Literatura Catalana S.XIV-XV: Cavalleria, Humanisme i Poesia

Literatura Catalana dels Segles XIV i XV

Lírica (s. XIV-XV)

La poesia lírica d'aquest període segueix la línia dels dos segles anteriors. Els temes principals eren l'amor cortès, que els trobadors havien sofisticat mètricament i retòricament. S'utilitzava la llengua provençal, que es va anar catalanitzant progressivament.

Ausiàs March

Nascut a Gandia, descendent d'una família burgesa barcelonina enriquida i instal·lada a València. Va participar en campanyes militars i va ser nomenat falconer major del rei. Es va casar amb la germana de Joanot Martorell i després amb Joana Escorna. Va morir a València sense fills. És considerat un gran poeta de la literatura catalana per tres raons:

• L'extensió de la seva obra, amb un centenar de poemes amb versos decasíl·labs clàssics formant estrofes anomenades cobles.
• La seva poesia lírica, gens artificiosa i caracteritzada per una gran sinceritat en l'expressió dels seus sentiments més íntims.
• El seu estil personal i original, amb imatges innovadores, abandonant la tradició poètica anterior.

Els seus poemes s'agrupen en:

• Plena de seny (història íntima i fracàs amorós)
• Llir entre cards (decepció amorosa)
• Cants de mort (combinació d'amor i mort)
• Cant espiritual (temàtica religiosa adreçada a Déu)

Humanisme

La transició entre l'Edat Mitjana i el Renaixement va ser un procés llarg a Europa, que va afectar tots els àmbits de l'activitat humana. Es va produir un canvi de mentalitat lent però radical anomenat humanisme, que considerava l'home el centre del món. En l'àmbit lingüístic, es van revalorar i traduir les obres clàssiques gregues i llatines.

Introducció de l'Humanisme a Catalunya

La Corona d'Aragó mantenia lligams intensos amb Itàlia. La Cancelleria Reial va ser la institució que més va afavorir la introducció de l'humanisme.

Bernat Metge

Nascut a Barcelona, provenia d'una família vinculada a la cort. Va treballar a la Cancelleria i va ser nomenat escrivà del rei Joan I. Va gaudir de privilegis, però va ser empresonat, acusat de la mort del rei. Martí I el va exculpar i el va nomenar el seu secretari. Després de sortir de la presó va escriure Lo Somni, considerada la primera obra humanística de la península.

Cavalleria i Gèneres Literaris

Els cavallers van constituir un grup privilegiat dins de la societat. L'orde de cavalleria era una institució medieval que tenia com a finalitat defensar el senyor feudal.

Tractats de Cavalleries

Obres que tenien com a finalitat formar el cavaller cristià. S'hi expliquen les finalitats de la institució i les virtuts d'un bon cavaller. Destaca el Llibre de l'Ordre de Cavalleria de Ramon Llull.

Novel·les de Cavalleries

Narracions fantàstiques centrades en personatges com el rei Artur. Reben el nom de matèria de Bretanya i tenen un caràcter misteriós i sobrenatural.

Novel·la Cavalleresca

Plantejament més realista, amb geografia coneguda, cavallers versemblants i època propera a l'autor. A Catalunya, destaquen Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, obra que suposa l'abandonament dels ideals religiosos i l'aparició de la filosofia burgesa.

Poesia dels Trobadors

Poesia culta, lírica, expressada en llengua occitana o provençal. Els seus creadors eren els trobadors, artistes professionals d'origen noble al servei del senyor feudal. Els joglars eren els recitadors d'obres literàries.

L'Amor Cortès

Principal temàtica de la lírica trobadoresca, que tracta del sentiment amorós del trobador envers una dona casada. El trobador intenta acostar-se a la dona amb actituds corteses i educades. Aquest esquema s'interpreta com una metàfora de la relació feudal.

Els primers trobadors catalans escrivien en occità, una dependència que contrasta amb la precositat i originalitat de la prosa catalana. Aquesta relació és deguda a la semblança entre català i occità, a les relacions polítiques i al prestigi de la cultura occitana. Posteriorment, els poetes catalans van començar a escriure amb un provençal ple de trets catalans o amb un català diferent. Ausiàs March va ser el primer a escriure plenament en català.

Concepte d'Història a l'Edat Mitjana

A l'edat mitjana, les cròniques estaven lligades a les creences religioses, al poder polític i a una expressió narrativa amb elements literaris.

Prosa Historiogràfica Catalana (s. XIV)

Es van redactar les quatre grans cròniques medievals catalanes: Crònica de Jaume I, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner i Crònica de Pere III.

Crònica de Jaume I

La més antiga, realista i heroica. Inspirada pel rei i escrita per homes de lletres de la seva cort.

Llibre del rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot

Escrita per Bernat Desclot per exaltar el rei Pere.

Crònica de Ramon Muntaner

Redactada per deixar constància de les vivències personals de l'època.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Escrita per prestigiar la monarquia i justificar la seva política. Durant el seu regnat es va facilitar la introducció de l'humanisme a Catalunya.

Prosa Apostòlica i Filosòfica

Les llengües vulgars van guanyant poder. Els escrits didàctics tenien com a objectiu l'educació del poble, amb temàtica diversa, principalment religiosa o moral. Ramon Llull és considerat el creador de la prosa catalana.