Literatura Catalana i Teatre: Moncada, Rodoreda i la Història

Jesús Moncada: Biografia i Obra Literària

Jesús Moncada va néixer a Mequinensa el 1941, al si d’una família d’esquerres (l’avi matern era matalasser i el patern, miner). Va iniciar els estudis al col·legi Santo Tomás de Aquino de Saragossa, d’ideologia liberal, i va acabar la carrera de Magisteri.

El 1966 es va guanyar la vida pintant al taller de Santiago Estruga de Barcelona. Va començar a treballar a l’editorial Montaner y Simón, on va conèixer Pere Calders, qui el va animar a escriure. Calders li va ensenyar gramàtica catalana i el va estimular a incorporar a la llengua escrita les formes genuïnes del parlar de Mequinensa.

Fites i Obres Destacades de Moncada

• 1970: Guanya el premi Brugués i el segon premi de la Crida als Escriptors Joves.
• 1981: Publica Històries de la mà Esquerra, format per disset cartes. Aquest llibre ja dibuixa el seu món literari: llenguatge ple de localismes, humor sorneguer i personatges senzills (llauters, miners...).
• Obres de contes: El cafè de la granota, format per catorze contes, ambientats tots a Mequinensa.
• 1988: Publica la novel·la Camí de Sirga, que el consagra definitivament.
• Altres novel·les: La galeria de les estàtues, Estremida memòria, Calaveres atònites.
• 2000: Rep el Premi Nacional de Literatura Catalana per la seva trajectòria.
• 2001: Rep la Medalla de Santa Isabel de Portugal.
• 2005: Mor a Barcelona el 13 de juny.

Què és la Literatura?

La literatura és aquella manifestació artística en què l'instrument o medi de comunicació són les paraules. És una font de coneixement, l’única que sap representar i explicar situacions d’incomunicació i malentesos, un esforç contra l’oblit, on un autor intenta entretenir-nos. Ens explica una anècdota o relat la base del qual és el diàleg.

Literatura vs. No Literatura

Literatura (Sí):

• Manifestació artística basada en les paraules.
• Font de coneixement i esforç contra l'oblit.
• Basada en l'anècdota o el diàleg.

No Literatura (No):

• No té cap estructura definida.
• Té una finalitat merament informativa.
• No té temps verbal (textos esquemàtics o sense narrativa).

Introducció al Teatre Europeu (S. XIX i XX)

El teatre europeu dels segles XIX i XX va experimentar grans transformacions, trencant amb el costum del teatre burgès (basat en l'humor i l'enginy).

Autors i Corrents Clau

• Henrik Ibsen: Trenca amb el costum burgès. La seva obra Casa de Nines (1879) aprofundeix en temes socials i en les relacions entre homes i dones.
• Émile Zola: Introdueix el Realisme al teatre.
• Maurice Maeterlinck: Representant del Simbolisme teatral, va influir notablement en els autors catalans.

El Realisme i el Simbolisme van evolucionar fins al segle XX. El Vanguardisme va col·laborar amb aquestes dues grans fluents.

El Teatre de l'Absurd

Samuel Beckett és el creador del Teatre de l'Absurd. La seva obra més important és Tot esperant Godot. En l’obra, apareixen dues persones esperant Godot sense saber per què l’esperen, ni qui és. Simbolitza l’avorriment i l'absurditat de l'existència.

Cronologia del Teatre Català (1939-Actualitat)

El teatre català va patir una forta repressió després de la Guerra Civil, però va ressorgir amb força a partir dels anys 60, donant lloc a companyies i obres fonamentals.

• 1939: Prohibició de fer teatre en català.
• 1946: Reactivació del teatre català, inicialment costumista i melodramàtic.
• 1947: Es permet la representació d’obres d’autors clàssics catalans (S.M. de Segarra, S. Rusiñol o A. Guimerà).
• 1955: Fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB).
• 1960: Fundació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG).
• 1961: Fundació de la companyia Els Joglars.
• 1964: S’estrena Una vella coneguda olor de J.M. Benet i Jornet.
• 1965: Ronda de mort a Sinera, espectacle basat en textos de Salvador Espriu i dirigit per Ricard Salvat.
• 1968: Jordi Teixidor estrena El retaule del flautista, una obra que denuncia els poders antidemocràtics.
• 1970: Estrena de Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret. També s'estrena l'obra Insults al públic de Peter Handke, dirigida per Ricard Salvat.
• 1972: Neix la companyia Els Comediants.
• 1973: Neixen les companyies Dagoll Dagom i Antaviana.
• 1976: Es funda el Teatre Lliure. S’estrena el festival de teatre GREC '76.
• 1977: S’estrena La Torna (d'Els Joglars) i Plany de la mort d’Enric Ribera.
• 1979: Estrena de l’obra Quan la ràdio parlava de Franco i naixement de la companyia La Fura dels Baus.
• 1989: El grup de teatre La Cubana estrena Cómeme el coco, negro.
• 1994: Estrena de E.R. de Benet i Jornet. El teatre s’adapta al cinema (ex: Actrius de Ventura Pons).
• 1995: Entra en funcionament el Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
• 2000: Mario Gas dirigeix Olors. Sergi Belbel estrena El temps de Planck.
• 2003: Jordi Galceran estrena El mètode Grönholm.
• 2004: Josep Pere Peyró estrena Les portes del cel.
• 2008: Ricard Salvat dirigeix Un dia, basat en Mirall trencat de Mercè Rodoreda. A la Sala Beckett s’estrena Subterrani.

Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020)

Dramaturg i guionista català, nascut a Barcelona el 20 de juny de 1940. Va començar a treballar a l’Enciclopèdia Catalana. El 1962 es va matricular a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

Trajectòria i Temes

• Primera obra: Una vella coneguda olor (1963).
• Temes principals: Realisme, dramatúrgia i el sentit de l’amor i la mort.
• Obres famoses: Berenàveu a les fosques, Revolta de bruixes.

Benet i Jornet també va escriure teatre infantil i juvenil. Va ser un guionista i col·laborador prolífic de la televisió en català, sent autor de sèries d'èxit com Supertot, Poble Nou i Ventdelplà.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Va néixer a Barcelona (barri de Sant Gervasi) el 10 d’octubre de 1908 i va morir el 13 d’abril de 1983. Va viure a casa dels seus pares i el seu avi, i admirava Jacint Verdaguer. Va anar pocs anys a l’escola, però va llegir molt i va escriure des de jove, col·laborant en revistes literàries.

Vida i Exili

Es va casar amb el seu oncle, amb qui va tenir un fill. Va ser membre del PEN Club (organització de defensa dels escriptors), fet que li va permetre conèixer Francesc Trabal i Andreu Nin.

• 1937: Rep el premi Creixells per la novel·la Aloma.
• Exili: Acabada la Guerra Civil, s’exilia a Roissy-en-Brie amb altres escriptors catalans. Allà s’enamora del poeta i crític Armand Obiols.
• Obres clau: Després de fugir de la invasió alemanya i tornar a París, escriu La Plaça del Diamant. Altres novel·les destacades són Mirall trencat.

Les seves obres se centren en relats de dones, l'amor, el drama i la psicologia femenina.