Literatura i comunicació: trobadors i cartes

Literatura

La lírica trobadoresca va sorgir a les corts aristocràtiques occitanes a la primera meitat del segle XII. Era una lírica profana, produïda i adreçada a les classes cultes i escrita en provençal.

Els trobadors eren els autors de les composicions destinades a ser cantades. Els joglars, que també podien exercir de trobadors, eren els encarregats de cantar i interpretar les obres que componien aquests.

Els trobadors i les trobairitz van ser els primers a cantar l'amor des d'un punt de vista laic, no religiós. Aquest amor, anomenat amor cortès, era tractat amb educació, refinament i espiritualitat.

L'amor cortès consistia a traslladar el rígid esquema de les relacions feudals entre senyor i vassall, basades en la fidelitat, a la relació amorosa entre la dama i l'amador o trobador.

Els gèneres trobadorescos tenien unes característiques formals segons la temàtica de què tractaven:

• La cançó, gairebé sempre dedicada a l'amor.
• El sirventès, destinat a l'atac personal o a la propaganda ideològica.
• El plany, reservat a lloar un personatge mort.
• La pastorel·la, un cant als festeigs amorosos entre pastores i cavallers.
• L'alba, dedicada a cantar el despertar dels amants que s'havien de separar amb l'arribada del nou dia.
• Altres gèneres són el debat poètic, la dansa, la balada, la cançó de croada, el somni, l'escondit, etc.

Ja al segle XV, va anar evolucionant cap al català.

Autors destacats en català:

• Jaume Marc (1335?-1410) i Pere Marc (1338?-1413), oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc, amb poemes bàsicament de temàtica cavalleresca.
• Gilabert de Pròixita (mitjan segle XIV-1405), autor de cançons amoroses que segueixen els cànons més estrictes de l'amor cortès.
• Andreu Febrer (1375-1440), primer traductor en vers de la Divina Comèdia (1429), de Dant, i autor de poemes que mostren la influència de les noves formes italianitzants.
• Jordi de Sant Jordi (final del segle XIV-1424?), autor del conegut poema "Desert d'amics..." i poeta català més important abans d'Ausiàs Marc.
• Ausiàs Marc (València, 1400-1459) va ser un cavaller i noble que, com altres escriptors de l'època, va participar en algunes guerres d'Itàlia. Quan va tornar, va ocupar el càrrec de falconer reial. Va ser aleshores quan va començar a escriure els poemes que el van convertir en un dels autors més destacats de la seva època. L'estil de Marc és l'element més renovador de la seva poesia, juntament amb el tractament de la figura de la dama.
• Joan Roís de Corella (Gandia, 1433/43-1497), per la diversitat de temes i les tècniques utilitzades, exemplifica els canvis profunds que es van produir en les nostres lletres del final del segle XV, a causa de la consolidació de les idees de l'Humanisme i el Renaixement.

Comunicació

Les cartes oficials o administratives són comunicacions formals adreçades a persones, entitats o institucions diverses i tenen com a objectiu demanar informació, queixar-se d'un mal servei, expressar gratitud, sol·licitar un servei, etc. Les entitats, etc., envien també cartes als seus proveïdors, clients i usuaris per tal de fer comandes…

Elements d'una carta formal:

• El nom i l'adreça de l'emissor o l'emissora.
• El nom i l'adreça del destinatari o la destinatària.
• Una salutació, i a continuació una coma o dos punts.
• El cos de la carta, escrit de manera clara i entenedora.
• El comiat i la signatura a mà.
• La localitat i la data.

Segons a qui va adreçada i també segons la finalitat, la carta pot ser més o menys formal, cosa que es reflecteix en la mateixa estructura, en el nivell del llenguatge o també en la presència o no de tots els elements formals.

Tipus de cartes:

• La carta oficial o administrativa, que és una comunicació de tipus formal, adreçada a persones, entitats o institucions i que té com a objectiu demanar informació, queixar-se d'un mal servei, etc.
• La carta familiar i d'amistat, de tipus menys formal, adreçada a persones amb qui es manté un lligam més íntim.
• La carta de presentació o de sol·licitud de feina, que té com a objectiu la presentació del candidat o la candidata a un lloc de treball determinat.
• La carta oberta, adreçada a un particular, que és publicada al mateix temps en els diaris, les revistes o a internet perquè tothom la pugui llegir.