Literatura Catalana: Valenciana Prosa, Davallada i Popular (s. XV-XVIII)

La Valenciana Prosa: Característiques i Autors

Estil de prosa literària que es produeix al País Valencià en la segona meitat del segle XV, *classicitzant*, *preciosista* i *artificiós*.

Culmina el procés iniciat pels humanistes de la Cancelleria Reial, admirant el llatí i provocant la llatinització de la llengua literària, amb un excés de cultismes lèxics i sintàctics. Joan Roís de Corella n'és el màxim representant.

Davallada de la Literatura Catalana (s. XVI-XVIII)

Successió de Dinasties

Amb el Compromís de Casp (1412), es va produir la substitució de la dinastia catalana al tron per una de castellana: els Trastàmara (Ferran d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran II). Quan Ferran II es casà amb Isabel de Castella (1479), els reis ja foren definitivament castellans.

La Llengua de la Cort

La presència de reis castellans va influir en la burgesia i l'aristocràcia catalana. La cort va deixar el català pel castellà, i les obres de literatura i poesia van passar a escriure's en castellà.

Guerres i Conflictes

La Guerra de les Germanies (1519-1523, País Valencià) fou una revolta social entre camperols, artesans i burgesos contra l'aristocràcia local, recolzada pel rei de Castella. Això va propiciar un canvi cap a la llengua del seu protector.

La Guerra dels Segadors (1640-1652). Durant el regnat de Felip IV, Castella, en guerra amb França, va enviar un exèrcit castellà a la frontera. Els pagesos es van negar a reclutar joves per participar a Catalunya en la crisi de Castella. La pagesia es va revolucionar contra la monarquia: el 22 de maig els pagesos van entrar a Barcelona i el 7 de juny els segadors que eren a Barcelona van assassinar el virrei (representant de la monarquia castellana). Tot va acabar amb el Tractat dels Pirineus (1659), que va establir la pau entre França i Castella, i Castella va cedir comarques pirinenques a França.

El Mecenatge

Els burgesos pagaven els artistes per les seves obres. Com que els reis eren castellans i la llengua culta era el castellà, als burgesos els interessava invertir en autors castellans. Amb la invenció de la impremta, les obres van arribar a un públic més ampli, majoritàriament castellà.

La Situació Econòmica

El 1609, Felip III va expulsar els moriscos per una possible aliança amb musulmans del nord d'Àfrica. Els moriscos eren una part important de la població i la principal mà d'obra als camps. València va perdre un terç de la seva població, i les terres van ser ocupades per colons castellans, cosa que va contribuir a la instauració del castellà.

La Literatura Popular Catalana

El poble no havia deixat de parlar català.

Característiques de la Literatura Popular

• Anònima
• Transmesa oralment de generació en generació
• Arribava a tots els estrats socials
• Tenia musicalitat (sovint eren cançons)

Poesia Popular

Nadales

Poemes a l'entorn del naixement de Crist.

Corrandes

Composicions de quatre versos heptasíl·labs.

Goigs

Poesia religiosa sota l'advocació d'un sant o una parròquia.

Romanços

Poemes narratius de tradició oral, incloent-hi els romanços bandolers.

Prosa Popular

Rondalles i llegendes

Narracions de caràcter fantàstic que es transmetien oralment.

Anàlisi del Poema "A la vora de la mar"

El poema narra un viatge de caràcter gairebé màgic, un viatge de set anys per trobar l'estimada. El tema principal tracta sobre un mariner que està enamorat d'una donzella; la rapta, ella no vol casar-se amb ell per ser mariner, però ell li confessa que és fill del rei d'Anglaterra, i finalment acaben junts.

Francesc Vicent Garcia: "A una hermosa dama..."

Aquest poema amorós parla d'una dona que, mentre està al terrat pentinant-se els cabells amb una pinta de marfil, l'autor l'observa de lluny. La descriu utilitzant l'oposició cromàtica del negre (cabell) amb el blanc (pinta de marfil i pell), un contrast característic del Barroc.

Anàlisi Estrofa per Estrofa

Primera Estrofa

Primera descripció de la dona: ens parla dels seus cabells dient-nos que són de finíssima atzabeja (negres). S'està pentinant amb una pinta de marfil en el terrat.

Segona Estrofa

Ens descriu la dona a partir de la contraposició típica del Barroc: el contrast entre el color blanc del coll, la mà i la seva pinta amb el color negre dels seus cabells.

Tercera Estrofa

L'autor comença a parlar d'ell i de com se sent en contemplar el combat que mantenien aquests dos contraris: la pinta blanca de marfil i els finíssims cabells negres.

Quarta Estrofa

L'autor ens dóna a conèixer els seus sentiments: s'ha enamorat i el combat cromàtic desperta en ell emocions tan fortes que el cor se li alterava i volia aturar la lluita per tal que cap dels contraris prengués mal.

Figures Retòriques

Comparació

I, com la mà com el marfil blanqueja

Personificació

• A qui els d'or més fi tenen enveja
• El dolç combat, que amb extremada gràcia aquests dos contraris mantenien
• Que el cor, enamorat, s'alterava

Metàfora

• El dolç combat que amb extremada gràcia; aquests dos contraris mantenien
• A qui els d'or més fi tenen enveja
• El dolç combat, que amb extremada gràcia: Se li atribueix a un objecte que es capta amb un sentit, qualitats que són pròpies d'un altre sentit.

Mètrica

Sonet format per dos quartets i dos tercets amb catorze versos decasíl·labs. Estructura ABBA, ABBA, en els dos quartets amb una combinació de rima creuada; i CDE, CDE en els dos tercets amb una combinació de rima encadenada. Tots dos tenen una rima consonant i femenina.