Literatura Catalana: Trobadors, Ausiàs Marc i la Renaixença

Trobadors i Juglars: La Poesia Medieval

Definicions Clau

• Trobador: Autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia pertànyer a la classe alta (reis, nobles) o baixa.
• Juglar: Recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era de classe social baixa i s'hi dedicava professionalment. També feia balls i jocs malabars.

Gèneres de la Poesia Amorosa

• Cançó: Subgènere poètic de l'amor cortès, que lloa la dama seguint les pautes de l'amor cortès. Requereix una melodia pròpia, adient amb els sentiments del trobador. Extensió de cinc a set cobles.
• Pastorel·la: Presenta un diàleg entre un cavaller i una pastora a qui intenta enamorar. És una composició dialogada que reflecteix les formes de parlar respectives del cavaller i la dama.
• Alba: Canta l'arribada del dia i la tristesa dels enamorats que, després de passar la nit plegats, s'han de separar perquè no els descobreixin.
• Plany: Composició en la qual el trobador lamenta la mort d'algun personatge.
• Tençó: Debat o discussió entre dos trobadors que defensen opinions diferents sobre qüestions amoroses, literàries o morals.

Jordi de Sant Jordi: Vida i Obra

Biografia

Va néixer a València al final del segle XIV i va morir jove (uns 25 anys). De ben jove va rebre protecció d'Alfons el Magnànim i de la seva dona, que li tenien una estimació especial.

Va participar en l'expedició de 1420 contra Còrsega i Sardenya, fet que li va permetre conèixer la lírica italiana. Embarcat com a cambrer reial amb el rei i amb altres poetes, i amic d'Ausiàs Marc, Jordi de Sant Jordi posava música als seus poemes i els cantava davant la cort.

L'any 1423 va estar presoner a Nàpols. A la presó va escriure un dels poemes més coneguts: Presoner.

Anàlisi de Presoner

Presoner és un poema realista, ja que planteja la situació que pateix. Ha estat considerat una petició del poeta adreçada a Alfons el Magnànim per sortir més aviat de la presó, dient que ell ha estat tan bon cavaller com ha sabut i que ha tingut mala sort.

Poesies

Es centren en reflexions amoroses en què molt poques vegades s'allunya dels tòpics de la poesia trobadoresca.

• Jus lo front: Versos en decasíl·labs sense rima. El poeta declara l'amor que sent a la seva estimada, fins al punt que duu la seva imatge al front.

Ausiàs Marc: El Gran Poeta de l'Amor

Dades Biogràfiques

Noble cavaller valencià, fill de Pere Marc i Elionor Ripoll. Neix l'any 1397. Va créixer molt protegit, educat pels millors tutors com a fill hereu d'una gran llinarda. Va aprendre a ser un bon cavaller i un bon home de lletres (la formació poètica era un element important de l'ideal cavalleresc).

Es va sentir atret per un art molt valorat a la cort: la falconeria. A edat escaient va ser anomenat falconer major pel Magnànim, que tenia quatre anys més i gran amistat amb Ausiàs.

El 1420 va prendre part en l'expedició militar amb el Magnànim a Còrsega i Sardenya, juntament amb Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.

Quan Ausiàs va tornar a València, Jordi de Sant Jordi estava a la presó de Nàpols, on Alfons intentava establir la cort.

Ausiàs és reclamat a les seves possessions, abandona la vida militar i es dedica a les explotacions familiars de canyamel a Beniarjó i a l'Horta de Gandia.

Es va casar amb 40 anys amb Isabel Martorell, que pertanyia a la noblesa valenciana i era germana de Joanot Martorell. Ella va morir pocs mesos després del casament. El matrimoni no va tenir fills, però trobem documentats tres fills (d'aquesta època).

El 1443 es torna a casar amb Joana Escorna, de família molt rica, que va morir nou anys després del matrimoni.

Ausiàs va morir a València el 1459 amb 62 anys. El seu testament esmentava cinc fills i demanava ser enterrat al costat de la seva segona muller.

