Literatura Catalana: Segle XV, Renaixement, Poesia i Novel·la
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,25 KB
Poesia del Segle XV
Poetes cultes del segle XV:
Ausiàs Marc
Va néixer a València en el si d'una família de poetes i cavallers, va prendre part en l'expedició d'Alfons el Magnànim. Se'n conserven 121 poesies que se solen agrupar en Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals i el Cant espiritual.
La poesia d'Ausiàs Marc
Deixant la tradició poètica dels trobadors, va fer de la poesia un instrument de confessió, és una reflexió sobre la dualitat de l'ésser humà: el cos i l'esperit. La lluita interior que ha de mantenir a l'hora de decidir-se per un amor carnal o un amor espiritual. Utilitza un llenguatge mancat d'ornamentació i de dolcesa. La poesia és plena d'erudició i fa moltes referències als autors clàssics, als trobadors i als poetes italians.
Joan Roís de Corella
Va obtenir el títol de mestre en teologia i va ser molt famós com a predicador. És més conegut per les seves obres profanes en poesia i en prosa.
La poesia de Roís de Corella
Representa l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc. El seu estat clerical i el seu caràcter enamoradís marcaren el seu drama personal. L'estil presenta una sensibilitat i un to d'intimitat que substitueixen les disquisicions filosòfiques i turmentades d'Ausiàs. La passió amorosa fou el centre de la seva poesia, mostra la seva fina sensibilitat; n'hi ha d'altres on llança el seu odi contra la dona que l'ha enganyat.
La prosa de Roís de Corella
L'obra que Roís de Corella va escriure en prosa du el títol de Tragèdia de Caldesa, el nom de la dama que li va fer néixer una gran passió amorosa.
Literatura Renaixentista
Llibres i novel·les cavalleresques
Llegenda Artúrica: La llegenda del rei Artús, la llegenda dels amors de Tristany i Isolda formen un corpus anomenat: Matèria de Bretanya. Chrétien de Troyes, un escriptor del segle XII, va recollir moltes d'aquestes llegendes i va establir la funció i els ideals de la cavalleria. L'ideal d'amor dels trobadors o amor cortès s'hi varen afegir elements cristians, la figura ideal del que havia de ser un cavaller. Se classifiquen en dos tipus:
- Llibres de cavalleria: es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i inversemblants en terres exòtiques (L'Amadís de Gaula)
- Novel·les cavalleresques: els protagonistes són forts i valents dins la mesura humana i no tenen poders sobrehumans, els llocs on passa l'acció són concrets i l'època correspon a la de l'autor.
Novel·les cavalleresques en català
Dues grans novel·les cavalleresques, el Curial e Güelfa i el Tirant lo Blanc. La influència dels humanistes italians va introduir en la narració la caracterització psicològica dels personatges. Els personatges tenen entitat psicològica.
Curial e Güelfa
Obra anònima. Narra l'amor de Curial, un jove cavaller, i la seva protectora, una dama noble anomenada Güelfa. La dama insta el protagonista a fer proeses cavalleresques en el seu nom. Pot ser qualificada de novel·la cavalleresca, però també de novel·la sentimental. La trama sentimental és la predominant.
Tirant lo Blanc
Obra de Joanot Martorell, l'autor la va deixar inacabada i va ser Martí Joan de Galba qui la va enllestir.
Argument
Narra la història d'un gentilhome que és adoctrinat en la cavalleria per un ermità. Tirant i els seus companys són cridats per l'emperador de Constantinoble perquè l'ajudin a lluitar contra els turcs. Tirant s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina. Després d'un naufragi a les costes d'Àfrica, allibera l'imperi de l'amenaça turca i es casa amb Carmesina. Es posa malalt i mor, i Carmesina mor de tristesa.
Anàlisi de l'obra
Novel·la cavalleresca presenta la crisi i la desaparició de l'ideal cavalleresc. La classe social que retrata és la burgesia i la llengua dels diàlegs és la que es parlava a València del segle XV. Novel·la que s'inspira en fets històrics de l'època, Tirant és un personatge inspirat en la figura de Roger de Flor, que va anar a auxiliar l'imperi grec, amenaçat pels turcs. Destaca també les escenes amoroses, explica detalladament la passió dels enamorats.