Literatura llatina: Ciceró, Titus Livi i Horaci

Ciceró

(106 aC - 43 aC)

Naixement i formació: Neix a Arpino l'any 106 aC. Estudia a Roma, viatja a Grècia i Àsia per completar la seva formació i torna a Roma per iniciar la seva carrera política.

Carrera política:

• Inicia la seva carrera política al 63 aC.
• És nomenat cònsol en un moment marcat per la conjura de Catilina.
• Pronuncia les quatre Catilinàries, discursos que van fer fracassar la conspiració contra la República.
• Fa executar els principals conspiradors, fet que li comporta l'exili.
• Torna a Roma al 48 aC després de l'assassinat de Juli Cèsar i reprèn la seva activitat política.
• Ataca Marc Antoni, fet que el porta a ser assassinat l'any 43 aC, considerat un dels principals enemics de la constitució.

Producció literària: extensa i variada.

Discursos:

• Contingut jurídic:
  • Defensa del poeta Arquíes, privat del dret de ciutadania.
  • Defensa de Miló, demostrant que no era culpable de l'assassinat de Clodi.
  • Les Verrines, acusant a Verres d'abusar del seu poder com a governador de Sicília.
• Caràcter polític:
  • Les Filípiques: 14 discursos contra Marc Antoni, anomenades així per comparació a les Filípiques de l'orador grec Demòstenes.
  • Les Catilinàries: la seva obra més coneguda. Quatre discursos contra Catilina:
    • La primera, pronunciada davant del Senat, va induir Catilina a fugir de Roma.
    • La segona, al fòrum, per informar el poble.
    • La tercera, al fòrum, per informar de la detenció dels conjurats a Roma.
    • La quarta, al Senat, condemnant a mort als conjurats.

Tractats de retòrica:

• De l'orador: 3 llibres on intervenen Marc Antoni i Licini Cras. Explica com dividir un discurs en:
  • Proemi o introducció del tema.
  • Exposició o narració dels fets.
  • Conclusió o peroració, resumint i intentant convèncer als jutges.
• Exposa els cinc passos per fer un discurs:
  1. Inventio: buscar temes i arguments adequats.
  2. Dispositio: ordenar temes i arguments.
  3. Elocutio: triar mots i frases adequades.
  4. Memoria: memoritzar temes.
  5. Actio: posar en escena el discurs.

Tractats de filosofia:

• La República: 6 llibres on es discuteix la millor forma de govern, que per a Ciceró és la república.
• Les Lleis: aplicació pràctica de les teories de"La Repúblic".
• De dels deures: sobre el concepte del bé moral.
• De la vellesa: diàleg on defensa que no s'ha de témer la vellesa.
• De l'amistat: conversa entre diferents intel·lectuals sobre el concepte d'amistat.

Epístoles:

• Correspondència molt àmplia que s'ha conservat i permet conèixer la personalitat de l'autor.

Titus Livi

(64/59 aC - 17 dC)

Naixement i formació: Neix a Padua (Patavium) l'any 64 o 59 aC. Estudia filosofia i retòrica.

Carrera literària:

• Es trasllada a Roma per dedicar-se a la seva obra sobre la història de Roma, Ab Urbe Condita (Els orígens de Roma).
• Entra en contacte amb altres escriptors com Virgili i Horaci.
• Es relaciona amb la família d'August i esdevé professor de Claudi.
• Mor a Padua l'any 17 dC.

Ab Urbe Condita (Els orígens de Roma):

• Narra la història de Roma des dels seus orígens fins a l'època d'August (mort de Drus l'any 9 dC), un període de 745 anys.
• Els llibres s'agrupen de deu en deu en Decades.
• Es van fer índexs (periochae) i resums (epitomae).
• Dels 142 llibres només se'n conserven algunes parts:
  • Primera Dècada (llibres I-X): orígens de Roma fins a la tercera guerra samnita.
  • Tercera Dècada (llibres XXI-XXX): segona guerra púnica.
  • Quarta Dècada (llibres XXXI-XL): expansió per la Mediterrània oriental.
  • Meitat de la Cinquena Dècada (llibres XLI-XLV): conquesta de Macedònia.
• Fonts: llibres d'antics analistes i de l'escriptor grec Polibi.
• Objectiu: glorificar les gestes de Roma, engrandir la ciutat i exaltar la pax augusta.

Horaci

(65 aC - 8 aC)

Naixement i formació: Neix a Venúsia l'any 65 aC. Estudia a Roma i a Atenes, on aprofundeix en filosofia.

Vida i obra:

• Després de l'assassinat de Cèsar, s'uneix a l'exèrcit de Brutus, però després de la derrota, retorna a Roma.
• Una amnistia li permet obtenir un càrrec a l'administració estatal.
• En el seu temps lliure escriu poesia i coneix a Virgili, qui el introdueix en els cercles intel·lectuals.
• Mor l'any 8 aC.

Obra poètica:

• Èpodes: 17 poemes breus sobre temes diversos, escrits de manera violenta i sarcàstica contra personatges anònims que representen els vicis de l'època. Alguns poemes són d'amor i altres expressen el desig que acabin les lluites entre ciutadans romans. Destaca el poema bucòlic Beatus ille.
• Sàtires (Sermones): dos llibres que apleguen una trentena de poemes de temes variats. Retraten la societat del moment, els vicis comuns i les xacres socials, presentant una visió crítica del desequilibri moral provocat per l'avarícia i l'ambició.
• Odes (Carmina): recull de composicions líriques que segueixen l'estil de Catul i rivalitzen amb la poesia lírica grega. Inclou poemes d'amor, filosòfics, morals, religiosos i polítics, exaltant August com a pacificador de Roma.
• Epístoles (Epistulae): col·lecció de cartes adreçades a diversos amics, especialment a Mecenes, on reflexiona sobre la felicitat. Destaca l'Epístola als Pisones o Art poètica, on explica com ha de ser una bona composició poètica, incloent consells i normes sobre la forma i la composició literària.
• Cant Secular (Carmen Saeculare): himne encarregat per l'emperador August per celebrar el ludi saeculares, festivitat que marcava l'inici d'una nova era (saeculum) de pau i prosperitat.

Tòpics horacians:

• Beatus ille: elogia la vida tranquil·la al camp enfront de la vida agitada a la ciutat.
• Carpe diem: convida a aprofitar cada moment de la vida.
• Aurea mediocritas: defensa la moderació i els petits plaers de la vida quotidiana, rebutjant les ambicions desmesurades.
• Exegi monumentum aere perennius: expressa la consciència de la immortalitat de l'obra artística.