Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Virgili, Horaci i Les Metamorfosis d'Ovidi

Poesia Dramàtica: Plaute i Terenci

L'origen del teatre és religiós. El teatre neix a Grècia (s. VII-VIII a.C.) als santuaris, amb una funció religiosa i amb unes festes anomenades *dionisíaques* (dedicades a Dionís, déu del vi, la festa, les orgies, etc.), representant escenes de la vida de Dionís.

El gran referent del teatre romà serà Grècia; de fet, hi haurà vegades que el copiarà.

Tragèdia i Comèdia Gregues

Els tres grans autors de tragèdia grega són *Sòfocles*, *Èsquil* i *Eurípides*. Aquests autors són importants perquè parlen de temes que avui seguim patint (com la traïció, el desamor, els dilemes morals, etc.). Aquests temes vigents són els temes de l'ànima.

Funció social: La *catarsi* (que vol dir purificació o canvi). El teatre a Grècia té una funció social, per això parla dels temes que hem mencionat abans.

Exemple: *Antígona* té un dubte moral, perquè el seu germà ha mort: a qui ha d'obeir, a la llei dels homes o a la llei de Déu?

El Teatre Romà

• Deriva de Grècia.
• Les primeres manifestacions romanes es troben en unes peces anomenades *Atel·lanes* (s’han trobat en una localitat fora de Roma anomenada Atella; solen tenir personatges estereotipats i temàtiques poc elaborades).

Plaute (c. 254 – 184 a.C.)

Neix a Sàrsina. És un dels autors de la *fàbula palliata* (un tipus de literatura dramàtica que es feia a l’antiga Roma, comèdies de temàtica i ambientació gregues).

• La Comèdia era tot aquell text que comença amb un conflicte i finalitza bé.
• La Tragèdia comença bé i finalitza malament.

Plaute agafava altres textos i els modificava una mica per crear noves comèdies. Els seus personatges se centren més en personatges plans.

Obres destacades: *Mostel·lària* (Comèdia de fantasmes), *Aulularia*.

Terenci (c. 195 – 159 a.C.)

Neix a Cartago. És un autor contemporani de Plaute, i les seves obres també s'escriuen dins la *fàbula palliata*. Les seves funcions són diferents: ell vol adoctrinar la gent parlant del valor de l'educació, etc. Sempre té una funció moralitzant, vol educar i millorar l’espectador.

Obres destacades: *Els germans*, *L’eunuc*, *La sogra*.

Diferència clau: Plaute és molt més popular i busca fer riure, mentre que Terenci té l'objectiu d'una funció moralitzant.

Poesia Èpica: Virgili i l'Eneida

Virgili (70 – 19 a.C.) és l'autor de les *Geòrgiques* i les *Bucòliques*.

L'Eneida: El Poema Nacional Romà

L'Eneida narra els orígens de Roma i té dues intencions clares: propagandística (justifica l'arribada d'Octavi August) i emparentar la cultura romana amb la grega. Hi ha moltes similituds amb l'*Odissea*.

Virgili és considerat un bon poeta, tot i que sovint se'l descriu com a fred.

En el començament de l'Eneida podem veure una tècnica literària que s’utilitza: l'amplificació (on es parla d'una persona, però no es dona a conèixer la seva identitat immediatament).

L'Eneida consta de 12 cants. És un poema èpic perquè narra les gestes d'un heroi amb una intenció patriòtica i d'implementar la cultura grega amb la romana.

Capítols importants:

• Cant IV: Es recorda a Eneas que el seu objectiu és fundar una nova ciutat, per això viatja a Cartago.
• Cant VI: Eneas baixa a l'Inframon per trobar-se amb el seu pare.

La Poesia Lírica: Horaci

La poesia lírica és un gènere literari que expressa sentiments i emocions. A la base de l’origen de la poesia, normalment s'acompanyava de música de lira.

La poesia antiga no tenia rima; la rima és molt moderna. Podem saber si és o no poesia perquè té ritme (tota la poesia té un ritme, perquè imita els batecs del cor).

L'hexàmetre és el peu de vers (combinació rítmica) que es va utilitzar a la *Ilíada*, etc.

El peu de vers és el tipus de patró que s’utilitza en la combinació de síl·labes àtones i tòniques.

Importància d'Horaci (65 – 8 a.C.)

Horaci és un dels poetes més importants de la literatura romana perquè:

• És popularitzador i creador de tòpics literaris (com: *carpe diem*, *beatus ille*, etc.).
• És un dels autors més importants de l'Antiguitat que va influir molt en altres autors.
• Va formar part del cercle literari de Mecenes (un personatge que era amic d'Horaci i que ajudava una sèrie de poetes).

Obres d'Horaci

• Odes: Gènere literari de lloança a algú.
• Epodes: Llibre de temàtica variada, utilitzat molt a Grècia i que Horaci porta a Roma. Era molt àulic (poeta relacionat amb el poder o la cort). Va tenir una claríssima influència grega.
• Sàtires: Construeix un seguit de poemes per explicar els diferents malestars que hi ha entre les classes benestants.

