Literatura Clàssica i Medieval: Bíblia, Èpica Grega, Teatre i Tòpics

La Bíblia: Estructura i Significat

La Bíblia és un conjunt de llibres de gènere i temàtica diversa. Va ser escrita en hebreu, arameu i grec. Constitueix la base del judaisme i el cristianisme, i posseeix un alt valor literari i popular.

Els cristians divideixen la Bíblia en:

• L'Antic Testament
• El Nou Testament

L'Antic Testament: Història i Llibres

L'Antic Testament recull la història, creences i tradicions dels jueus fins a l'arribada de Jesucrist. Està format per 39 llibres i dividit en 5 apartats:

1. Pentateuc: Ens parla de la creació del món i de l'origen del poble d'Israel.
2. Llibres Històrics: Narren els fets viscuts per Israel.
3. Llibres Profètics: Es caracteritzen per la seva literatura jueva i contenen fets i dits dels profetes.
4. Llibres Sapiencials i Poètics: Hi podem trobar oracions, poemes i sentències de la seva saviesa popular.

El Nou Testament: Missatge Cristià

El Nou Testament se centra en la figura de Jesucrist i té un missatge cristià. Està format per 27 llibres:

1. Els Evangelis: Parlen de la biografia de Jesús, que va venir al món per salvar la humanitat.
2. Fets dels Apòstols: Narren el començament de l'Església.
3. Les Catorze Epístoles de Sant Pau: Tracten de com s'ha d'organitzar l'Església.
4. Les Set Epístoles Catòliques.
5. L'Apocalipsi.

L'Èpica Grega: Homer, Aedes i Rapsodes

L'Èpica Grega neix com a herència d'una rica tradició oral. Explica les gestes dels herois del passat i és l'obra d'un aede, un cantor antic que recita un cant que havia sentit amb autoritat. Recrea la seva obra en cada ocasió i no té un text fixat.

Un rapsode era l'encarregat de transmetre poemes èpics que es van posar per escrit.

Característiques de l'Èpica Grega

• Recorre a temes mitològics referits a semidéus i déus.
• Utilitza una llengua arcaica i artificial.
• Fa ús de formes èpiques i facilita la comprensió de la història.
• Utilitza un sol vers que es repeteix al llarg de l'obra.

Homer: Pare de l'Èpica Grega

Homer constitueix el final d'una llarga tradició de l'èpica oral. És el creador de les dues obres més importants de l'èpica grega: la Ilíada i l'Odissea.

La Ilíada: La Còlera d'Aquil·les

El tema principal de la Ilíada és la còlera d'Aquil·les.

L'estructura s'inicia en un context d'enfrontaments previ al text i, després d'un conflicte intern, acaba amb les morts de Patrocle i Hèctor.

Les seves característiques són:

• Cantar la còlera d'Aquil·les.
• L'acció és el centre d'atenció.
• Té tensió narrativa.
• Conté descripcions actives.
• Fa ús d'epítets èpics.
• Els déus prenen partit per un bàndol o altre.

L'Odissea: El Retorn d'Ulisses

El tema principal de l'Odissea és el retorn d'Ulisses a Ítaca. L'eix narratiu se centra en Ulisses, que és atacat constantment per Posidó.

Estructura de l'Odissea

1. Telèmac: Protagonitzada pel fill d'Ulisses, que cerca notícies del seu pare.
2. Aventures Marines de l'Heroi: Ulisses ha de vèncer els obstacles que li impedeixen el retorn a l'illa.
3. La Venjança a Ítaca: Ulisses i el seu fill maten els pretendents de l'esposa.

El Teatre Grec: Tragèdia i Comèdia

Gèneres Teatrals: La Tragèdia

• Temes: Recolzats en l'èpica, se centren en el destí.
• Acció Dramàtica: Es basa en el patiment d'un conflicte i acaba amb la pèrdua de l'heroi.
• Personatges: Són herois.
• Heroi: S'ha d'enfrontar a conflictes de difícil solució.
• Identificació amb l'Heroi: Provoca en l'espectador una catarsi, gràcies a la qual s'allibera dels seus propis patiments.
• Llenguatge: Culte i elevat.

Sòfocles i les Característiques de la Tragèdia

Sòfocles basa les seves obres en principis religiosos i socials.