Característiques de la Poesia

La seva poesia té força i passió. Ausiàs és el gran poeta de l'amor de la poesia catalana. No és l'amor cortès, ja que s'allunya dels cànons trobadorescos.

• Llengua: Català ric i sense solucions provençals.
• Estil: Directe, sincer, provocatiu i fixat per versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (aquests van ser coneguts com a decasíl·labs ausiasmarquians).
• Recursos: Habituals les metàfores crues i imatges amb molta força.
• Temàtica: Contradicció terrible davant l'amor (amor idealitzat vs. amor espiritual). El tema de la mort es tracta de manera molt diferent i amb més contundència als Cants d'amor.

La Decadència (Segles XVI-XIX)

Context Històric i Cultural

L'Edat Mitjana va donar pas a la crisi política i econòmica. S'ha parlat de Decadència, el període de la nostra història literària que va des dels inicis del segle XVI fins al XIX.

Aquesta època inclou diversos corrents i es caracteritza per:

• Disminució de l'ús del català com a llengua literària en benefici del castellà.
• Minvament de la qualitat estètica. La literatura catalana culta passa per un moment poc brillant.

En canvi, la literatura popular manté una continuïtat i uns trets normals que es fan evidents quan hi ha relació entre la literatura i la dinàmica històrica i els corrents literaris (Renaixement, Neoclassicisme i Preromanticisme).

Factors de la Crisi de la Literatura Culta

1. La deficient assimilació de l'Humanisme i el Barroc.
2. La desaparició de la cort de les terres catalanes, amb les conseqüències de la inoperància de la Cancelleria Reial i l'emigració de l'aristocràcia.
3. La manca d'interessos literaris per part de la burgesia.

Literatura Popular

Va mantenir tot el seu vigor i es va enriquir amb l'aparició de noves formes. El debilitament de la llengua catalana es deu a la progressiva castellanització de l'aristocràcia i la literatura culta, però el poble va mantenir la fidelitat al català.

Conseqüències de la Decadència Política i Cultural

Aquesta situació va fer trontollar la consciència d'unitat lingüística:

1. La castellanització de l'aristocràcia catalana.
2. La desconfiança envers la pròpia llengua.
3. L'acceleració de la fragmentació dialectal.
4. La persecució política de la llengua (Decrets de Nova Planta).

Aquesta pèrdua de consciència va marcar l'inici del procés de substitució lingüística (castellà davant del català). Tot i això, el poble va mantenir-se fidel al català, ja que el castellà era una llengua desconeguda per la major part de la població. Un grup d'intel·lectuals va iniciar la defensa de la llengua.

La Prosa dels Segles XVI i XVII

Manifestacions de la Prosa Culta

La prosa culta en llengua catalana es manifesta en els gèneres de la didàctica i de la història, així com en gramàtiques i apologètiques. La narrativa va desaparèixer, encara que es va conrear en la literatura popular (rondalla i llegenda).

El Diàleg Filosòfic o Doctrinal

Gènere literari que exposa coneixements o veritats científiques amb la finalitat d'ensenyar (com l'obra de Ramon Llull). Imita la conversa entre personatges, on un exposa la seva tesi i respon a les rèpliques. Amb el Renaixement, els diàlegs van assolir popularitat.

Cristòfor Despuig: L'interès per la història i la llengua pròpies

Cavaller nascut a Tortosa, de formació humanista, interessat per la història i la literatura. La seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa són sis diàlegs que aborden diversos temes, destacant la importància històrica i una apologia de Catalunya i del català.

La Poesia de la Decadència

Poesia Renaixentista

Gènere literari conreat durant el Renaixement per autors com Pere Serafí i Joan Timoneda.

• Temàtica: Fets amorosos (idealització de la dona, insatisfacció amorosa), Natura (marc mític i simbòlic) i mites clàssics.
• Renovació Formal: Introducció del sonet i dels decasíl·labs sense cesura. El sonet, composició estròfica senyera del Renaixement, va ser introduït per Pere Serafí.

