Literatura Catalana: Segles XVI-XVIII - Decadència i Renaixement

Literatura Catalana: Segles XVI, XVII i XVIII

Llengua i Societat a l'Inici de l'Edat Moderna

El segle XVI va representar per als països de parla catalana l’inici d’un llarg període que es va caracteritzar per: la pèrdua de personalitat política, l’estancament econòmic i la disminució en l’ús del català com a llengua literària.

Algunes de les causes que van produir aquesta crisi venien de lluny, com la davallada demogràfica ocasionada per les epidèmies de pesta.

Al final del s. XV, la unió de les corones catalano-aragonesa i castellana en temps dels Reis Catòlics i el descobriment d’Amèrica, van convertir la Corona d’Aragó en una peça secundària.

A València, la guerra de les Germanies va augmentar la submissió i la castellanització de la noblesa autòctona, reforçada per l’establiment a València de la cort virregnal de la viuda de Ferran el Catòlic, Germana de Foix.

El fet que el català deixe de ser llengua de la cort té una importància especial. En la literatura adquireix un caràcter eminentment cortesà i palatí: la noblesa cada vegada està més castellanitzada.

La valoració creixent del castellà i el prestigi de la seua literatura faran que molts autors autòctons senten l’atracció de servir-se d’aquesta llengua en les seues obres fent perdre confiança en l’ús del català com a llengua literària.

L’expansió del castellà va progressar ràpidament, a València sobretot.

Durant els segles següents, van afermar el centralisme reial i van culminar amb els Decrets de Nova Planta, que van anul·lar les institucions i les lleis autòctones i van suprimir el català com a llengua oficial.

La impremta i la construcció de les llengües nacionals modernes.

L’eliminació del català va tenir unes altres conseqüències negatives: desaparegué la concelleria, desaparegué la referència d’un model de llengua literària comú i, en tot el domini lingüístic, la literatura medieval cada vegada se sent més llunyana.

Mentre les altres llengües nacionals aprofitaven la impremta per a difondre les seues lletres, per a normalitzar-se i unificar-se, i per arribar a un públic molt ampli, el català va perdre l’oportunitat de constituir-se en una llengua nacional moderna.

Decadència i Llengua i Literatura dels Segles XVI, XVII i XVIII

S’ha anomenat “Decadència” el període de la nostra història literària que va des dels primers anys del segle XVI fins a les primeres dècades del XIX.

Hi va haver una certa continuïtat literària en català durant aquest període que va reproduir els corrents literaris europeus de l’època.

Cal tenir ben present a cada moment que durant aquests segles la castellanització va afectar únicament la literatura culta i sectors socials molt restringits.

En els àmbits col·loquials el català no retrocedeix i continua sent l’única llengua de la immensa majoria de la població. També va ser la llengua oficial de l’administració fins al començament del XVIII.