Literatura Infantil i Juvenil: Guia Completa

La Literatura Infantil i Juvenil al Món Occidental

1. Els Clàssics

Novel·les d'aventures: tenen com a denominador comú l'acció, la descoberta i el creixement personal a través de les vivències dels protagonistes. Escenaris diversos.

1. Novel·les de Viatges

• Daniel Defoe: "Robinson Crusoe": jove inquiet que naufraga en una illa deserta i estableix un sistema d'organització semblant a la civilització d'on prové. Adreçada a la burgesia.
• Stevenson: "L'illa del tresor" (model de narracions marineres i pirates) i "Dr. Jekyll i Mr. Hyde" (literatura fantàstica i de terror).
• Jules Verne (gran visió científica i de com seria la vida en el futur): "Cinc setmanes en globus", "Viatge al centre de la terra", "Els fills del capità Grant" i "Michel Strogoff".
• Emilio Salgari: "Sandokan el revolucionari" i "El tigre de Malàisia".
• Cooper (inicià les novel·les de l'oest, amb estil romàntic amb els ideals de l'home americà): "L'últim dels mohicans" i "Contes de mitges de cuir".

2. Novel·les d'Anticipació

• Wells: "La màquina del temps", "L'illa del Dr. Moreau" i "La guerra dels mons".

3. Novel·les de Guerra

• "Diari d'Anna Frank".

4. Novel·les Històriques

• Scott: "Ivanhoe".
• Dumas: "Els tres mosqueters" i "El comte de Montecristo".

5. Novel·la Fantàstica (combina aventura, elements fantàstics o màgics que provenen de la tradició mitològica occidental)

• Tolkien: "El hòbbit" i "El senyor dels anells" (mitologia cèltica i literatura artúrica).

6. Novel·la Social (canvis en la societat agrícola cap a la revolució industrial. Precursors del realisme crític del s. XX)

• Charles Dickens: "David Copperfield" i "Oliver Twist".
• Kipling: "El llibre de la selva" (nova tendència ecològica, home-natura; precursors del personatge Tarzan).

Relats de Vida Quotidiana (8-12 anys): Narracions de petites vivències i aventures (d'infants) que cerquen la identificació del lector amb el protagonista.

• Mark Twain: "Les aventures de Tom Sawyer" i "Les aventures de Huckleberry Finn".
• Elena Fortún: "Celia" (començà com un suplement de la revista Blanco y Negro. Sèrie de llibres posterior).
• Goscinny: "El petit Nicolás".
• Kästner (llibres d'espies i colles): "Emili i els detectius".

Conte Modern (6-12 anys): S'allunyen de l'imaginari tradicional (rondalles meravelloses) i introdueixen elements basats en la fantasia, el somni, l'humor, l'absurd. Creant un món entre els contes de fades (rondalles) i el relat realista.

• Lewis Carroll: "Alícia al país de les meravelles" (llibre fantàstic, però a la vegada fa una crítica a la societat anglesa de l'època. Introdueix el cal·ligrama).
• Collodi: "Les aventures de Pinotxo" (historietes setmanals en forma de fulletó).
• Barrie: "Peter Pan i Wendy" (paràbola dels drets dels infants a viure la seva infància. Origen en la tradició popular escocesa).
• Baum: "El gran màgic d'Oz" (recull l'herència dels relats meravellosos i dóna una nova orientació cap a la modernitat).

Àlbums: Gènere infantil propi del s.XX.

• Hoffman: "Perot l'Escabellat" (llibre escrit i il·lustrat per als seus fills, petites narracions en versos còmics que expliquen què fan els nens malcriats i les conseqüències dels seus actes).
• Beatrix Potter: "El conte de Peter Rabbit" (recreen de forma dolça i delicada, la quotidianitat de la vida humana però amb personatges animals).
• Brunhoff: "La història de Babar" (mort prematura de l'autor, continuà el seu fill Laurent; Babar és un personatge assenyat que aconsegueix una societat equilibrada i satisfactòria per a tots).

