Literatura Catalana i Sociolingüística: Autors, Gèneres i Diversitat Lingüística

Grans Autors de la Literatura Catalana Contemporània

Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981)

Josep Pla va començar a escriure publicant textos com a corresponsal a Europa, en països tan diversos com Itàlia, França, Alemanya o Rússia. Enviava articles, cròniques i reportatges de l'actualitat del moment, sobretot relacionats amb l'ambient prebèl·lic de la Segona Guerra Mundial. A diferència d'altres escriptors que van optar per l'exili durant la dictadura, Josep Pla es va quedar i va viure entre Palafrugell i Llofriu, a la comarca de l'Empordà.

La seva obra més coneguda és El quadern gris, un extens dietari de records i vivències de dos anys de la seva joventut, que representa una de les fites més elevades de la prosa del segle XX.

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992)

Joan Fuster és l'assagista més important de les generacions posteriors a la Guerra Civil. Va estudiar Dret, però ràpidament es va sentir interessat per les humanitats, el periodisme i les tertúlies literàries.

De jove va escriure set poemaris, fins que, amb Escrit per al silenci, tanca l'etapa i se centra en l'articulisme i l'assaig.

La seva producció és immensa i es pot dividir en diverses classes d'assaig:

• Humanístic: Tracta de qualsevol tema d'interès, sovint en forma d'article d'opinió. En són exemples els reculls L'home mesura de totes les coses i Sagitari; Diccionari per a ociosos.
• Literari: Gran estudiós dels clàssics, com en Poetes, moriscos i capellans. Va escriure sobre March, Corella, sant Vicent Ferrer, Joanot Martorell, Isabel de Villena...
• Divulgació de temes del país: Reflexiona sobre la societat valenciana en la guia El País Valencià, L'Albufera de València o Combustible per a falles.
• Cívic: Divulga, reivindica i reflexiona sobre la història valenciana, present i futura. Destaca un llibre mític per a la recuperació de la identitat com a poble, Nosaltres, els valencians (1962).

Joan Francesc Mira (València, 1939)

Joan Francesc Mira és traductor, assagista i novel·lista.

Va ser professor d'Antropologia, Grec i Cultura Clàssica a la Universitat Jaume I. És un gran expert en el món clàssic i medieval, així com en figures com els Borja, sant Vicent Ferrer o Dante Alighieri.

L'assaig de Mira es pot agrupar en:

• Polític: Nacionalisme, relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols nacionals, la importància i el valor de les llengües...
• Monografies: Ha escrit sobre personatges i episodis històrics valencians, com ara Els Borja. Família i mite, Vida i final dels moriscos valencians, València per a veïns i visitants, Almansa, 1707.
• Articles: Molts dels seus articles, publicats en revistes com ara El Temps, han estat aplegats en llibres. És el cas d'Una biblioteca en el desert, Europeus o Els sorolls humans.

Conceptes Clau en Sociolingüística

La Diglòssia: Ús Desigual de les Llengües

La diglòssia consisteix en l'ús desigual de dues llengües en un mateix territori. Una de les llengües, amb més poder polític i prestigi, s'imposa sobre l'altra, normalment la llengua pròpia i històrica.

Es pot abordar des de dues perspectives:

• Personal: És l'actitud positiva de les persones, tant de les que parlen la llengua en perill com dels parlants de la llengua dominant. Consisteix a afavorir l'ús de la llengua minoritzada, conèixer-la, usar-la i transmetre-la a les noves generacions.
• Col·lectiva: A tots els països on hi ha contacte entre llengües, si es vol salvar la llengua pròpia, cal aplicar mesures de normalització lingüística. Es tracta de crear les condicions legals perquè la llengua minoritzada sigui coneguda i valorada per tota la comunitat.

El Bilingüisme i els seus Tipus

El bilingüisme és la coexistència de dues o més llengües, de manera que s'usen en igualtat de condicions. Totes les persones valencianoparlants saben també castellà, perquè l'aprenen a escola o per contacte social, i tenen la sort de ser bilingües. En canvi, no totes les persones que tenen el castellà com a llengua materna saben parlar valencià, encara que visquin a terres valencianes. Per tant, no són bilingües.

El bilingüisme presenta diversos tipus:

• Individual: Una persona és bilingüe si coneix i és capaç d'usar en igualtat dues llengües.
• Social: Les persones són bilingües perquè viuen en societats on conviuen dues llengües, de manera que tots els parlants coneixen i saben usar ambdues. Per exemple, a Brussel·les hi ha parlants de francès i neerlandès, i les dues llengües són oficials. La majoria dels habitants són bilingües, perquè estan acostumats a sentir i parlar les dues llengües.
• Territorial: Hi ha països amb diferents llengües oficials segons el territori. Per exemple, Suïssa (alemany, francès, italià i retoromànic) o el Canadà (francès i anglès).

La Diversitat Lingüística de l'Estat Espanyol: El Basc

Pel que fa a l'extensió, el basc o eusquera es parla actualment a Euskadi i Navarra (a l'Estat espanyol) i a Iparralde (a l'Estat francès). A Euskadi és la llengua d'unes 600.000 persones, sobre una població total de dos milions, en molts casos com a segona llengua.

