Literatura i Historiografia a la Corona d'Aragó (S. XIII-XIV)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,88 KB
La Corona d'Aragó: Expansió i Cultura (Segles XIII-XIV)
Durant els segles XIII i XIV, malgrat la pèrdua dels territoris francesos a la batalla de Muret a mans de Pere I, l'expansió per la Mediterrània va continuar. Jaume I va crear la Cancelleria Reial, organisme administratiu de la Corona d'Aragó, i l'Arxiu de la Corona, amb seu a Barcelona. Va disposar que tota la documentació judicial del Regne de València fos redactada en romanç, de manera que el català es va convertir en llengua nacional. En aquest context d'eufòria nacional hem de situar la literatura èpica, de la mà dels joglars, i la literatura historiogràfica, de la mà dels cronistes. Aquesta literatura tenia com a principal finalitat recrear els orígens com a poble amb una motivació política.
Literatura Èpica: Joglars i Cançons de Gesta
En aquests segles, els trobadors es dedicaven a recitar i cantar poemes narratius anomenats cançons de gesta, on els protagonistes, amb virtuts cavalleresques i religioses, derrotaven, gràcies al seu valor, els enemics de la fe i de la pàtria.
La Historiografia Medieval Catalana
Al segle XII, la història era una manera de justificar la política d'un monarca. La historiografia es componia d'elements religiosos, èpics i cavallerescos, i era redactada a l'estil d'unes memòries.
Les Grans Cròniques: Testimonis d'una Època
Durant els segles XIII i XIV, cal destacar les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III. Aquestes obres, escrites en prosa, tenien una intenció moralitzadora i didàctica, fomentaven el patriotisme, exaltaven l'esperit nacional i heroic, i donaven una visió de com Déu feia costat a les pretensions polítiques d'aquests reis.
El Llibre dels Fets de Jaume I
En el Llibre dels fets, Jaume I recull les confessions d'un home d'estat. Hi parla dels seus avantpassats i de les conquestes de Mallorca i València. En el seu estil, cal destacar:
- El seu llenguatge popular i improvisat.
- La participació directa en allò narrat.
- L'ús del plural majestàtic.
- L'esperit militar i heroic, amb la descripció detallada de batalletes i anècdotes.
- El sentiment religiós i providencialista.
La Crònica de Bernat Desclot
L'autor de la Crònica de Bernat Desclot fou un funcionari de la Cancelleria. La seva obra tracta el regnat de Pere II, a qui admirava profundament. Utilitzava diverses fonts sense restar coherència al relat i, tot i que fou testimoni presencial de molts fets que explica, l'autor s'amaga darrere d'una gran objectivitat.
La Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner és un llibre de memòries de les seves aventures al servei dels reis d'Aragó. Aquesta crònica té unes característiques principals:
- El monarquisme incondicional de l'autor.
- La religiositat i les reflexions didàctiques i moralitzadores.
- L'ús de la primera persona per a deixar constància que hi va participar.
- El detallisme violent i cru amb què descriu les batalles.
El seu estil es caracteritza per fer ús d'un llenguatge senzill i directe, i per utilitzar recursos propis dels joglars per mantenir l'atenció i l'interès de l'auditori.
La Crònica de Pere III
La Crònica de Pere III parla, en el primer capítol, del regnat del pare de Pere III. No utilitza cançons de gesta prosificades ni recrea l'heroisme cavalleresc de les batalles com les altres cròniques. Per això, l'obra parla contínuament de gestions diplomàtiques i d'intrigues polítiques. En el seu estil, cal destacar:
- L'ús d'un llenguatge elegant i solemne.
- Una sintaxi ben ordenada.
- Una redacció en forma autobiogràfica.