Còmics

• Hergé: "Les aventures de Tintín".

2. Literatura de Base Folklòrica

• Charles Perrault: A finals del s. XVII es publiquen dos reculls que formen part del que avui es coneix com "Contes de Perrault". Són 12 relats que provenen de diverses fonts i tenen la tradició oral com a base. Ex: "Riquet el del plomall", "La Caputxeta Vermella", "Barbablava"....
• Germans Grimm: Iniciadors del romanticisme. Recerquen els fets entre les dones de la seva comarca. "Contes d'infants i de la llar". Ex: "Hansel i Gretel", "El flautista d'Hamelín", "La Ventafocs"....
• Hans Christian Andersen: Fascinat per la bellesa dels contes tradicionals que escoltà en la seva infància. Les seves obres eren: contes d'origen oral (els tornà a escriure); fa contes nous amb elements populars; creació pròpia amb estètica romàntica, ex: "El soldadet de plom", "La venedora de llumins"...

3. Els Corrents Actuals

Factors que han provocat que hi hagi una àmplia varietat de LIJ:

• Transformacions socials: generalització de la instrucció bàsica per a tota la població; regulació de l'edat en què s'inicia la vida laboral i prohibició del treball infantil; noves formes de vida del ciutadà; l'administració dota de biblioteques a l'abast de la població.
• Noves investigacions: canvis en el sistema de transmissió de coneixements, coeducació sense separació de sexes, el joc com a element de formació pel desenvolupament de l'infant.
• Nous corrents pedagògics i ideològics: dret de l'infant a l'esplai, educació pluralista i creativa.
• Llibres més barats i amb més dibuixos.
• Augment del nombre d'autors de LIJ.

• Realisme: contenen una història que podria haver passat.
  • Realisme idealista: mostren un món no excessivament conflictiu, on els petits problemes es resolen per la bona voluntat, el diàleg, la cooperació. Respectuosos amb les normes i valors (solidaritat, autonomia, responsabilitat social...).
  • Realisme crític: fer arribar a l'infant la problemàtica social que l'envolta, sense embuts, perquè l'únic camí per canviar la realitat és conèixer-la i tenir-ne consciència (pare alcohòlic, mares solteres, relacions sexuals...).
• Fantasia: Revitalització dels contes populars.
  • Bettelheim: creu en la necessitat del missatge positiu i l'esperança.
  • Fantasy: s'inspira en la tradició de la mitologia germànica, llibres de cavalleries i novel·la gòtica.
  • Michael Ende: "Momo" (al·legoria a l'absurd de la vida) i "La història interminable".
• Realisme fantàstic:
  • Gianni Rodari: creu en el concepte de gramàtica de la fantasia on els infants s'inventen rondalles a partir dels seus coneixements.
  • Roald Dahl: "Matilda", fou acusat de donar una imatge negativa dels adults i l'escola.
  • Astrid Lindgren: "Pippi Långstrump", personatge que opta per la llibertat.
• Àlbums: paper fonamental de la il·lustració, personatges animals o objectes, títols clàssics....
  • Àlbums Realistes (0-6): donen a conèixer la realitat del nen. Temàtica "centres d'interès" d'Educació Infantil.
  • Àlbums de Vida quotidiana: conflictes comuns entre els infants (pors nocturnes, enuresi, rebuig d'aliments, malalties...).
  • Àlbums Fantàstics: versions i adaptacions de contes populars tradicionals.

La Narració Oral

Elecció de Contes

Consideracions prèvies: nivell d'experiència del narrador, adreçada a un sol oient o a un grup, lloc, moment, bagatge literari de cada receptor, la seva capacitat lingüística....

