Literatura dels segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Il·lustració

Literatura dels segles XVI al XVIII

Literatura culta

El Renaixement (segle XVI)

El Renaixement, iniciat al segle XVI a Itàlia, es va estendre ràpidament per Europa, influint en tots els àmbits culturals. Es caracteritza pel retorn als valors i ideals de l'antiguitat clàssica, reinterpretats. Aquest "segon humanisme" es va centrar en àrees de pensament i es va expressar en llatí. El Renaixement va coincidir amb canvis profunds a Europa, reflectits en la creació de l'estat modern, centrat en la figura d'un príncep aglutinador de poder. Parlem de Renaixement quan les teories humanistes es plasmen en els terrenys artístic, polític i social.

L'humanisme es va interessar per l'home, representant de l'equilibri i l'harmonia entre els àngels i les bèsties, i pel món. Es va produir un canvi de mentalitat: d'una visió teocèntrica a una antropocèntrica.

El Barroc (segle XVII)

El Barroc (segle XVII) es caracteritza per una crisi de valors que va portar a un estat de pessimisme. Es tracten temes com la mort, el pas del temps i la fugacitat de la vida. La literatura barroca, retòrica, busca l'efecte estètic, allunyant-se de la mesura i l'harmonia del Renaixement.

Francesc Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia (1579/1582-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va ser un destacat poeta català. Va continuar un corrent literari català a imitació de la poesia castellana. Va adoptar dues actituds diferenciades: una d'elegant i retòrica, i una altra de satírica, irònica, burlesca i escatològica, que li va donar més fama. El seu gust per la ironia i l'humor va donar lloc al vallfogonisme, un corrent que va imitar el seu estil.

Francesc Fontanella

Francesc Fontanella (1622-1700), conegut literàriament com Fontano, va néixer a Barcelona. Va participar en el setge de Barcelona (1652) i es va exiliar a Perpinyà. La seva vida es divideix en dues etapes: una primera, activa i brillant, participant en festes cortesanes; i una segona, d'exili, penitència i meditació.

En la seva obra, distingim dos períodes: el primer, amb poesia amorosa i bucòlica, sonets barrocs i obres dramàtiques; i el segon, dedicat a la poesia religiosa i obres bíbliques o teològiques.

Fontanella es va oposar a la castellanització de la llengua catalana, incorporant l'estil, els gèneres i els temes del Barroc castellà. La seva obra, influent en la Renaixença, no es va editar fins al segle XIX.

La Il·lustració (segle XVIII)

La Il·lustració, corrent de pensament que exalta la raó i l'esperit crític, va tenir com a rerefons el racionalisme i l'empirisme. Es va emmarcar en un segle de descobriments científics i tècnics, i de canvis polítics i socials. La raó i l'esperit crític són qualitats comunes a tots els homes, per això es creu en la llibertat natural i la igualtat. Aquest ideari és present en el lema de la Revolució Francesa (1789).

En literatura, l'afany de saber caracteritza el segle XVIII. Destaquen les obres enciclopèdiques, de viatges i sobre el comportament humà. Aquest context va impulsar acadèmies i societats científiques a Catalunya, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1752), i estudis històrics i filològics, com les Instruccions per l'ensenyança de minyons (1749), de Baldiri Reixac, i la Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1808-1814), de Josep Pau Ballot. Aquesta activitat va establir les bases per a la Renaixença.