Característiques de l'Obra de Sòfocles

1. Existeixen dos mons: el dels déus, que determinen el rumb de l'existència humana, i el humà, que segueix la direcció marcada per l'esfera divina.
2. La naturalesa humana està caracteritzada pel patiment.
3. En el conflicte ha de prevaldre la norma divina i complir-se.
4. La ciutat s'ha de sotmetre a la llei divina.

Innovacions de Sòfocles

• Va introduir el tercer actor.
• Ofereix diàlegs més vius.
• Incrementa el protagonisme dels actors.

Obres Destacades de Sòfocles

• Antígona
• Èdip Rei
• Àiax
• Electra
• Filoctetes
• Les Traquínies
• Èdip a Colonos

Gèneres Teatrals: La Comèdia

Les comèdies pretenen divertir per mitjà de l'humor, indaguen en els vicis, defectes comuns i problemes de la vida quotidiana. Els personatges són individus corrents que utilitzen un llenguatge col·loquial, viu i àgil.

Períodes de la Comèdia Grega

1. La Comèdia Antiga: Aristòfanes

   Tracta de temes del moment. La finalitat essencial és la paròdia, es localitza al final de l'època clàssica i el representant és Aristòfanes.

2. La Comèdia Mitjana: Crisi i Censura

   Com que són moments de crisi de la polis, es prohibeix la crítica política.

3. La Comèdia Nova: Moralitzant i Costumista

   S'allunya de la crítica política. La seva finalitat és moralitzant i costumista. Recorre a conflictes quotidians. Es localitza en l'època hel·lenística. El representant és Menandre.

Elements i Personatges de la Comèdia Grega

• Temes: Se centren en la crítica social barrejant la fantasia amb la realitat. La seva finalitat és fer riure.
• Acció Dramàtica: Neix en la situació angoixosa que l'heroi resol feliçment al final de l'obra.
• Personatges: Inventats per l'autor, altres són reals.
• Heroi: És el protagonista, és dèbil, però sempre triomfa.
• Identificació amb l'Heroi: És un reflex de la història i la societat.

Aristòfanes: Mestre de la Comèdia Antiga

Aristòfanes és el representant de la comèdia antiga. La capacitat que té per fer riure es relaciona amb la duresa amb què denuncia la situació.

Obres Destacades d'Aristòfanes

• Els Acarnesos
• Els Cavallers
• Els Núvols
• Les Vespes
• La Pau
• Els Ocells
• Lisístrata
• Les Granotes
• L'Assemblea de les Dones
• Les Tesmofòries
• Plutos

Tòpics Literaris Universals

Carpe Diem: Aprofita el Dia

El tòpic Carpe Diem significa 'aprofita el dia'. Molt usat en la literatura de la Renaixença, el Barroc i el Romanticisme. Va ser el poeta llatí Horaci qui va expressar per primera vegada aquesta expressió. Serà un tema recurrent dins la literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps que se'ls ha brindat. És un tòpic molt usat en la literatura renaixentista posterior al segle XV.

Beatus Ille: Lloança de la Vida al Camp

El Beatus Ille consisteix a lloar la vida al camp enfront de la vida de la ciutat. Molt usat en la poesia del Renaixement. Prové de les Èpodes d'Horaci.

Ubi Sunt: La Lamentació per Allò Perdut

Ubi Sunt significa 'on són?', 'què han fet?'. És la lamentació per les coses que s'han perdut. Està vinculat amb el tema de l'amor.

Locus Amoenus: L'Escenari Idealitzat

El Locus Amoenus és la descripció d'un escenari idealitzat i natural. Molt usat en el Renaixement. Neix de la poesia de Teòcrit i Virgili. S'oposa al caos de la ciutat i de la vida moderna.

Tempus Fugit: La Fugacitat del Temps

Tempus Fugit significa que tot està destinat a la destrucció. El temps passa molt ràpid i a la llarga solament queden records. És una aportació de Virgili, de les Geòrgiques.

Aurea Mediocritas: La Recerca de l'Equilibri

L'Aurea Mediocritas intenta no destacar, viure una vida tranquil·la. És una aportació d'Horaci (Odes).

Literatura de l'Edat Mitjana: Popular i Culta

Literatura Popular Medieval

La seva transmissió és oral, recitada pel poble baix a les places, és anònima, i es va recreant pel poble.

Les Cançons de Gesta

Són relats en vers i de caràcter informatiu en els quals el joglar narra les gestes d'un heroi. Tenen un rerefons històric. Són llegendes. Les més importants són: la Cançó de Rotllà (s. XI) i la Cançó del Mio Cid (s. XII).

