Literatura Llatina Clàssica: Poesia, Historiografia i Etimologia

Poesia Lírica Llatina: Orígens i Autors Clau

La poesia lírica expressa sentiments i reflexions en primera persona i reflecteix les experiències individuals del poeta. Va néixer per influència hel·lenística en un moment en què les circumstàncies polítiques i socials van fer girar la mirada dels ciutadans cap a la vida privada. Estava pensada per ser llegida en petits cercles i es van compondre poemes breus, cultes, refinats i de contingut eròtic.

Catul: L'Amor Turmentador

Va néixer l’any 84 aC, en una família rica i de posició elevada. Es va traslladar a Roma, on es va relacionar amb personatges rellevants. Va viure una turmentadora relació amorosa amb Clòdia. Després de tornar a Roma, va morir a l’edat de trenta anys, el 54 aC.

Horaci: Poeta de la Llibertat i la Reflexió

Va néixer a Venosa l’any 65 aC en una família modesta, però va rebre una educació excel·lent i va viatjar a Atenes per perfeccionar els seus estudis. En tornar a Roma, Virgili el va presentar a Mecenes, que li va donar uns terrenys que li garantien tranquil·litat econòmica i li proporcionaven un refugi. El seu lligam d’amistat amb Mecenes i els seus amics es va intensificar. Va tenir bones relacions amb August, i aquest li va proposar ser el seu secretari personal, però el poeta va declinar l’oferta perquè no volia renunciar a la llibertat personal. Va morir el 8 aC a Roma.

Epodes: Composicions Variades d'Horaci

Són 17 composicions. El seu nom fa referència a la forma mètrica del poema. Tenen una gran varietat de temes:

• Invectives
• Amor
• Temes civils
• Invitació a beure
• Elogi de la vida del camp

Odes: Tòpics Literaris i Classificació

Tracten de temes i motius que han esdevingut tòpics literaris. Els més coneguts són:

• Tempus fugit (fugacitat de la vida)
• Carpe diem (viure el present amb la màxima intensitat)
• Beatus ille (exaltació de la vida i el treball al camp)
• Aurea mediocritas (viure feliç amb poca cosa)
• Non omnis moriar (el poeta s’immortalitza en la seva obra)

Les odes es poden classificar en:

• Odes amoroses: es descriuen moments de la relació amorosa. L'amor és tractat amb ironia i distanciament.
• Odes filosòfiques: l'autor es presenta com a moralista i defensa la felicitat en els valors tradicionals.
• Odes romanes: poemes de temàtica civil i nacional, que es preocupen per la decadència dels costums i l’abandonament dels valors del passat.

Epístoles: Cartes Filosòfiques i Art Poètica

Text que es redacta en forma de carta adreçada a algú. Recrea converses filosòfiques.

L'Art poètica, en hexàmetres, planteja dues qüestions fonamentals:

• L’art de fer poemes: la necessitat de barrejar l’espontaneïtat de la inspiració amb l’estudi i el treball, i la importància de barrejar allò que és útil amb allò que és dolç.
• La figura del poeta: el poeta ha de ser un savi i conèixer els temes de què parla.

Historiografia Romana: Registre i Evolució

La historiografia és el registre escrit de la història, la memòria d’un poble fixada mitjançant l’escriptura del seu propi passat. A Roma, va néixer entre les classes dirigents que van afavorir el sentiment d’identitat nacional romana. Va utilitzar com a font principal els historiadors grecs, els annals i els fasti, les laudationes fúnebres, els tractats, els documents públics i privats, i el testimoni directe dels autors. Durant molt de temps, van seguir una estructura annalística.

Historiografia Republicana: Fets i Biografies

La historiografia republicana es va centrar en els fets històrics contemporanis i en els grans personatges que els van protagonitzar. Es van desenvolupar dos subgèneres historiogràfics:

• Els commentarii: l’exposició dels fets no tenia cap finalitat literària i tenien l’origen en apunts no elaborats.
• El gènere biogràfic: es va inspirar en obres gregues; no exposava els episodis en ordre cronològic, sinó que posava al centre de la narració una personalitat concreta com a model de comportament, explicant-ne les accions públiques i privades.