• 3-5 anys: argument senzill i clar, sense accions paral·leles; pocs personatges i característiques definides; personatges animals humanitzats; estructures repetitives; relats amb rimes o petites cançons per repetir. Exemples: "En Patufet", "La formigueta que anava a Jerusalem", "Els tres óssos", "El gegant del Pi", "Els tres porquets"...
• 5-7 anys: (món de les rondalles meravelloses) Estructures més complexes, més nombre de motius; galeria de personatges més àmplia i variada (humans, animals,...) amb rols ben definits; trames més complicades, però encara sense accions paral·leles; agraden històries burlesques, facècies... Exemples: "El Polzet", "Els músics de Bremen", "La Ventafocs", "El gat amb botes", "El rei Granota"....
• 7-9 anys: rondalles meravelloses menys difoses i més elaborades amb nombrosos motius i arguments complicats amb múltiples personatges; més d'una acció que transcorre de forma paral·lela; elements de caràcter burlesc o irònic; atractiu per les llegendes. Exemples: "L'amor de les tres taronges", "El castell d'Iràs i no tornaràs", "La bella i la bèstia", "La pastora de les oques", "Aladí"....
• A partir de 9 anys: relats, històries i rondalles, que poden ser d'altres cultures i ajudar-los a conèixer-les i respectar-les. Arguments atractius i singulars, poc previsibles; escenaris exòtics o poc habituals; trames complexes o enginyoses; continguts morals poc evidenciats; elements humorístics, de por... Exemples: relats mítics i llegendaris d'arreu del món.

Tècnica de Narració

• Tenir clar com començar (fórmules d'inici i de tancament).
• La veu: l'instrument que dóna forma al relat.
  • Entonació: són inflexions de la veu en parlar. Pot expressar alegria, por, sorpresa, interrogació.
  • Timbre: sonoritat característica d'un instrument musical o de la veu humana. Per caracteritzar els diversos personatges de la història (gegant: veu greu, velleta: veu aguda).
  • Ritme: ve donat per la velocitat amb què parlem i la duració de les frases.
  • Pauses: aturades que fem al llarg del relat. Serveixen per marcar els punts clau del relat, donar entrada als diversos personatges, crear expectació o intriga, relaxar, concentrar l'atenció, etc.
  • Volum: grau d'intensitat en l'emissió de la veu. Alt per indicar sorpresa, atemorir, cridar, advertir, ordenar, expressar enuig, etc. Baix indica intimitat, emoció, perill,...
• Elegir el conte (a part de tenir en compte l'edat): història que agradi al narrador; estructura tradicional (més fàcil de recordar); tenir certa intriga; fil de la història molt clar.
• Decidir adaptacions que es faran: adaptar lèxic, escurçar o allargar parts, cercar possibles repeticions, introduir onomatopeies, petites rimes....
• No aprendre de memòria.
• Moment de la narració: no començar fins que les condicions siguin favorables (silenci, llums, comoditat); no trencar el fil de la història amb explicacions o renys; no tornar enrere si ens hem equivocat o omès alguna part; no representar-la com una obra teatral; establir normes d'actuació; demanar participació dels oients.
• "Moment especial": ambientació: decorar de forma especial l'escenari; elements de vestuari: narrador o oients que poden ser genèrics (per a qualsevol història) o específics (per a històries concretes); ús de titelles (dits, mà, fils...); ús d'objectes (acompanyen el conte, criden l'atenció; han de ser suggerents, no familiars que provoquin sorpresa).

Activitats a Partir del Conte

• Representació teatral.
• Enregistrament en vídeo o seqüenciació fotogràfica.
• Refer el conte amb il·lustracions.
• Crear àlbums-recull que facin referència als contes treballats a classe.
• Realitzar plàsticament elements del conte.
• Crear jocs a partir d'un o de diversos contes.
• Crear contes nous en grups: decidir entre tots: Com són els personatges? (qualitats físiques i morals). Com són els llocs on habiten? Què passa? Què podria haver passat? Què passaria si...?