Literatura Culta Medieval

La seva transmissió és escrita, és recitada per les classes altes de la societat dins les corts, tenen un autor conegut que firma l'obra i té una forma fixa escrita.

La Lírica Trobadoresca (Provençal)

És la primera mostra de literatura culta en llengua vulgar/romànica.

L'Amor Cortès i el Pacte Feudal

En l'amor cortès, el trobador jura fidelitat a la seva dama; ell avança espiritualment i materialment. El nom de la dama està amagat sota un pseudònim.

En la relació feudal, el senyor ofereix protecció, fidelitat i respecte, i el vassall ofereix servei, fidelitat i respecte; això provoca un Pacte Feudal.

En l'amor cortès, la dama ofereix protecció amorosa i fidelitat, i el trobador ofereix servei amorós i fidelitat; això provoca un Pacte Amorós.

Figures Clau de la Lírica Trobadoresca

• Trobador: Versificava en una llengua romànica temes profans. Té formació musical i és qui compon les obres.
• Joglar: És analfabet, no té estudis. Té una gran capacitat mnemotècnica. És qui recita amb un instrument musical per places i castells les cançons que ha compost el trobador.
• Poeta: Versifica en llatí sobre temes religiosos.

Gèneres Trobadorescos

• Cançó: Temàtica amorosa (amor cortès). El trobador canta les virtuts de la dama. Són els més abundants.
• Albada: El poeta expressa que està trist perquè ha passat la nit amb la dama i s'han de separar a l'alba.
• Pastorel·la: El trobador expressa els seus sentiments i desitjos cap a una pastora.
• Tençó: Combat poètic entre dos trobadors.
• Sirventès: Atac verbal (sàtira, lírica burlesca) contra una persona, pot ser un trobador, un rei, un noble...
• Plany: El trobador escriu un poema a la mort d'una persona que estimava.

La Novel·la de Cavalleries i Cavalleresca

Novel·la de Cavalleries (s. XII)

Segle XII. Els protagonistes tenen un poder sobrenatural, mai els passa res i venç tot tipus d'enemics sense dificultats. Els seus personatges són meravellosos o fantàstics: bruixes, gegants, fades...

Els elements que empren són meravellosos i fantàstics. Els llocs on se situen són il·localitzables, terres llunyanes i exòtiques. Es troben en un temps sense data en concret. No són versemblants. Un exemple seria Amadís de Gaula.

Novel·la Cavalleresca (s. XV)

Segle XV. Els protagonistes tenen característiques més humanes i poden emmalaltir. Els personatges són reals, no són fantàstics ni meravellosos; s'anomenen personatges reals de l'època.

Els elements que utilitzen són reals. Els llocs són localitzables i reals. Es situa en un temps amb data i any en concret. Són novel·les versemblants. Uns exemples són Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i Curial e Güelfa, anònima.

Poesia Llatina: Virgili i Horaci

Característiques de la Poesia Llatina

Les primeres manifestacions literàries són de caràcter oral. Són els carmina, uns textos subjectes a ritme, amb procediments estilístics molt marcants, que ofereixen diverses mostres:

• Cançons funeràries: Procedents de l'èpica, que narren les gestes d'un mort.
• Cants laudatoris: Que enalteixen les glòries dels avantpassats o gestes recents.
• Cants religiosos: Que invoquen ajuda o protecció a un déu, antecedents de la lírica.
• Diàlegs improvisats: De contingut satíric i llicenciós.

Aquesta literatura té trets essencials:

• Mostra la dependència de la literatura grega.
• Presenta una tendència a la creació didàctica més que a l'estètica pel caràcter pràctic de l'època.
• És una producció dilatada en el temps, ja que abasta les obres creades durant els temps romans i les escrites en llatí durant l'Edat Mitjana.

Virgili: L'Eneida i la Poesia Pastoral

Virgili, famós per haver escrit l'Eneida, també va ser un gran poeta líric. Les composicions més notables són les Bucòliques i les Geòrgiques.

Les Bucòliques de Virgili

Deu composicions de tema pastoral, estan creades a imitació del poeta grec Teòcrit. Les figures humanes de l'obra i del paisatge pateixen una idealització profunda i seran preses com a model per a la literatura posterior. Títir i Melibeu són els seus pastors més coneguts; l'Arcàdia és el símbol de la regió perfecta on es pot viure en pau amb el medi i la natura.

