Literatura Catalana S. XIX: Naturalisme, Teatre i Romanticisme

Narcís Oller: El Mestre del Naturalisme Català

Narcís Oller va posar en pràctica les tècniques naturalistes. El seu naturalisme es va centrar en la descripció dels personatges i les trajectòries vitals, no en les anàlisis sobre la societat. Va publicar relats curts i articles a la premsa, i també va escriure algunes obres de teatre. Però el millor de la seva producció són les seves sis novel·les destacades:

• La Papallona

  Una jove és seduïda i abandonada per un "papallona" (seductor).

• L'Escanyapobres

  El tema central és l'avarícia.

• La Febre d'Or

  Una família s'enriqueix i acaba en la pobresa.

• Pilar Prim

  És concebuda com un experiment psicològic.

Oller va incorporar a la seva tècnica influències de tots els models narratius de l'època, des de situacions melodramàtiques pròpies dels fulletons (com a La Papallona i Pilar Prim), passant per l'anàlisi detallada i científica de les causes d'una malaltia o d'un vici, l'exposició de la realitat com una denúncia social o el determinisme ambiental i biològic a L'Escanyapobres; fins a un costumisme moralitzador i l'exposició dels canvis produïts arran de la Revolució Industrial i del liberalisme econòmic a La Febre d'Or. Un narrador omniscient i una descripció psicològica profunda dels personatges són trets característics de la seva obra, tot i que la novel·la psicològica va passar de moda a finals del segle XIX.

El Teatre Català del Segle XIX: El Sainet

Entre els gèneres populars cal destacar el sainet, afí al costumisme. Es tracta d'una peça de teatre curta, que també s'anomenava entremès. Tenia caràcter còmic i satíric, amb personatges i ambients populars. El llenguatge es caracteritzava pels usos col·loquials i vulgars de la llengua, amb tota mena de castellanismes i vulgarismes. Hi apareix un personatge que ascendeix socialment i, per això, ha de canviar la llengua a un castellà incorrecte.

Els autors més representatius foren **Josep Bernat i Baldoví** (*L'Agüelo Pollastre*) i **Eduard Escalante** (*Les Xiques del Entresuelo*).

Àngel Guimerà i Jorge: De la Renaixença al Realisme

Fou un dels fundadors del setmanari La Renaixença i un excel·lent poeta romàntic. Va iniciar la seva trajectòria amb una estètica romàntica, després va incorporar l'estètica realista i, finalment, va retornar a la producció de caràcter romàntic historicista.

Obra Destacada

Tragèdies Romàntiques

Eren obres una mica idealitzades i tractaven històries subjectives. Algunes obres són:

• ***Gal·la Placídia***
• ***Mar i Cel***

Drames Realistes

Entre 1890 i 1900. Ambientades en l'època contemporània, les obres esdevenen autèntics documents de denúncia social. Destaquen:

• ***Maria Rosa***
• ***Terra Baixa***
• ***La Filla del Mar***

A les seves obres, hi ha una militància nacionalista per accentuar la seva catalanitat i un gust pel mestissatge dels personatges. Els fracassos amorosos de la seva joventut i l'estreta relació amb la mare expliquen el romanticisme tràgic i els personatges femenins, molt idealitzats, carregats de força, de bondat i d'heroisme maternal.