Literatura Catalana: Tècniques, Moviments i Gèneres (S. XX)

Tècniques Narratives i Estils Literaris

Punts de Vista del Narrador

• Intern: El narrador dona la seva visió dels fets.
• Extern: Quan el narrador no participa en l'acció.

Estils de Discurs

• Estil Directe: Parlen directament els personatges.
• Estil Indirecte: Integra la paraula dels personatges (el personatge parla a través de l'escriptor).
• Discurs Narrativitzat: Transmet la paraula dels personatges.

Mètrica i Versificació

Fenòmens Mètrics

• Sinalefa: Pronúncia d'una sola síl·laba de dues vocals en contacte (Exemple: "hi ha").
• Elisió: Eliminació d'una de les dues vocals en contacte.
• Hiat: Pronúncia amb síl·labes diferents de vocals en contacte (Exemple: I-A, I-O, I-E).

La Rima i les Estrofes

La rima és la semblança fònica en les paraules finals del vers.

Tipus d'Estrofes (Segons el nombre de versos)

• Aparellat (2)
• Tercet (3)
• ... Sextet (6)
• Octava (8)
• Dècima (10)

Tipus de Composicions en Vers

• Sonet: 14 versos.
• Romanç: 7 versos.

Nota: Per comptar els versos es fa des del principi fins a la síl·laba tònica.

Gèneres i Modalitats

Modalitats (2 Tipus)

• De Idees: L'autor expressa les seves reflexions i opinions.
• Memorialística: L'autor és el protagonista.

L'Assaig

Prosa de manera lliure, no especialitzada. Se'n distingeixen 6 tipus:

1. Article: S'analitza un tema determinat.
2. Ressenya.
3. Biografia.
4. Epístola: Assaig en vers o en prosa escrit en forma de carta.
5. Diàleg: Conversa per l'intercanvi d'idees.
6. Aforisme: Anuncia una norma científica, filosòfica o moral.

Estructura Principal dels Textos

• Text Argumentatiu:
  1. Idea que defensa l'autor (Tesi).
  2. Conjunt ordenat d'idees que desenvolupa la tesi.
  3. Conclusió.
• Text Expositiu:
  1. Introducció.
  2. Desenvolupament.
  3. Conclusió.

Corrents Ideològics i Moviments

Corrents Ideològics

• Regeneracionisme
• Esteticisme

La Narrativa Modernista (3 Tipus)

1. Simbòlica: Dramatitzacions (Exemple: Raimon Casellas).
2. Decadentista: Motius emocionals relacionats amb l'erotisme i la mort (Exemple: Josafat).
3. Costumista: Narracions independents unides pel tema (Exemple: Joaquim Ruyra).

Renovació del Teatre

Es converteix en un gènere característic del Modernisme (esteticista i simbòlic). Destaca Santiago Rusiñol.

El Noucentisme

Permet la pluralitat desbordant d'idees i estètiques. Rebuig del romanticisme i del desordre sociocultural (Eugeni d'Ors).

5 Mots Clau del Noucentisme

1. Noucentisme: (Ja explicat).
2. Imperialisme: Defensava el moviment que s'impulsava al territori.
3. Arbitrarisme: Elements de la realitat, expressió d'idees.
4. Civilitat: Neutralitzar els conflictes i harmonitzar les diferents classes socials.
5. Classicisme: Afirma l'ordre, la raó, la mesura i l'harmonia.

Poesia Noucentista

Creació d'una llengua poètica (Josep Carner).

Avantguardes

Corrent representat per autors que adopten una posició crítica dels diferents "ismes". Es destaquen 3:

1. Cubisme.
2. Futurisme.
3. Surrealisme.

Context Literari del Segle XX

Ampliació d'interessos, temes i estils entre els autors de les noves generacions.

La Poesia del Segle XX

Expressió del segle XX. Poetes destacats:

• Miquel Costa i Llobera
• Joan Alcover
• Joan Maragall: L'intel·lectual més complet (1860-1911).

Més tard es desenvolupa el Postsimbolisme. Per als retòrics, un gran referent va ser Carles Riba.

La Narrativa del Segle XX

Creació de nous paràmetres culturals. Es desplaça la importància del narrador i es confereix la veu al protagonista.

El Teatre del Segle XX

Els dramaturgs catalans abandonen els models modernistes.

Tipus de Teatre (3 Tipus)

1. Poema Dramàtic: Escrit en vers, d'àmbit rural. El tema és amorós.
2. Josep M. de Sagarra: És l'autor més destacat.
3. Comèdia Burgesa: Retrata aquesta classe social i planteja conflictes de la vida matrimonial.

La Llarga Postguerra (1939-1975)

Aniquilació de la llengua i cultura catalana. Es distingeixen 3 etapes:

1. 1939-1945: Lluita clandestina.
2. 1945-1966: Accions públiques contra el règim.
3. 1966 en endavant: Moviments literaris col·lectius.

Panorama de la Poesia de Postguerra

Carles Riba és el principal referent. Dues veus destacades:

• Salvador Espriu: Parlava de la mort, el pas del temps i del món destruït per la guerra.
• Joan Oliver (Pere Quart): Influeix molt en les noves generacions.

Panorama de la Narrativa de Postguerra

Durant la postguerra costa molt recuperar l'activitat editorial. Es creen editorials en semiclandestinitat (Exemples: Joan Martorell i Víctor Català).