Poesia Epicodidàctica i Elegíaca: Ovidi

Ovidi (43 a.C. – 17 d.C.) forma part del Segle d'Or de la literatura llatina.

Poesia Elegíaca

L'elegia és un gènere poètic que té l'objectiu de lloar persones o fets del passat que ja han marxat o ja no tornaran. En la vida d'Ovidi hi ha un canvi molt important per la publicació del llibre *L’art d’estimar*. Passarà de ser una poesia amorosa a ser una poesia elegíaca quan és exiliat i lloarà Roma, perquè no hi podrà tornar mai.

Obres elegíaques: *Tristes*, *Pòntiques* (Pontos = mar), etc.

Poesia Epicodidàctica: Les Metamorfosis

Ovidi és considerat el gran autor de la poesia èpica didàctica. L’èpica és un gènere literari que narra les històries d’algun heroi o personatge important de l’Antiguitat. La literatura neix a partir de l’èpica.

La Didàctica vol dir que és una disciplina de com aprenem i com ensenyem. En aquest apartat es parla de les *Metamorfosis* d’Ovidi, que narren un seguit de transformacions (unes 250). En forma poètica, Ovidi agafa la religió grecoromana i comença a explicar les transformacions d’uns déus.

La Prosa Historiogràfica: Tit Livi i Juli Cèsar

La historiografia romana tenia com a objectius principals:

• Conèixer els orígens.
• Funció patriòtica i propagandística.

Tit Livi (59 a.C. – 17 d.C.)

Historiador. La seva obra principal és *Ab urbe condita* (Des de la fundació de la ciutat), que busca recollir els fets més importants de Roma fins a l’època d'August.

Juli Cèsar (100 – 44 a.C.)

Polític, militar, orador i historiador romà.

Llibres destacats:

• *De bello gallico* (Comentaris a les guerres de les Gàl·lies).
• *De bello civili* (Comentaris de la guerra civil).

Aquests documents són importants perquè són documents històrics de primera mà.

Oratòria: Ciceró

L'oratòria és la disciplina que s’ocupa de l’art de parlar bé en públic.

Es destaca un orador molt important de l’Antiguitat, Demòstenes (que era tartamut, i per curar-se es posava pedres a la boca que l'ajudaven a parlar millor).

Una altra figura important és Ciceró (106 – 43 a.C.), que se situa a l'època de la República. Era un polític romà conservador que va lluitar per salvar els valors de la República.

Obres destacades:

• *Filípiques* (discursos contra Marc Antoni).
• *Catilinàries* (conjunt de discursos polítics que Ciceró va presentar al Senat de Roma contra Catilina, i que després es van recopilar en un llibre).

Les Metamorfosis d'Ovidi: Resums de Mites

Deucalió i Pirra

Resum:

Després d’un gran diluvi enviat per Zeus per castigar els humans, només van sobreviure Deucalió i Pirra, una parella justa. Per repoblar el món, un oracle els va dir que llencessin “els ossos de la seva mare” rere seu. Ho van interpretar com les pedres de la Terra, i quan ho van fer, d’aquelles pedres van néixer nous humans.

Obres artístiques:

• Deucalion and Pyrrha, Peter Paul Rubens, segle XVII.
• Deucalion and Pyrrha, Giovanni Benedetto Castiglione, segle XVII.

Lliçó:

A vegades, per començar de nou cal tenir fe i escoltar la saviesa. També ens parla de com la humanitat pot renéixer fins i tot després d'un desastre.

Dafne

Resum:

Apol·lo es va enamorar bojament de Dafne, una nimfa que no volia saber res de l’amor. Quan ell la perseguia, ella va demanar ajuda al seu pare, el déu del riu, que la va convertir en llorer. Apol·lo, trist, va fer del llorer el seu arbre sagrat.

Obres artístiques:

• Apollo and Daphne, Gian Lorenzo Bernini, segle XVII.
• Apollo chasing Daphne, Antonio del Pollaiuolo, segle XV.

Lliçó:

L’amor no es pot imposar. També ens recorda la importància de respectar la llibertat dels altres.

Faetont

Resum:

Faetont, fill del déu Sol, volia demostrar que realment era fill d’un déu, així que li va demanar conduir el carro del Sol. Però no el va saber controlar, i va cremar cel i terra. Zeus el va fulminar amb un llamp per evitar més desastres.

Obres artístiques:

• The Fall of Phaeton, Peter Paul Rubens, segle XVII.
• The Fall of Phaethon, Gustave Moreau, segle XIX.

Lliçó:

Voler demostrar massa pot portar al desastre. És important saber els propis límits i escoltar els consells.

Acteó i Diana

Resum:

Acteó, un caçador, va veure per accident la deessa Diana banyant-se nua. Ella, enfadada per la seva mirada, el va transformar en cérvol. Els seus propis gossos el van atacar sense reconèixer-lo, i va morir.

Obres artístiques:

• Diana and Actaeon, Ticià, segle XVI.
• The Death of Actaeon, Ticià, segle XVI.