Poesia Amorosa d'Arrel Popular

Els poetes aprofiten formes de la literatura popular per elaborar composicions amb el tema central de l'Amor.

La Poesia Barroca

Temàtica de desengany i frustració, reflectint la profunda crisi social, el pessimisme polític i la caricatura tràgicoburlesca.

• Recursos: L'artificiositat, contrastos entre conceptes (vida/mort) i l'ús de figures retòriques.

Poesia Barroca a Catalunya

La literatura catalana culta va estar influïda pel Barroc castellà. La poesia de Francesc Fontanella mostra influències franceses i castellanes (romanços i sonets). Es manifesta en dos vessants:

• Vessant Culta: El contrast bellesa i lletjor.
• Vessant Satírica i Burlesca: Actitud pessimista i desengany.

El poeta satíric més destacat és Francesc Vicent Garcia.

Poesia Popular

Va mantenir una gran vitalitat, contrastant amb la crisi de la literatura culta, ja que el poble era monolingüe. Als subgèneres tradicionals ja existents s'afegeixen cançons de bandolers i de lladres de camí ral. Era anònima.

Teatre dels Segles XVI, XVII i XVIII

El període segueix els corrents barroc i neoclàssic, per mitjà de la comèdia i la tragèdia. El teatre barroc inclou la comèdia mitològica i es diversifica en els temes.

Francesc Fontanella i el Teatre Barroc

La seva obra mostra trets del teatre barroc. Temes d'influència mitològica, forma còmica i frustració. Emprava el vers, feia servir el romanç i l'estil era culte i elaborat.

Tragèdia Neoclàssica

Els gèneres són la poesia de to i temàtica bucòlics i pastorils, amb intenció moralitzant.

Joan Ramis

Va néixer a Maó (1746-1819). La seva obra poètica i dramàtica la va escriure en català. Va estudiar a Avinyó i Racine va influir molt en la seva obra dramàtica. Destaquen les seves tragèdies: Lucrècia, Aminda, Constància i la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor.

La Renaixença i el Romanticisme

La Renaixença

La Renaixença va provocar una presa de consciència nacionalista en la societat que es va reflectir en diversos projectes polítics i culturals:

• Recuperar l'ús de la llengua catalana en àmbits culturals i literaris.
• Rescatar de l'oblit el passat medieval i la tradició cultural de la nació catalana.
• Crear una literatura pròpia desvinculada dels models literaris castellans.
• Restablir els Jocs Florals.

El 1859 es van inaugurar els Jocs Florals que, durant dècades, van constituir la plataforma fonamental per a la reactivació de la literatura catalana i la creació d'una consciència nacional. La temàtica del certamen estava presidida pels tòpics de Pàtria, Fe i Amor.

El Romanticisme

Corrent ideològic, artístic i literari que va sorgir a Alemanya a finals del segle XVIII i començament del segle XIX. Valorava l'individu, el concepte de nació i els sentiments i la passió per sobre de la raó.

Trets Essencials del Romanticisme

• Individualisme i potenciació del jo subjectiu.
• Reivindicació de la llibertat de creació, de l'espontaneïtat i de l'originalitat.
• Idealització de la realitat a causa de la insatisfacció d'aquesta mateixa realitat.
• Revaloració de temes inspirats en l'Edat Mitjana.
• Interès per la cultura popular.
• Cerca i valoració de la bellesa.

Els Sentiments Nacionalistes

Impulsats per la burgesia, ja que per fer avançar els seus negocis necessitava eliminar les fronteres interiors i disposar de mercats més amplis.

El Romanticisme a Catalunya

La difusió del setmanari El Europeo, difusor de la ideologia i la temàtica romàntiques, l'any 1823, es considera l'inici del romanticisme català. A Catalunya el romanticisme va seguir dues tendències:

1. Romanticisme Conservador: Culte a la història. Els models literaris són Walter Scott"