Literatura Catalana: Verdaguer, Guimerà i el Modernisme

La Prosa de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer, en prosa, va ser autor d'unes obres riques i variades, que han tingut molta importància per a la llengua i com a eina literària. La prosa de Verdaguer sorgeix en moments d'intens conflicte interior de l'autor. La necessitat de fer-se entenedor li exigí una prosa neta, clara i funcional.

Llibres de Viatges

A Excursions i viatges (1887) hi explica les seves freqüents excursions pel Pirineu i els viatges que va fer pel Mediterrani i Europa Central. El 1889 publica Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, unes anotacions escrites durant el viatge que va fer a Terra Santa.

Les notes de viatge de Verdaguer tenen un gran valor documental i són escrites en una prosa descriptiva d'admirable bellesa. Com tots els autors romàntics, s'esplaia en llarguíssimes descripcions del paisatge.

Articles Periodístics

Entre el 1895 i el 1897 foren publicats a la premsa de l'època els seus articles, als quals Verdaguer alça la veu contra la injustícia en un seguit d'articles que tingueren un gran ressò.

Rondalles

El volum Rondalles (1905) aplega llegendes, adagis i rondalles populars que Verdaguer va aprendre de petit i d'altres que recollí parlant amb la gent.

El Drama Realista

El teatre romàntic, amb un passat històric gloriós i uns sentiments abrandats, contrastava força amb els gustos i els costums d'una societat mercantil que s'havia anat consolidant.

El drama romàntic era un fenomen que no lligava amb res. S'hi presentaven uns herois i un idealisme que no tenien res a veure amb la realitat quotidiana. El 1860 sorgeix un grup d'escriptors que posen en qüestió el drama romàntic i creen el drama realista, d'on sorgirà amb força la figura d'Àngel Guimerà.

El Teatre del Segle XIX a les Illes Balears

A les Balears el teatre no va tenir ni el caire renovador del Principat, sinó que va seguir amb obres limitades al vessant costumista i modest d'ambició.

El Teatre Principal de Palma

Fou inaugurat l'any 1857, després de la demolició de la Casa de les Comèdies. La primera obra que s'hi va representar va ser La Campana de l'Almudaina. El teatre es va caracteritzar aquells anys per la programació d'òperes per allunyar-se de les escenes vodevilesques dels teatres menors.

Pere d'Alcàntara Penya

Va estudiar dret a Madrid i Barcelona. Va escriure teatre en vers, un teatre popular les característiques del qual són el realisme, la naturalitat i el color local. El cordó de la vida, Catalina Tomàs, Un criat nou, La pesta groga, són algunes de les seves obres.

Bartomeu Ferrà

Fou mestre d'obres i arqueòleg. Fou un dels fundadors de la prestigiosa Societat Arqueològica Lul·liana i de la revista La Ignorància.

A les seves obres no hi ha complicacions sentimentals ni psicològiques, sinó una acció rectilínia, senzilla i transparent.

Va escriure: Els calçons del mestre Lluc, Els senyors de Son Miseri, Un estudiant del dia.

Els Dos Grans Corrents del Modernisme Literari

Simbolisme

Va néixer el 1880, al voltant dels poetes francesos Baudelaire, Rimbaud... El simbolisme crea una nova realitat a través del llenguatge dins l'obra literària sense importar-hi tant la realitat exterior.

Vitalisme

Nascut de l'obra del filòsof Nietzsche. Es caracteritza pel paper central que dóna a la vida com a rerefons profund d'on sorgeix tot. L'artista ha de contribuir a canviar la societat, malgrat l'oposició que hi trobi.