Literatura Infantil Catalana: Noucentisme i Tradició

Els Inicis de la Literatura Infantil Noucentista (1917-1930)

L'objectiu fonamental era la modernització del país i la normalització de la llengua. Això només es podia aconseguir educant els ciutadans. Es van crear escoles, biblioteques i centres culturals. La distribució del llibre es feia a través de les institucions.

Autors

• Josep Maria Folch i Torres: Va començar a escriure novel·la dins la tendència modernista. A "En Patufet" s'inicià el 1905, però a partir del 1910 va tenir més èxit per la publicació de "La extraordinària aventura d'en Massagran". Se'l pot considerar com l'introductor del relat d'aventures a Catalunya (seguint línies d'autors com Jules Verne, Stevenson o Daniel Dafoe).
  Característiques de la seva obra:
  • Habilitat per lligar aventures i exotisme amb Catalunya (és el punt de retorn dels herois).
  • També manifesta l'ideari catòlic i sentimental.
  • Esquema:
    • Personatge heroi: adolescent, humil, intel·ligent...
    • Ajudant: adolescent que admira i depèn de l'heroi.
    • Agressors: personatges.
    • Objectiu de l'heroi: fer una determinada acció generosa.
    • Trama: entrebancs que troba l'heroi per aconseguir el seu objectiu.
    • Situació espacial: Catalunya o altres països.
    • Final: el conflicte es resol.
  Obres destacades:
  • Pàgines viscudes: narracions breus, d'un realisme quotidià de la qual es desprèn una lliçó. Són contemporànies i situades a Catalunya. Il·lustracions de Joan Junceda.
  • Teatre: "La Xinel·la preciosa" (inspirada en la rondalla de la Ventafocs). També va representar les Pàgines viscudes adaptades en forma de diàlegs i Rondalles escenificades (però l'element meravellós era explicat com un somni o com un miracle religiós).
• Josep Carner: La seva dedicació a la literatura infantil es pot dividir en tres vessants:
  • Creador de rondalles d'en Jesús infant.
  • Traductor d'obres contemporànies.
  • Adaptador de rondalles d'arreu del món.
• Carles Riba: "Les aventures d'en Perot Marrasquí" (criatura molt petita que s'ha d'adaptar al món dels humans de mida normal).
• Lola Anglada: Dibuixant i editora.

Setmanari "En Patufet" (1904)

Objectiu: Inclinar els infants i joves cap a la lectura en català. To humorístic i temes variats: faules, contes, acudits gràfics, poemes, jocs... Molta gent va aprendre a llegir en català gràcies a la revista. Virolet era una secció per a infants més petits dins la revista Patufet.

Narrativa Popular Tradicional

Transmissió de la cultura i les senyes d'identitat de cada poble.

• Cançons de bressol: calmen els neguits dels nadons.
• Moixaines: familiaritzen l'infant amb el seu propi cos.
• Embarbussaments: desenvolupen l'habilitat lingüística.
• Cançons per triar: ajuden a la conformació de la primera organització, la del joc.
• Endevinalles: fan treballar el pensament lògic i la comparació.
• Dites i refranys: transmeten filosofia popular.
• Facècies: ensenyen a riure's de nosaltres mateixos.
• Rondalles encadenades: posen a prova la capacitat de concentració.
• Llegendes: donen vida al paisatge.
• Rondalles meravelloses: tradueixen en símbols les pors, les il·lusions i les esperances i ens traslladen a una altra realitat.

La relació de l'alumne amb aquests materials s'articula a través de cinc vies: l'audició, la narració o recitació, la lectura, la vivència i la creació.

Embarbussaments

Joc de paraules especialment concebut per fer travar la llengua de qui el recita de pressa. Adequats per facilitar la correcta pronunciació de tots els fonemes i l'agilitat lingüística. Condueixen a la maduració mental. Superació de dificultats fonètiques. Aprenentatge de sons difícils. Reforçar un so en treballar la fonologia. Introduir exercicis articulatoris.

Cançons per Triar

Conjunt divers de petita poesia oral present en totes les cultures. Primer contacte infant-poesia. Cançons de falda: vinculen el cos amb la paraula i el gest. Han d'estar presents en la relació directa i afectiva de l'escola infantil. Cançons per triar: s'usen per decidir qui serà el primer sense discutir. Ensenyar-les sempre en un context de joc. Es basen en moviments rítmics.

Endevinalles

Composició en vers que es refereix d'una manera ambigua a un concepte o objecte que cal endevinar. Ajuden a desenvolupar un seguit de destreses mentals, lògiques i imaginatòries. Estructura (fórmules d'inici, elements desorientatius, elements orientatius, fórmules de conclusió). Gianni Rodari anomena el "procés d'estranyament": separes l'objecte significat del context habitual; "procés d'associació i comparació": compara l'objecte amb una altra cosa; reelaborar-ho literàriament a través d'una comparació o metàfora. "Calembus: endevinalles que ja duen la resposta en la pregunta", "Endevinalles enganyoses: donen respostes falses, la solució és al raonament".

Mite

Transmissió oral (entre generacions), autors anònims, personatges sobrenaturals, espai sense lloc concret, temps no concret i caràcter sacre (es creu sense qüestionar).

Rondalla

Transmissió oral (entre generacions), autors anònims, personatges genèrics (representen models: heroi, agressors), espai genèric, temps remot i atemporal i caràcter imaginatiu.

Són narracions anònimes. Concepte tipus (argument): classe de rondalla que té un argument que pren una estructura diferent segons qui la conta o d'on sigui. Concepte motiu: petita unitat de sentit literari capaç de perviure amb la tradició (un mateix motiu pot formar part de diferents rondalles, ex: plenar la panxa del llop de pedres surt a La Caputxeta i també a Els Tres Porquets).

El 1896 Antoni Maria Alcover va escriure "Rondalles Mallorquines": 400 històries entre faules, mites, rondalles...

Llegenda

Transmissió oral (entre generacions), autors anònims, personatges genèrics perquè representen arquetipus (heroi, sant), espai concretat, temps concret i caràcter verídic (es conta com si fos veritat).

Faula

Transmissió oral (gran influència en la transmissió escrita), autors anònims, personatges animals que actuen com a referents de caràcters humans, espai genèric sense importància en la història, temps no concret i caràcter exemplar (actuen com a lliçó moral, donen pautes de conducta).

Gèneres

• Poesia: Produccions d'autors, endevinalles, cançons de bressol, cançons de triar i joc, embarbussaments... A infantil es basa en el plaer del ritme i la rima, l'exageració o el nonsense.
• Narrativa: Novel·les i contes. Segons la temàtica: aventura, viatges, vida quotidiana, por, ciència-ficció, humor. Narrativa popular: rondalles meravelloses i humanes, llegendes...
• Teatre: Característiques pròpies i sovint els actors són substituïts per titelles, ombres, teresetes. Les obres s'escurcen i es combinen amb altres gèneres i participació del públic.
• Altres: Còmics, àlbums, llibres il·lustrats...

Definició

• Graciela Perriconi: Acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor infant i un emissor adult, que té com a objectiu la sensibilització del primer i com a mitjà la capacitat creadora i lúdica del llenguatge, i ha de respondre a les exigències i necessitats dels lectors.
• Juan Cervera: En la literatura infantil s'integren totes les manifestacions i activitats que tenen com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessi a l'infant.