Corneli Nepot: Vides d'Homes Il·lustres

És conegut per l’obra Vides d’homes il·lustres, composta per 16 llibres dividits en vuit seccions, cadascuna dedicada a una categoria. Cada secció està organitzada en dos llibres, un per als personatges estrangers i l’altre per als romans.

Juli Cèsar: Polític, Militar i Historiador

Va ser un gran polític i militar, i va destacar com a escriptor i historiador. Utilitzava un estil clar i senzill, sense recursos retòrics. El lèxic que utilitzava era molt precís i sovint repetia paraules. Cèsar parlava d’ell en tercera persona per donar un aire d’imparcialitat i objectivitat a l’obra.

• La guerra de les Gàl·lies: es divideix en 8 llibres i comprèn els anys durant els quals va sotmetre la Gàl·lia. L’obra és un informe militar. En els episodis destaquen les campanyes militars contra els helvecis, germànics, britans i belgues.
• La guerra civil: dividida en 3 llibres, narra els dos primers anys de la guerra civil en què es va enfrontar amb Pompeu.

Historiografia Imperial: La Visió Oficial

El canvi de model en la manera de governar d’August va afectar la tasca dels historiadors. August va imposar una visió oficial de la història.

Tit Livi: Els Orígens de Roma i el Patriotisme

Només es coneix l’obra Els orígens de Roma, que comprenia 142 llibres escrits en prosa i va ser l’obra de la literatura llatina més extensa. L’obra començava amb la fundació de Roma i la volia tancar amb la mort d’August. Va adoptar una estructura annalística i va disposar els elements amb claredat i ordre. A la base de l’obra hi havia un patriotisme profund i un respecte a la tradició i els déus.

Livi és un escriptor pessimista que idealitza el passat: considera que narrar el passat de Roma constitueix un refugi davant la preocupació dels fets més recents. També presenta una visió moralitzadora de la història amb la finalitat de proporcionar als lectors una història exemplar que formi èticament els ciutadans.

Tàcit: Crític de l'Imperi i Estil Innovador

Va néixer a la Gàl·lia cap al 55 dC. Va estudiar retòrica a Roma, i va ser qüestor, tribú de la plebs, pretor i llegat. Es va retirar de la vida pública i després de la mort de Domicià es va dedicar a escriure obres històriques. El seu estil és innovador, insereix neologismes i la narració té un ritme trepidant.

L’obra de Tàcit mostra una preocupació pels esdeveniments contemporanis, expressant el seu punt de vista d’oposició a la política imperial.

• Diàleg sobre els oradors: quatre interlocutors discuteixen sobre la utilitat de l’oratòria i la poesia, i es conclou que l'oratòria és possible en una època de llibertat.
• Agrícola: elogi i lloança fúnebre del sogre de Tàcit.
• Germània: descriu la regió dels germànics i l’organització militar, política i religiosa, i dona notícies sobre cadascuna de les tribus.
• Històries: lluites per dominar l’Imperi.
• Annals: fets que van passar abans de les Històries, des de la mort d’August fins a la de Neró.

Suetoni: Biografies Anecdòtiques dels Cèsars

Va escriure biografies. Es tracta de narracions anecdòtiques, on s’expliquen fets curiosos dels personatges sense que la psicologia quedi clara. També inclou documents i tafaneries que permeten conèixer millor la vida dels emperadors.

• Vides d’homes il·lustres: recull de biografies d’escriptors dividit en cinc seccions: poetes, oradors, historiadors, filòsofs, gramàtics i rètors.
• Vida dels dotze Cèsars: 8 llibres que contenen les biografies de dotze cèsars. Totes les vides tenen una estructura anàloga i dediquen espai a la vida privada i la qualitat moral dels personatges.

Etymologia Latina: De la O a la Q