El basc és, segons l'Estatut de Gernika, la llengua pròpia i oficial del País Basc, juntament amb el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. La llengua hi va patir un fort procés de minorització lingüística, de repressió en l'ús social, sobretot durant la Dictadura, en què hi havia una forta diglòssia. Als àmbits d'ús formals (educació, administració, mitjans de comunicació...) s'emprava el castellà i l'eusquera quedava reduït als àmbits familiars, especialment els rurals, mentre que retrocedia ràpidament a les ciutats. Amb la democràcia, i amb l'ajuda de les prestigioses escoles d'ensenyament en basc, les ikastoles, s'ha iniciat un procés de normalització lingüística que n'està consolidant l'ús.

Gèneres Periodístics i d'Opinió

Gèneres Informatius

• La Notícia: Immediatesa i Objectivitat

  Principal gènere periodístic. Es caracteritza per la immediatesa a l'hora de tractar temes d'actualitat. Ha de ser breu, clara i totalment objectiva.

  Estructura característica: títol, entrada i cos de la notícia. Pot anar acompanyada d'imatges o de gràfics.

  Sempre ha de respondre a les 6 preguntes: Què? Qui? Quan? Com? On? Per què?

• El Reportatge: Aprofundiment i Dades

  Aprofundiment d'una notícia, és més extens. Sol anar acompanyat de moltes dades, gràfiques, percentatges, imatges, fotografies... per poder donar tota la informació possible.

  Hi pot incloure també opinions de testimonis, però sempre sense perdre l'objectivitat.

Gèneres Mixtos

• La Crònica: Fets i Interpretació

  Semblant al reportatge perquè és més extensa que una notícia. A més d'intentar exposar de manera clara i objectiva els fets que es presenten, també sol incloure una valoració o interpretació per part del periodista.

  El periodista fa el treball de recerca i de camp.

• L'Entrevista: Variants Informatives i Subjectives

  • Variant més objectiva: Es pregunta a alguna persona o personalitat per uns fets concrets amb la intenció d'informar.
  • Variant més subjectiva: Es pregunta sobre les opinions, emocions o vivències personals de la persona entrevistada.

Gèneres d'Opinió o Interpretatius

• L'Article d'Opinió: Punt de Vista Personal

  Recull l'opinió o la interpretació d'una persona (periodista, intel·lectual, experta, interessada) sobre un tema d'actualitat o d'interès per al públic. Queda clar que parla des del seu punt de vista subjectiu. Defensa una tesi i aporta arguments a favor d'allò exposat.

• La Crítica: Valoració Cultural

  Normalment és cultural. Fa una valoració positiva o negativa d'un espectacle, un llibre, una pel·lícula.

• L'Editorial: L'Opinió del Mitjà

  Article que expressa l'opinió del periòdic sobre un tema o una notícia en concret.

• Carta a l'Editor: La Veu del Lector

  És l'únic gènere on l'emissor és el lector del periòdic o revista. Exposa l'opinió que té sobre un tema en concret.

• Canals Socials: Difusió i Tendències

  Són els canals de difusió creats per persones concretes per a divulgar els seus continguts, les opinions, les tendències... Són creadors de tendència i poden tenir molts seguidors. El que diuen és opinió, no té per què ser la veritat ni la realitat.

L'Assaig: Gènere de Reflexió i Idees

L'assaig és un gènere que pretén convidar a la reflexió al voltant d'un o diversos temes. És literatura d'idees, ni d'accions (com la narrativa), ni de sentiments (com la poesia).

Orígens i Precursors de l'Assaig

El fundador de l'assaig modern és el francès Michel de Montaigne, al segle XVI. Els seus Assais ('intents') eren escrits sobre les qüestions més diverses. S'interrogava a si mateix i provava de despertar la curiositat dels altres. Precursors de l'assaig foren els humanistes Erasme de Rotterdam i el valencià Joan Lluís Vives. També l'impulsaren els pensadors de la Il·lustració francesa (Voltaire, Rousseau, Diderot...).

Formats i Temàtiques de l'Assaig

L'assaig presenta molts formats: exposició didàctica, aforisme, dietari, memòries, autobiografia, notes de viatges, diccionari, article d'opinió o manuals d'autoajuda.

La temàtica és variada perquè hi ha assaig filosòfic, polític, literari, històric... Durant el segle XX, l'assaig vehicula i escampa postulats de tota mena d'ideologies, teories polítiques i moviments socials.

Assagistes Destacats

Assagistes Europeus

Alguns dels autors europeus més importants han estat els austríacs Stefan Zweig i Viktor Frankl; l'alemany Erich Fromm; l'italià Primo Levi; la francesa Simone de Beauvoir; l'anglesa Virginia Woolf, entre d'altres.

L'Assaig en la Literatura Catalana

En la literatura en català, l'assaig presenta molts autors i moviments literaris:

• El modernisme de Joan Maragall, exposat en Teoria de la paraula viva.
• El noucentisme d'Eugeni d'Ors al seu Glossari, publicat en premsa.
• Els manifestos avantguardistes sobre l'art, en revistes literàries.
• Durant la postguerra, l'assagista més important de la literatura catalana serà Josep Pla, amb El quadern gris.
• També destaquen Maria Aurèlia Capmany, amb obres sobre literatura i feminisme, o Montserrat Roig, sobre història i escriptors contemporanis.

Una altra vessant són els assajos sobre la identitat política i cultural. Un dels més influents va ser Jaume Vicens Vives, qui reflexiona sobre la història i la identitat catalana en Notícia de Catalunya (1954).