Literatura Catalana: Segles XIV al XVIII

La narrativa en vers i la novel·la de cavalleries (Segle XIV)

La narrativa en vers

Al segle XIV va sorgir una poesia narrativa realista, escrita en un llenguatge col·loquial i directe, que traduïa una visió burgesa i escèptica del món oposada a la tradició trobadoresca. Les formes típiques d'aquesta poesia són les noves rimades (apariats de versos octosíl·labs) i la codolada. La narrativa en vers també inclou relats al·legòrics o d'altres on predominen elements meravellosos o fantàstics.

La novel·la de cavalleries

És el gènere narratiu en prosa en què s'expliquen les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavallerescos: la fidelitat, el menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos. En català es van redactar dues de les novel·les més importants del gènere: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. Destaquen pel seu realisme: prescindeixen d'elements meravellosos, l'època en què se situa l'acció és coetània o molt propera a l'autor, el marc geogràfic és identificable i els herois són valents i forçuts dins d'uns límits humans. Es diferencien dels llibres de cavalleries, molt comuns en la literatura castellana de l'època, els quals presenten nombrosos elements inversemblants (cavallers de força física extraordinària, etc.).

Curial e Güelfa

El tema central és l'ascensió d'un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i l'amor. Les relacions entre els dos protagonistes segueixen fidelment les lleis de l'amor cortès. Un tret destacat de la novel·la, i que li dóna un aire de modernitat, és la seva versemblança.

Tirant lo Blanc

Escrit per Joanot Martorell. L'obra literària es redueix a unes lletres de batalla i a un relat inacabat, el Guillem de Varoic. Martorell va dedicar el Tirant a l'infant Ferran de Portugal i el presentava com la traducció d'un original anglès.

Un dels qualificatius que s'han aplicat a la novel·la és el de "total", ja que desenvolupa àmpliament tots els temes:

• Cavalleresca: presenta la biografia d'un cavaller i descriu els combats detalladament.
• Històrica: s'identifica la geografia i documenta alguns personatges.
• Social: representa els estrats de la societat.
• Eròtica: dóna molta importància a l'amor i el sexe.
• Psicològica: aprofundeix en l'anàlisi dels personatges.

La literatura religiosa i l'Escola Valenciana (Segle XV)

La literatura religiosa

Durant el segle XV apareixen en terres catalanes una gran quantitat d'obres religioses, tant originals com traduccions, que continuen la tradició de la prosa religiosa posterior a Francesc Eiximenis i Antoni Canals. Pel que fa referència als textos originals, destaquen Lo pecador remut de Felip de Malla i la Vita Christi d'Isabel de Villena.

L'Escola Valenciana. Jaume Roig

A la València de les últimes dècades del segle XV i la primera meitat del XVI va desenvolupar-se l'anomenada Escola satírica valenciana. Els escriptors que hi pertanyien freqüentaven els cenacles literaris on es llegia la seva producció en vers, de caire narratiu i desmarcada de la influència d'Ausiàs March.

Llibre de les dones de Jaume Roig: l'obra consta de 16.359 versos apariats de quatre síl·labes. Hi predomina la misogínia i un tractament molt realista dels espais i els escenaris en què passen les accions. Dividit en quatre parts o llibres, el text narra les vicissituds que viu el protagonista-narrador al llarg de la seva existència i com han estat de difícils les seves relacions amb les dones.

Context històric, Renaixement, Barroc i Il·lustració (Segles XVI-XVIII)

Context històric

Al llarg dels segles XVI-XVIII es van produir diversos canvis estètics. Aquest període és conegut amb el terme Decadència. Factors que ho van provocar:

• El desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l'Atlàntic a conseqüència del descobriment d'Amèrica.
• Part de la noblesa catalana es va castellanitzar i es va identificar amb la política centralista i uniformista.
• Les derrotes de les guerres que van culminar amb el Decret de Nova Planta, que va anul·lar les institucions i lleis catalanes i va suprimir el català com a llengua oficial.

El Renaixement i la Contrareforma

El Renaixement obre una etapa històrica: l'edat moderna. Els valors estètics que propugnarà són els propis del món clàssic: entre d'altres, la valoració dels models grecollatins, la subjecció a les normes, i la recerca d'ideals com l'equilibri, la mesura o l'harmonia. A l'últim terç del segle XV es va donar a conèixer el segon Humanisme, representat pel retorn del llatí com a llengua cultural universal. Les idees erasmistes van ser l'origen del luteranisme, que va donar lloc al protestantisme. La reacció de l'Església catòlica va ser la Contrareforma.

El Barroc

És la conseqüència de la crisi dels valors renaixentistes i de la imposició de la Contrareforma. L'actitud dels autors barrocs és fruit de la reacció davant el desengany polític, religiós i moral, que en els textos literaris apareixerà sota la fórmula de l'amor, el somni o la mort. Altres temes propis del barroc són la consideració de l'existència com a contradicció i lluita constant, la desaparició de l'ordre i la imposició del caos, la brevetat de la vida i l'obsessió pel pas del temps. També destaca el contrast entre conceptes transcendents i abstractes i la deformació a dos nivells, un de realista i un altre d'idealista.

Francesc Vicenç Garcia

Va escriure una extensa obra poètica en sonets, dècimes i romanços. Els temes tractats eren el desengany, el pas del temps, la soledat o la mort. Es va servir tant de l'estil culterà, de to greu i seriós, en la seva poesia amorosa, com del conceptista, el qual, juntament amb la tendència a la grolleria, va originar una poesia burlesca, obscena i escatològica.

Francesc Fontanella

És autor d'una obra poètica bàsicament de temàtica amorosa que segueix el model renaixentista de Garcilaso de la Vega, però elaborada amb tècniques barroques.

Il·lustració

Moviment originat a Anglaterra i a França a la fi del segle XVII, atacarà el dogmatisme i l'obscurantisme barrocs en nom del progrés i de la raó. Els descobriments tècnics i científics que es van produir al llarg del segle posaran les bases del món modern; la fe en el progrés continuat de la història i de l'ésser humà culminarà amb la Revolució Francesa.

Neoclassicisme

Proposa un retorn als principis estètics clàssics: la imitatio, la bellesa de l'obra artística i el bon gust en la tria i organització dels materials.

La literatura popular

Conjunt de textos compostos oralment i destinats a un públic oient. Les primeres mostres de literatura popular en català daten del segle XII. Les que s'han conservat les podem agrupar per gèneres:

• La majoria de peces teatrals són de tema religiós. El gènere profà està representat per l'entremès, que al Principat va prendre el nom de sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus, escrites en vers o en vers i prosa, que es representaven com a complement o intermedi d'una obra més llarga i que descrivien els costums de les classes humils.
• La poesia es va manifestar a través d'una gran varietat de gèneres, a excepció dels goigs. Els goigs eren cants dedicats a sants o marededéus venerats a les parròquies.

Les nadales són igualment cançons religioses que gosen temes referents al naixement de Crist.

Pel que fa a les composicions de tema profà, hem de fer referència a les cançons de pandero, les corrades i els romanços.

• Paral·lelament, algunes narracions en prosa es van transmetre també oralment. És el cas de les rondalles i les llegendes.