Literatura i Lingüística Catalana: Conceptes Clau

Poesia Cortesana Catalana

La poesia cortesana es produïa als àmbits cortesans, on repetia els tòpics trobadorescs que recreaven els valors propis de la noblesa feudal. La continuïtat dels tòpics trobadorescs en la poesia del segle XIV era una mostra del poder cultural dels reis.

Poetes de la Poesia Cortesana

• Jaume i Pere Marc: Foren dos poetes germans, oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc. Són autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortès.
• Gilabert de Pròixida: Fou un poeta valencià, atestat el 1392 i mort el 1405. De la seva obra es conserven 21 poemes de reflexió amorosa.

Literatura Moralitzadora

Francesc Eiximenis i l'Obra Moralitzadora

Francesc Eiximenis fou un frare franciscà, nascut a Girona en una família burgesa. La seva obra més extensa, Lo Crestià, pretenia orientar la conducta dels cristians.

Vicent Ferrer: Orador i Conseller

Vicent Ferrer fou un frare dominicà, nascut a València, que assolí fama internacional. Com a mestre en teologia, fou conseller de reis i papes i intervingué directament en els principals esdeveniments religiosos i polítics de l'època. No fou escriptor, sinó un gran orador.

Humanisme i Crítica Social

Anselm Turmeda i Bernat Metge

• Anselm Turmeda: Fou un frare mallorquí de l'orde franciscà que estudià a Bolonya i París. Fa servir un to irònic i inclou diverses històries anticlericals. Va escriure en àrab La Tuhfa, on fa apologia de l'islam i nega la divinitat de Jesucrist i altres dogmes de la fe cristiana.
• Bernat Metge: Les seves obres contenen molts temes medievals, on adopta una actitud diferent de la dels moralistes religiosos: el seu discurs és crític, escèptic amb els valors defensats pels predicadors, per això empra sovint la ironia. L'estil de la prosa segueix el model de la llengua llatina clàssica, tant en les construccions sintàctiques com en el lèxic. La seva obra és considerada com a precursora de l'humanisme en les nostres lletres.

Variació Diatòpica del Català

Diferències Fonètiques i Morfològiques

La variació diatòpica es refereix a les diferències geogràfiques en la llengua:

• Els dialectes occidentals pronuncien cinc vocals àtones diferents, mentre que els orientals neutralitzen la /a/, /e/, /o/ i /u/ àtones, amb la qual cosa les redueixen a tres vocals pronunciades en síl·laba àtona.
• Català Oriental:
  • Distinció entre /b/ i /v/.
  • Imperfet de subjuntiu en -s.
  • Ús de l'increment incoatiu -eix.
  • Present de subjuntiu en -i.
• Català Occidental:
  • Article estàndard.
  • Imperfet de subjuntiu en -r.
  • Ús de l'increment -ix.
  • Present de subjuntiu en -e/-a.

Adequació Pragmàtica i Tipologia Textual

Funcions de l'Adequació Pragmàtica

• Informar: Transmissió d'informació.
• Orientar: L'opinió i la conducta.
• Regular: La conducta.
• Divertir: Fer riure o entretenir.

Tipus de Textos

Narratius, descriptius, argumentatius, expositius, instructius, retòrics, conversacionals, predictius.

Les Veus del Discurs

Elements Clau del Discurs

• Emissor: L'autor real.
• Locutor: Assumeix una personalitat que no coincideix necessàriament amb la de l'autor.
• Receptor: El lector real.
• Autor model: És la idea, la percepció que els lectors tenen de l'autor d'acord amb les característiques de la seva obra.
• Lector model: És la idea prèvia que l'autor real té dels seus lectors preferents.

El Locutor en Textos Narratius

En els textos narratius, el locutor és el narrador, i els personatges d'una narració o d'una peça teatral són els enunciadors, que mostren opinions diferents entre si.

Tipus de Narrador

• Punt de vista extern/omniscient
• Observador
• Editor
• Protagonista
• Testimoni
• Participant

Els Personatges

• Realisme: Típics i versemblants.
• Idealisme: Arquetípics i al·legòrics.

Discurs Reportat i Deixis

Tipus de Discurs Reportat

• Discurs directe: Reprodueix textualment un altre text.
• Discurs indirecte: Reprodueix l'enunciat mantenint-ne el significat i modificant la forma.
• Discurs indirecte lliure: Reprodueix un enunciat mantenint-ne la forma sense fer-lo dependre de cap verb de dicció.
• Monòleg interior: Reprodueix el curs dels pensaments del locutor.

Presència de l'Emissor: La Deixis

Són aquelles paraules que identifiquen, que fan referència a persones, temps, espais o al text mateix.

Tipus de Deixis

• Personal
• Espacial
• Temporal
• Social
• Discursiva

Modalització i Impersonalització

La Modalització

És el grau de subjectivitat d'un text. Hi ha tres tipus de modalització:

• Deònica: On predomina la funció conativa.
• Epistèmica: On l'emissor expressa un grau de certesa.
• Valorativa: On l'emissor manifesta la seva posició, actitud o opinió.

La Impersonalització

Es refereix a oracions predicatives i actives, que no admeten subjecte lògic sinó gramatical. És molt freqüent en l'àmbit acadèmic.