Literatura dels segles XVI, XVII, XVIII

0. CONTEXT HISTÒRIC I SITUACIÓ DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANA

-Al s.XV esdevé una davallada cultural, política i econòmica que durarà 3 segles (XVI, XVII, XVIII). Aquesta davallada és deguda a la conquesta d'Amèrica que fa Espanya i dels Reis Catòlics Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó.

-Aquest període va ser anomenat la Decadència degut a la important davallada que hi ha haver. La llengua, la cultura, etc. catalana comença a desaparèixer degut a que la castellana tenia cada vegada més poder sobre ella.

-Hi va haver el Tribunal de la Inquisición on aquest tribunal va tenir la funció de castellanitzar Catalunya.

-El descobriment d'Amèrica va exaltar els castellans i el regne de Castella es va fer amo i senyor de tot el que es va trobar a Amèrica. Catalunya es va deteriorar econòmicament i políticament mentre que Espanya gràcies a Amèrica i les seves riqueses no deixava de créixer en tots els aspectes.

-La decadència comporta una davallada lingüística cultural perquè el català es posiciona en una situació de diglòssia (Situació sociolingüística en què una llengua o varietat és usada per a funcions formals, predominantment en l'ús escrit, enfront d'una altra utilitzada per a funcions informals, generalment orals).

-Van esdevenir dos conflictes bèl·lics que van impedir als catalans escriure gaire literatura.

• La guerra dels 30 anys. Va ser una guerra a mitjans del s.XVII entre França i Espanya. Durant aquesta batalla els pagesos es van revoltar degut al cansament de la guerra i hi va haver la guerra dels segadors el 1640. Per acabar la guerra es va fer el Tractat dels Pirineus (1659) on Catalunya va perdre la zona Nord perquè el rei espanyol va regalar al rei francès la Catalunya Nord.
• Guerra de Successió. Enfrontament entre Felip V de Borbó i Carles d'Àustria. Mor Felip IV i li dóna la descendència a Felip V. Hi ha una disputa en el tro espanyol. Catalunya es posiciona a favor de Carles d'Àustria. El 1714 hi va haver la derrota de les tropes catalanes a favor de Carles i, per tant, Felip V ocupa el tro espanyol. Degut a això es fa el Decret de Nova Planta on es va prohibir el català.

LITERATURA POPULAR

-La literatura popular utilitza una llengua col·loquial, planera, fàcil d'entendre per al poble. Té la finalitat d'aprenentatge i d'entreteniment.

-Durant 3 segles va "salvar" la literatura catalana ja que era la única que es practicava.

-Consisteix en una literatura que no era escrita i que es transmetia de manera oral de generació en generació. Solia estar acompanyada d'elements musicals. Com que no està escrita, no es sap qui era l'autor, per tant, són obres anònimes.

-La literatura popular es divideix en la poesia, el teatre i la prosa.

Poesia

-La poesia es divideix en el cançoner (poesia musicada) i el romancer.

-El cançoner es divideix en:

• Goigs à Expliquen les vides de sants i de la mare de Déu, música molt repetida.
• Nadales à Poemes musicats que narren històries del cicle religiós del Nadal.
• Cançons de bandolers i lladres à Poemes narratius que explicaven històries arran de fets i episodis concrets protagonitzats per aquests personatges.
• Les corrandes i les cançons de pandero à Cançons basades en la improvisació amb una estructura musicada comuna. Tracten de molts temes com l'amor, la feina, els conflictes, etc.

-El romancer és el conjunt de romanços que provenien de les cançons de gesta. Els joglars acostumaven a narrar-les a les places dels pobles per entretenir a la gent. Solen estar escrits en versos de 8 síl·labes i tenen com a protagonista a un heroi molt caracteritzat que representa un model a seguir. Ex: "L'hereu Riera", "Compte Arnau".

Teatre

-Hi ha el teatre religiós i el teatre profà.

-El teatre religiós explica o serveix per il·lustrar cicles del calendari cristià. Es realitzava a les esglésies o als seus voltants. Ex: els pastorets, la passió, etc.

-El teatre profà no té res a veure amb la religió. Tenia la finalitat d'entreteniment. Els actors solien ser ambulants, anaven de poble en poble representant obres de teatre. Les obres tenen un to còmic i burlesc i solien tractar de temes relacionats amb l'amor. A la gent més rica en els àpats els feien teatre profà entre plat i plat. La màxima esplendor d'aquests entremesos és en el s.XVIII.

Prosa

-Apareixen les rondalles i les llegendes. Totes són obres fantàstiques i inventades.