Les Geòrgiques de Virgili

És un gran poema èpic que pretén adoctrinar sobre el cultiu dels camps i infondre amor a la natura. Està dividit en quatre llibres. El poeta exalça la vida del camp i les virtuts dels romans antics. L'obra està plena d'episodis de gran bellesa que trenquen la possible monotonia de l'exposició tècnica.

Horaci: Equilibri i Perfecció Estètica

Les característiques essencials de la seva poesia són l'equilibri, la contenció formal i la concordança entre pensament i expressió. A més, fa una constant labor limae sobre els seus poemes. En la seva poesia fa la recerca de la perfecció estètica. L'obra d'Horaci se sol agrupar en les Èpodes, les Epístoles i les Odes.

Les Èpodes d'Horaci

Ofereixen una sàtira amable dels vicis i dels costums del moment, la lloança de l'amistat i de la vida al camp... És la preparació per al que oferirà després amb les Odes. Una d'aquestes composicions és el Beatus ille, que constitueix un elogi de la vida retirada.

Les Epístoles d'Horaci

Creen un nou gènere en la literatura llatina: l'epístola poètica, un escrit en forma de carta adreçada a una persona coneguda. Són dos llibres. La més famosa és l'Epístola dels Pisons, que va rebre el títol d'Art Poètica.

Les Odes d'Horaci: Obra Culminant

Constitueixen l'obra culminant de la poesia llatina. Són quatre llibres que tracten de temes variats i es poden agrupar en tres apartats:

1. Odes amoroses: Amb declaracions, consells o invitacions dirigides a diferents dones. Es destaca l'oda que adreça a Leucònoe i que desenvolupa el que ha esdevingut el tòpic universal del carpe diem.
2. Odes filosòfiques: Hi exposa les seves idees sobre la vida.
3. Odes romanes: Hi posa de manifest el seu patriotisme, elogiant l'Imperi Romà i l'obra d'August.

Antígona: Tragèdia Grega de Sòfocles

Antígona: Filla d'Èdip i Heroïna

Antígona era filla d'Èdip i de Iocasta, reis de Tebes. Antígona té una germana bessona, Ismene, i dos germans que també són bessons, Etèocles i Polinices. Després que Èdip es tragués els ulls i quedés incapaç de regnar, el tron tebà passà a Creont, l'oncle d'Antígona, fins que els bessons mascles arribessin a la majoria d'edat. Es van fer grans i van sorgir les rivalitats. Etèocles es va negar a cedir el tron a Polinices i aquest últim va reclutar un poderós exèrcit contra el seu germà. Els dos van morir a les portes de Tebes. Antígona estimava els seus germans per igual i trobava injust el destí de Polinices, per la qual cosa va decidir desafiar les lleis de Creont i enterrar el cos del seu estimat germà. Sòfocles ens mostra una Antígona forta, inflexible, decidida, directa i que accepta la seva mort amb valentia.

Creont: El Rei Autoritari

El personatge de Creont consisteix en una part d'home i una altra reial; és un home poderós i autoritari, assegura que la ciutat és d'aquell qui la governa i menysprea la figura de la dona, especialment la de la seva neboda Antígona, i també sent un fort rebuig cap a la joventut representada pel seu fill Hèmon.

Ismene: La Prudència davant el Destí

Ismene és la germana bessona d'Antígona i també germana de Polinices i Etèocles. Igual que Antígona, se sent molt trista per la pèrdua dels seus germans. Ismene és una noia més prudent, dubtosa i temorosa del que li pugui passar a Antígona si desobeeix les ordres de Creont. És totalment una contraposició del personatge que representa la seva germana; el personatge d'Ismene, durant la major part de l'obra, queda en suspens.

Hèmon: L'Amor i la Rebel·lió

Hèmon és el fill del rei Creont i promès d'Antígona, de qui està enamorat. Al principi de l'obra, es mostra submís a la llei que ha imposat el seu pare, però quan Creont condemna Antígona, Hèmon decideix treure's la vida amb la seva espasa al mateix lloc on la seva estimada és morta.

Eurídice: La Tragèdia Final

Eurídice és l'esposa de Creont i la mare d'Hèmon. És menyspreada pel seu espòs per la seva condició de dona. Quan s'assabenta del suïcidi d'Hèmon, també ella es treu la vida.