Literatura Catalana Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

La Literatura Catalana dels Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

La literatura catalana dels segles XVI al XVIII es caracteritza per tres etapes ben definides:

• Segle XVI: Renaixement
• Segle XVII: Barroc
• Segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

De l'Humanisme al Renaixement: Transició Cultural

Després del segle XV, tant a nivell lingüístic com literari, es produeix una transició de l'Humanisme al Renaixement. Aquest canvi va posicionar la llengua i la literatura catalanes en un lloc destacat dins la cultura de l'Edat Moderna naixent.

L'Humanisme, originari d'Itàlia, ja havia arribat a Catalunya al segle XIV amb la Cancelleria Reial. Trobem figures rellevants com Bernat Metge, qui va impulsar un canvi en la mentalitat medieval que s'estava produint a tot Europa: l'ésser humà comença a adonar-se que tot pot ser qüestionat i debatut. Déu deixa de ser el punt de referència de l'ésser humà; ara, l'humà és capaç d'observar, analitzar, canviar i dominar el seu entorn.

ATENCIÓ! L'Humanisme era laic, però no anticristià, ja que defensava una religió més personal i directa, en què l'home adquiria una autonomia espiritual i era més lliure de les institucions religioses.

Petrarca i, en general, tots els humanistes posteriors, consideraven que per aconseguir aquesta transformació calia potenciar l'estudi de les humanitats (studia humanitatis). Aquesta disciplina tenia la seva base en la llengua i la literatura de l'antiguitat clàssica, així com en l'estudi de les restes arqueològiques.

Punts Clau de l'Humanisme:

• L'estudi crític i personal dels textos clàssics i la utilització creativa de tot allò que se'n podia extreure (major coneixement de la retòrica i dels recursos d'estil, nocions d'història, filosofia o política).
• Un coneixement profund del llatí i, secundàriament, del grec i de les llengües bíbliques.
• Una obsessió filològica per tal de fixar els textos, com a fonament de tota activitat posterior.
• L'humanista, que adquiria una certa consciència històrica, era un professional de les lletres que desenvolupava, a més, tota una filosofia de vida.

Humanisme: Corrent erudit i filosòfic del Renaixement que va preparar el terreny per a les arts i els descobriments de l'Edat Moderna. Va introduir una nova manera de veure i viure el món, la visió antropocèntrica (en contraposició a la teocèntrica de l'Edat Mitjana).

El Renaixement: Recuperació i Innovació

El terme Renaixement volia recuperar la cultura clàssica i trencar amb el passat medieval, que pels intel·lectuals de l'època era considerat una etapa fosca respecte a l'antiguitat grecollatina.

Art Renaixentista: Mesura i Harmonia

L'art renaixentista pretenia ser clàssic. Imitava la realitat seguint els principis de mesura, equilibri, harmonia i serenor. L'objectiu era enllaçar l'antiguitat i la modernitat, interpretant el món clàssic d'una nova manera: ara l'obra literària era bella en si mateixa, i font d'admiració i plaer, cosa impensable durant l'Edat Mitjana.

Tot i que el Renaixement no va tenir la mateixa intensitat arreu d'Europa, va presentar algunes característiques comunes:

• Recuperació de l'antiguitat clàssica, ja que aportava llum, elegància i profunditat de coneixement.
• Un esforç de modernització: l'home adquiria la formació i l'educació necessàries per ser un ésser integrat en la seva comunitat i preparat per a la vida pública.
• Transmissió d'uns valors que servissin com a model per al comportament social.
• L'home del Renaixement es caracteritzava per voler viure en llibertat, amb curiositat científica i per rebutjar la fe com a única explicació del món.

La literatura catalana del Renaixement (segles XV-XVI), sense trencar amb la tradició medieval, va recuperar algunes característiques estètiques i models formals del classicisme. L'obra més representativa és Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig.

Cristòfor Despuig i Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

Cristòfor Despuig, arxiver de Tortosa, es va dedicar a la historiografia. És l'autor de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, una obra que, per motius inquisitorials, no es va publicar fins al segle XIX.

Aquesta obra es considera un diàleg renaixentista, un gènere narratiu en prosa molt elaborat que intenta argumentar i convèncer, i que pot unir alhora objectivitat i ficció.

L'obra està estructurada en sis diàlegs, que corresponen a sis dies de conversa entre els tres personatges protagonistes que passegen per Tortosa:

• Dos tortosins (un d'ells possiblement és el mateix autor):
  • Un cavaller culte i conservador (Lúcio).
  • Un mercader mediocre i de mentalitat simple (Fàbio).
• Un important cavaller valencià (Don Pedro).

Els dos autòctons (originàris d'allà) mostren Tortosa al valencià. Passegen fins al pont de Tortosa i en barca per l'Ebre, on observen peixos, ocells, animals de caça i vegetals que es poden trobar en catàlegs de les espècies de l'època. També recorren els carrers de la localitat, explicant els descobriments d'antiguitats romanes com monedes i làpides.

Mantenen un diàleg ric i variat que planteja diversos temes culturals i polítics, centrats, sobretot, en:

• La defensa del patrimoni històric, cultural i natural de Tortosa.
• Una afirmació a favor de Catalunya i la llengua catalana.
• Una crítica a Castella i els seus historiadors, que només associen Espanya a Castella.
• Crítica a algunes actituds de l'Església.