-Les rondalles són històries purament imaginades, sense cap element històric real. Són narracions senzilles pensades pels nens amb finalitat d'entreteniment i efectes morals. Apareixen personatges fantasiosos i personificacions d'animals. Acostumen a tenir un final feliç i acaben amb un ensenyament.

-Les llegendes són històries imaginaries però amb base històrica real.

LA LITERATURA CULTA

El Renaixement (s.XVI)

El renaixement és el nom que es dóna a l'època artística i extensió cultural, que cedeix pas a l'Edat Moderna. S'inicia a Itàlia a mitjans del s.XV però es desenvolupa a Europa sobretot el s.XVI.

En aquesta època es retorna als valors i als ideals clàssics grecs i llatins, és a dir, la visió teocèntrica que hi ha del món queda reemplaçada per una visió més antropocèntrica ja que posicionen a l'home per davant de tot. Aquesta idea aporta als renaixentistes a crear un nou corrent que anomenaran Humanisme el qual consistirà en l'interès per l'home i pel món i es contraposarà amb totes les idees de l'Edat Mitjana.

Durant el s.XVI Catalunya es troba en un procés de decadència i això provocarà que el renaixement tingui molta potència a Espanya i no tant a Catalunya per la qual cosa no apareixeran gaires autors i obres importants. Tot i així dividim el renaixement en: prosa, poesia i teatre.

La prosa es divideix en dos corrents: el primer fa ressò política i defensa el català; i el segon segueix les influències de l'italià i dels Països Baixos. Un autor important és Cristòfor Despuig.

De manera paral·lela, en la poesia apareixen tres línies: la línia medieval que segueix molt l'estil d'Ausiàs March; la línia de clara influència italiana i, per tant, castellana, que intenta introduir el que està de moda en aquell moment; i finalment la línia de caire popular i tradicional. Uns autors importants de la poesia són: Pere Serafí i Joan Timoneda.

Finalment, en el teatre trobem dos vessants: el religiós, que consisteix en un teatre culta; i el profà o humorístic, que és un teatre més popular i amb la finalitat d'entreteniment. Uns autors importants del teatre són: Joan Timoneda i Joan Ferrandis d'Herèdia.

El barroc (s.XVII)

-Corrent del pessimisme o de l'engany. L'artista degut a aquest corrent busca l'evasió creant una bellesa per tal d'aconseguir la màxima artificialitat.

-El pensament d'aquella època pretenia amagar la realitat.

-En les obres apareix sovint el tòpic literari de la fugacitat de la vida (tempus fugit), el gust de la monstruositat, la bellesa l'utilitzen per amagar la realitat.

-Es donen dos actituds diferents pel que fa el pessimisme.

• Conceptisme à Crítica social de manera satírica i burlesca. Autor: Francesc Vicent Garcia.
• Culteranisme à Busca la bellesa absoluta. Autor: Francesc Fontanella.

La il·lustració (s.XVIII)

-Apareix un pensament filosòfic que posa a prova la capacitat que té l'humà de crear. Exalta la raó, l'esperit crític i la manera de progrés. És el pensament del saber, que l'home sigui capaç de raonar i progressar.

-És una època amb molts avenços científics i tecnològics. Hi ha dos mètodes per realitzar aquests coneixements científics i tecnològics.

• Mètode científic. Es basa amb l'empirisme i en obtenir proves que demostrin el que es busca.
• El racionalisme. Es basa en el raonament que un mateix es fa per tal de trobar respostes als dubtes que un es planteja.

-Aquest pensament aportarà un esperit crític i una idea de progrés.

-Les obres tenen un caire enciclopedisme, és a dir, pensades per el saber. Explicaven tot tipus de temes: viatges, descobriments, anècdotes, descripcions, etc.

-A Catalunya es funden acadèmies i fundacions per obtenir educació.

-Baró de Maldà va crear l'obra "Calaix de sastre" composta per 60 volums on hi trobem notícies, novetats, descripcions, esdeveniments, anècdotes, etc. Amb la funció d'informar i entretenir. Aquesta obra té molt de valor històric ja que reflectia com era la societat i la vida en aquella època.

Neoclassicisme

-El seu moment d'esplendor es troba en el s.XVIII i es tracta d'un pensament estètic.

-Aquest corrent s'origina a França i consisteix en un retorn als clàssics. Vol el gust per l'ordre, l'equilibri, la mesura humana, etc.

-Dóna a la literatura un tipus de prosa moralista que reflecteix la vida i els costums dels humans.

-Aquest corrent té escassa influència als països catalans.