) de Caesaraugusta (Saragossa).

• Era lloc de pas i un nucli de connexió entre la costa i l'interior de la península.

• Comptava amb una via de comunicació fluvial: el riu Sícoris.

Estructura Urbanística

• No segueix l'estructura habitual d'una ciutat romana, per adaptar-se a les peculiaritats del relleu.

• Encaixada entre el Turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola.

• Construcció ex novo (ciutat de nova planta).

• Mida gran (23 Ha).

• Tenia muralles.

• Cruïlla del cardo i del decumanus desplaçada a l'extrem EST de la ciutat.

• Fòrum situat a l'altre extrem (OEST). Hi havia unes grans termes públiques del segle II dC.

• Pont sobre el riu Sícoris.

Construccions conservades:

Públiques: Petit tram de muralla, gran complex termal, trams del cardo.

Privades: Domus urbanes. Villae rusticae extra muros (fora muralles).

Llatinitats i Vocabulari

Llatí i Derivacions

Llatinitats Jurídiques i Mèdiques