Lliçó:

El respecte a la intimitat dels altres és essencial. També mostra com una acció petita pot tenir conseqüències grans.

Narcís

Resum:

Narcís era un jove molt guapo que rebutjava tothom. Un dia va veure el seu reflex en una font i es va enamorar de si mateix. Es va quedar mirant-se fins que va morir, i d’ell va néixer una flor: el narcís.

Obres artístiques:

• Narcissus, Caravaggio, segle XVI.
• Echo and Narcissus, John William Waterhouse, segle XIX.

Lliçó:

Estimar-se està bé, però l’obsessió per un mateix pot fer mal. Cal trobar l’equilibri entre amor propi i humilitat.

Píram i Tisbe

Resum:

Píram i Tisbe eren dos joves que s’estimaven, però les seves famílies no els deixaven estar junts. Van quedar en secret, però per culpa d’un malentès, tots dos van acabar suïcidant-se, creient que l’altre havia mort.

Obres artístiques:

• Pyramus and Thisbe, Gregorio Pagani, segle XVI.
• Pyramus and Thisbe, John William Waterhouse, segle XIX.

Lliçó:

L’amor prohibit pot ser molt intens, però la falta de comunicació pot portar tragèdies. Recorda una mica a *Romeu i Julieta*.

Ceres i Prosèrpina

Resum:

Plutó va segrestar Prosèrpina, filla de la deessa Ceres, per fer-la reina dels inferns. Ceres, desesperada, va fer que la Terra deixés de donar fruits. Al final van arribar a un acord: Prosèrpina passaria mig any amb cada un. Així van néixer les estacions.

Obres artístiques:

• The Rape of Proserpina, Gian Lorenzo Bernini, segle XVII.
• Proserpine, Dante Gabriel Rossetti, segle XIX.

Lliçó:

Parla de la pèrdua, els cicles de la vida i l’equilibri entre llum i foscor. També mostra l’amor d’una mare per la seva filla.

Aracne

Resum:

Aracne era una jove molt bona teixint, i deia que era millor que Minerva, la deessa de la saviesa. Van fer un concurs i Aracne va guanyar, però Minerva es va enfadar i la va transformar en una aranya perquè seguís teixint per sempre.

Obres artístiques:

• Las Hilanderas, Diego Velázquez, segle XVII.
• Minerva and Arachne, René-Antoine Houasse, segle XVII.

Lliçó:

L’orgull exagerat pot tenir conseqüències. També ens ensenya que fins i tot els déus poden ser envejosos i injustos.

Ariadna i el Laberint

Resum:

Ariadna va ajudar Teseu a sortir del laberint del Minotaure amb un fil. Ell li va prometre amor, però després la va abandonar. El déu Bacus la va trobar i es va enamorar d’ella, convertint-la en una constel·lació.

Obres artístiques:

• Bacchus and Ariadne, Ticià, segle XVI.
• Ariadne Abandoned by Theseus, Angelica Kauffman, segle XVIII.

Lliçó:

A vegades, qui t’ajuda no rep el que mereix. Però també mostra que després d’un mal moment pot venir algú que realment t’estimi.

Ifis i Iante

Resum:

Ifis va néixer nena, però la seva mare la va criar com un nen per por al seu pare. Quan es va enamorar de Iante, va demanar ajuda als déus. La deessa Isis la va transformar en un noi, i així es van poder casar.

Obres artístiques:

• Iphis and Ianthe, obra de Marcantonio Raimondi (gravador), segle XVI.
• Transformation of Iphis, il·lustració de Virgil Solis, segle XVI.

Lliçó:

Parla de la identitat i l’amor que va més enllà del que s’espera de la societat. També de l’acceptació i de la màgia del canvi.

Orfeu i Eurídice

Resum:

Orfeu va perdre la seva estimada Eurídice i va baixar als inferns per recuperar-la amb la seva música. Hades li va permetre endur-se-la, però amb una condició: no girar-se fins que sortissin. Orfeu, nerviós, es va girar just abans i la va perdre per sempre.

Obres artístiques:

• Orpheus and Eurydice, Jean-Baptiste-Camille Corot, segle XIX.
• Orpheus Leading Eurydice from the Underworld, Eugène Delacroix, segle XIX.

Lliçó:

A vegades, la impaciència o el dubte poden fer-nos perdre el que més estimem. Ens ensenya a confiar i tenir fe.

Apol·lo i Jacint

Resum:

Apol·lo estimava Jacint, un noi molt guapo. Jugant amb el disc, Apol·lo el va ferir sense voler i Jacint va morir. Per honorar-lo, el déu va fer néixer una flor amb el seu nom: el jacint.

Obres artístiques:

• The Death of Hyacinthos, Jean Broc, segle XIX.
• Hyacinthus and Apollo, Giovanni Battista Tiepolo, segle XVIII.

Lliçó:

Parla de la fragilitat de la vida i de com l’amor pot continuar fins i tot després de la mort. També és una història d’amor trist però profund.